Societat
Jesús Mestre
El projecte d’urbanització de la finca de Can Raventós, entre els carrers de Bonaplata i Fontcuberta de Sarrià, és un projecte arquitectònic que s’allarga des de l’any 2000, a partir de diverses propostes de les que, per ara, cap ha tirat endavant. El dijous 24 de gener hi va haver una sessió pública a la seu del districte on, a instàncies municipals, els arquitectes responsables del projecte que estava en fase d’al·legacions fins al 8 de febrer, van explicar el projecte a la Sala de Plens, plena de públic. El conseller Joan Manel del Llano no va presentar adequadament l’arquitecte Josep Lluís Sisternas, cosa que va fer que molta gent pensés que qui feia la presentació era un representant municipal.
Sisternas va defensar el projecte des de l’òptica d’una intervenció privada, tal com és, davant el poc interès municipal per intervenir en aquest Pla especial que conté una torre catalogada, Can Raventós o Can Nadal. Com va expressar molt gràficament Sisternas, la reunió era per donar l’oportunitat als veïns de queixar-se, tot cercant l’aprovació definitiva després de les al·legacions i, si tot va bé, aconseguir la llicència d’obres abans de les eleccions municipals.
La finca està regida pels diversos plans urbanístics, cosa que en limita la intervenció, tot i permetre una volumetria de construcció important, d’uns 5.450 m2; d’aquests cal restar els 1.055 m2 de la torre antiga, i el projecte renuncia a uns 600 m2 per permetre més transparència sobre la torre i el jardí, que ara no és possible pel mur que envolta la finca. A més, cedeixen a la ciutat 40 m2 per regularitzar la vorera de Bonaplata. En línies generals, el projecte ha millorat notablement respecte al que va presentar el mateix equip d’arquitectes, el 2015. Es construiran tres edificis nous, de planta baixa i tres pisos, que taparan les mitgeres que hi ha actualment i, en conjunt, s’aconseguiran més de 40 habitatges nous. I del frondós jardí actual, un petit pulmó pel barri, sobreviuran pocs arbres. Un detall pel barri seria deixar el jardí per a ús de pas veïnal.
Memòria històrica
El projecte va acompanyat d’una excel·lent memòria històrica, de Jordi Rogent, que explica que l’edifici originari el va fer construir, entre 1805 i 1809, Joan Bacigalupi Ottone, comerciant d’origen genovès emparentat amb la família Guëll i, per tant, membre de la burgesia barcelonina. Després de diverses compravendes i reformes, l’any 1875 la casa la va adquirir Josep Maria Nadal i Vilardaga, un polític important, ja que va ser regidor, alcalde de Barcelona els anys 1896 i 1897, diputat a Corts i senador. En aquesta època, l’edifici s’utilitzava sobretot com a casa d’estiueig. La família Nadal va mantenir la finca l’any 1941, quan Concepció Baixeras, vídua Nadal, la va vendre a Montserrat Raventós i d’Espona, família que ha mantingut la propietat fins al moment.
