Abans i Ara
Jesús Mestre
La tradició es va perdent, però abans no hi havia una Festa Major sense un envelat. Aquesta construcció de caràcter efímer té l’origen a les primeres dècades del segle xix a Barcelona, on hi havia una gran afició pel ball. També hi havia professionals (velers, corders, mestres d’aixa…) vinculats a les arts del mar, que dominaven la tècnica que va permetre fer aquesta estructura arquitectònica efímera, desmuntable. Aviat els envelats es van començar a muntar a les places i descampats de tot el país. Allotjaven actes del programa de la festa major (balls, concerts, àpats, etc.), i es feren imprescindibles arreu. Cal considerar-ho, com ens diu Josep Mañà al llibre L’envelat. Arquitectura singular i símbol de la Festa Major (2017), una singular aportació catalana a l’arquitectura pel seu concepte estructural revolucionari, molt avançat al seu temps.
A la fotografia antiga, de principis del segle XX, es veu el tradicional envelat que es muntava cada any a la plaça de Sarrià, on es feien els principals actes de les Festes del Roser. Era molt gran, ocupava pràcticament tota la plaça, i per dins es decorava amb molt d’encant i amb unes grans làmpades de llàgrimes. La il·luminació de l’espai interior donava una aparença màgica en entrar en una construcció molt espaiosa que, tanmateix, era efímera, pensada només per als dies de les festes. Actualment, se segueix muntant un envelat a la plaça que també té com a missió acollir molts dels actes de les festes.
Així i tot, fa més la funció d’una coberta per resguardar-se de possibles inclemències climàtiques. La fotografia actual és testimoni del lloc on es plantava l’antic envelat, i dels pocs canvis que s’han produït. S’hi veu l’envelat d’aquesta Festa Major, la del 2019.
