Publicitat

El procés vist per una àvia, un llibre que ha escrit Montserrat Cornet als seus néts

El llaç groc és un detall que no fa mal a ningú i que demostra la tristesa que sentim mentre els nou presos continuen entre reixes

spot_img

Publicat el 21.4.2019 20:00

Cultura

Jesús Mestre

Montserrat Cornet i Planells, veïna de Galvany, és escriptora i col·laboradora habitual d’El Jardí. Té 84 anys i es va formar com a assistent social tot i que ha fet feines molt diferents, des d’administrativa i agent d’assegurances fins a periodista. En la seva secció s’identifica com a “una velleta”, però és una dona en prou coratge per organitzar un verkami per poder publicar el seu darrer llibre. I se n’ha sortit!

Publicitat

Estimats néts (el procés vist per una àvia… que ja és besàvia) l’ha publicat l’editorial Trialba el març d’aquest any i Cornet l’ha escrit com una llarga carta dirigida als seus néts… i a tothom que s’hi interessi. Ofereix una visió del procés molt centrada en els fets polítics dels anys 2017 i 2018, però amb incursions a records més antics i moltes referències al barri, al seu espai vital, a les seves emocions. No vol ser una anàlisi del procés, sinó donar una visió honesta i sincera de com ella l’està vivint. Vol donar-ho a conèixer als seus néts, ja que tot això s’ha de recordar.

Publicitat

El llibre s’estructura en petits capítols, alguns pocs més d’uns paràgrafs, els més llargs fins a sis pàgines, escrits amb un recurs epistolar, com un text dirigit a algú altre. En aquests capítols es desgranen moments, dates, fets, recull de documents, sensacions que van configurant un relat que, per tots els que ho vam viure, se’ns fa molt reconeixible.

“Vàrem començar a posar llacets grogs als balcons, a pintar-los a terra, a les façanes… A mi em va semblar un detall innocent i que demostrava que allò era una injustícia. I vaig acabar amb un llacet a la jaqueta, comprat als xinesos del barri. Continuo pensant que és un detall que no fa mal a ningú i que demostra la tristesa que sentim mentre els nou presos continuen entre reixes”.

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

El meu fill Oriol

"Li deien el Lionel Hampton català, perquè tocava el vibràfon com els àngels", recorda la seva mare Montserrat Cornet

Mor Oriol Bordas, el virtuós músic de la Locomotora Negra i la Vella Dixieland

Referent del jazz català en les últimes dècades, ha perdut la vida a 59 anys

Paraules des del confinament

"A Varsòvia, als anys 70 un camió va parar davant d'un colmado. Portava rotlles de paper higiènic i la gent s'hi va abocar. En dos minuts, van buidar el camió"

Des del cantó feble de la barricada

"No reconec Urquinaona, doncs no és una plaça, sinó asfalt de la resistència." Crònica a peu de carrer de les protestes del divendres passat
spot_img

El CE Europa, entre l’espasa i la paret per la norma de gespa natural a Primera RFEF

L’Ajuntament i el club proposen les pistes esportives de gespa natural de Can Dragó com a camp alternatiu en cas de no poder acabar la temporada al Nou Sardenya

Barcelona homenatja els alcaldes de l’etapa democràtica amb la Medalla d’Or 

Joan Clos, Jordi Hereu, Xavier Trias i Ada Colau reben la màxima distinció de la ciutat en un acte marcat per homenatges i alguna tensió

Poqueta cosa

El relat d'Elsa Corominas

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

[adrotate banner="15"]