Abans i ara
Fotografia: Javier Sardá. Text: Jesús Mestre Campi
La Via Augusta és una artèria de trànsit d’automòbils molt moderna, ja que fins els anys cinquanta del segle XX, per allà hi passaven els ferrocarrils catalans a cel obert. La fotografia antiga, corresponent a l’any 1945, s’hi veu l’estació de Muntaner, amb un dels combois i la gent pujant per l’escala, a l’alçada del carrer de Muntaner vista cap a ponent. L’únic element de la fotografia antiga que és reconeix a la de l’actualitat —on es veu la part coberta de l’estació amb el carrer—, és l’edifici de l’esquerra, amb una cantonada rodona que s’allarga fins a la cantonada de Santaló amb Via Augusta, on hi ha una altra torre rodona; i, per Muntaner amunt, gairebé arriba a la cantonada amb Descartes. Es tracta d’una gran casa de veïns construïda els anys trenta o principi dels quaranta, i una de les primeres d’aquesta mena que es van fer a Sant Gervasi: aleshores, fer un edifici de set o vuit plantes al barri era gairebé com fer un gratacel.
El soterrament de la Via Augusta s’havia iniciat a l’estació de Gràcia els anys vint i el 1931 es va cobrir l’estació de plaça Molina i s’arribà fins al carrer de Tavern. El següent tram a cobrir, fins al carrer Anglí, es va començar el 1946 i es va perllongar fins al 1953. Va ser una obra complicada i va comportar fer molts equilibris per mantenir la circulació dels trens al mateix temps que s’ensorrava diversos metres les vies fèrries. Però finalment, a partir de la meitat dels anys cinquanta, es va consolidar la Via Augusta, un dels vials de Sant Gervasi que suporten més circulació però que encara mantenen un aspecte verd i propens a la passejada.
