Cuina i Nutrició
Anna Vilarrasa
El sobrepès i l’obesitat són problemes de salut en augment i amb una alta prevalença en les societats occidentals. També en els menors d’edat. Aquests problemes es defineixen com una acumulació excessiva de greix en l’organisme que pot acabar essent perjudicial per la salut. Comporten un major risc de patir malalties com ara la diabetis, la hipertensió, depressions, alguns tipus de càncer o problemes cardiovasculars.
En infants, el sobrepès i l’obesitat els exposa a tenir aquest problema quan siguin adults, ja que aproximadament tres de cada quatre infants amb obesitat seran adults amb obesitat. Però també els poden afectar molt abans, essent nens o adolescents. I a més, tenen més probabilitats de patir asma o major risc de fractures.
Com actuem amb un infant que pateix sobrepès o obesitat?
La persona que ha de valorar si un infant pateix sobrepès o obesitat és el pediatre, ja que s’ha de valorar si hi ha alguna alteració que ho pogués provocar.
En segon lloc, sembla que la millor manera d’abordar aquest problema en els infants es basa en una modificació d’hàbits. Tant els alimentaris com els d’activitat física i de descans. Hem d’abandonar la idea de posar els infants a dieta, entenent-ho com restricció calòrica. Una dieta baixa en calories podria suposar un dèficit de nutrients, que són clau en aquesta etapa de creixement i desenvolupament intel·lectual. A més, podria comportar relacions pocs saludables amb els aliments en un futur, desequilibris dietètics o aversions alimentàries.
En canvi, amb una modificació dels hàbits alimentaris i rutines diàries es pot aturar l’augment de pes i aconseguir estabilitzar la relació entre la talla i el pes a mesura que els infants van creixent.
Quins hàbits alimentaris són els més adequats?
És necessari establir un patró alimentari saludable per a tota la família. El nen o nena que pateix sobrepès no s’ha de sentir diferent a la resta. Només caldrà moderar les quantitats, en cas que fos necessari.
L’alimentació s’ha de basar en aliments frescos o poc processats: fruita, verdura, llegums, cereals integrals, fruita seca, oli d’oliva, ous, peix, carn i l.ctics. S’ha d’optar per cereals d’esmorzar i pa integrals i amb poc sucre, servir verdures i amanides com a acompanyament i fer que mengin fruita o iogurts naturals de postres.
És fonamental retirar tots aquells productes alimentaris que no són gaire nutritius ni sans, com ara brioixeria, galetes, llaminadures, begudes ensucrades, sucs de fruita, postres làctics (flams o natilles), gelats, snacks salats, etc. El millor és que ja no entrin a casa. O mantenir-los lluny de la seva vista. No és convenient prohibir-los, ja que podria ser contraproduent.
I sobretot, cal tenir en compte que la millora en l’alimentació ha d’anar acompanyada d’una vida més activa i amb exercici físic, i de prou hores de descans nocturn.
Aquests consells són vàlids per fer un abordatge general en aquests casos. Però és el pediatre qui està facultat per aplicar altres tractaments en aquells casos en què fos necessari.
Anna Vilarrasa Nubiola és dietista
