19.1 C
Sant Gervasi
| Diumenge 25 d'octubre de 2020 |

El procés vist per una àvia, un llibre que ha escrit Montserrat Cornet als seus néts

El llaç groc és un detall que no fa mal a ningú i que demostra la tristesa que sentim mentre els nou presos continuen entre reixes

Jesús Mestre
Historiador, especialitzat en la història de la ciutat de Barcelona. Director de la revista L'Avenç els anys 1988 i 1989, i de Plecs d'Història Local des de 1989 fins al 1997. Com editor, he coordinat obres col·lectives com ara el Diccionari d'Història de Catalunya (1992), l'Atles d'Història de Catalunya (1995), entre altres, publicades a Edicions 62. Col·laboro en la constitució de l'Associació Cultural Casa Orlandai, de la que vaig ser el primer president, el 2007. He escrit els llibres L'Abans. Barcelona Vila de Sarrià, recull gràfic 1874-1975 (2012) i Sant Gervasi de Cassoles (2013). El 2014 vaig fundar El Jardí, aventura en què persisteixo

Cultura

Jesús Mestre

Montserrat Cornet i Planells, veïna de Galvany, és escriptora i col·laboradora habitual d’El Jardí. Té 84 anys i es va formar com a assistent social tot i que ha fet feines molt diferents, des d’administrativa i agent d’assegurances fins a periodista. En la seva secció s’identifica com a “una velleta”, però és una dona en prou coratge per organitzar un verkami per poder publicar el seu darrer llibre. I se n’ha sortit!

Estimats néts (el procés vist per una àvia… que ja és besàvia) l’ha publicat l’editorial Trialba el març d’aquest any i Cornet l’ha escrit com una llarga carta dirigida als seus néts… i a tothom que s’hi interessi. Ofereix una visió del procés molt centrada en els fets polítics dels anys 2017 i 2018, però amb incursions a records més antics i moltes referències al barri, al seu espai vital, a les seves emocions. No vol ser una anàlisi del procés, sinó donar una visió honesta i sincera de com ella l’està vivint. Vol donar-ho a conèixer als seus néts, ja que tot això s’ha de recordar.

El llibre s’estructura en petits capítols, alguns pocs més d’uns paràgrafs, els més llargs fins a sis pàgines, escrits amb un recurs epistolar, com un text dirigit a algú altre. En aquests capítols es desgranen moments, dates, fets, recull de documents, sensacions que van configurant un relat que, per tots els que ho vam viure, se’ns fa molt reconeixible.

“Vàrem començar a posar llacets grogs als balcons, a pintar-los a terra, a les façanes… A mi em va semblar un detall innocent i que demostrava que allò era una injustícia. I vaig acabar amb un llacet a la jaqueta, comprat als xinesos del barri. Continuo pensant que és un detall que no fa mal a ningú i que demostra la tristesa que sentim mentre els nou presos continuen entre reixes”.

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.