Publicitatspot_img
Publicitat
spot_imgspot_imgspot_imgspot_img

El procés vist per una àvia, un llibre que ha escrit Montserrat Cornet als seus néts

El llaç groc és un detall que no fa mal a ningú i que demostra la tristesa que sentim mentre els nou presos continuen entre reixes

Publicat el 21.4.2019 20:00

Cultura

Jesús Mestre

Montserrat Cornet i Planells, veïna de Galvany, és escriptora i col·laboradora habitual d’El Jardí. Té 84 anys i es va formar com a assistent social tot i que ha fet feines molt diferents, des d’administrativa i agent d’assegurances fins a periodista. En la seva secció s’identifica com a «una velleta», però és una dona en prou coratge per organitzar un verkami per poder publicar el seu darrer llibre. I se n’ha sortit!

Estimats néts (el procés vist per una àvia… que ja és besàvia) l’ha publicat l’editorial Trialba el març d’aquest any i Cornet l’ha escrit com una llarga carta dirigida als seus néts… i a tothom que s’hi interessi. Ofereix una visió del procés molt centrada en els fets polítics dels anys 2017 i 2018, però amb incursions a records més antics i moltes referències al barri, al seu espai vital, a les seves emocions. No vol ser una anàlisi del procés, sinó donar una visió honesta i sincera de com ella l’està vivint. Vol donar-ho a conèixer als seus néts, ja que tot això s’ha de recordar.

Publicitat

El llibre s’estructura en petits capítols, alguns pocs més d’uns paràgrafs, els més llargs fins a sis pàgines, escrits amb un recurs epistolar, com un text dirigit a algú altre. En aquests capítols es desgranen moments, dates, fets, recull de documents, sensacions que van configurant un relat que, per tots els que ho vam viure, se’ns fa molt reconeixible.

«Vàrem començar a posar llacets grogs als balcons, a pintar-los a terra, a les façanes… A mi em va semblar un detall innocent i que demostrava que allò era una injustícia. I vaig acabar amb un llacet a la jaqueta, comprat als xinesos del barri. Continuo pensant que és un detall que no fa mal a ningú i que demostra la tristesa que sentim mentre els nou presos continuen entre reixes».

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

spot_img

El primer fruit

"Ens sembla que d’un dia a un altre no hi ha canvis, però sí que n’hi ha. Sempre n’hi ha. Fins que un dia, ens adonem que ja no som qui érem fa un temps": l'opinió de Glòria Vilalta

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí