Opinió
Joan Buscà, economista
Abans de comprar un producte o contractar un servei, intentem assabentar-nos i recollir la màxima informació de les qualitats, garanties, condicions, marques, servei postvenda, etc. Quants més productes i serveis tenim per escollir en el mercat, entren en joc la competència i la confiança amb aquella determinada marca o empresa. Això és la llibertat de mercat, regla bàsica en una economia bona, sana i recomanable. Per això les empreses i els fabricants intenten anar millorant els seus productes i serveis: per fidelitzar els clients.
Els electrodomèstics o els cotxes són un exemple de la llibertat de mercat. La competència és bona per al consumidor. Quan no hi ha competència, desapareix la llibertat de mercat i entra en joc l’oligopoli, és a dir, quan en el mercat només hi existeix un únic producte, encara que es pugui vendre per diferents marques. La benzina seria un exemple d’oligopoli: hi ha classes de benzina, diferents marques, però les petites diferències en els preus les ofereixen els mateixos distribuïdors. Amb l’oligopoli, en canvi, no hi ha competència. Si només hi ha un proveïdor, parlem de monopoli.
Quan es tracta de productes o serveis financers, la conducta i el procés de compra o contractació de serveis, el comportament del consumidor hauria de ser el mateix que per als altres productes o serveis que hem explicat abans. O ho fem amb llibertat de mercat ━competència━ o amb oligopoli. L’any 2008, el 70 % de morositat de l’activitat immobiliària va provocar una greu crisi econòmica i financera i immediatament una gran i ràpida concentració de bancs i caixes. Del 2008 fins al 2019, es van fusionar/absorbir a l’Estat espanyol més de 50 bancs i caixes d’estalvi. El 2020 estem de nou davant una crisi econòmica, amb interessos baixos, manca d’ingressos, alta morositat, inseguretat, etc. Resposta: una nova concentració de bancs i caixes. La pregunta: és bona o dolenta la concentració d’entitats financeres? Per a les mateixes entitats financeres és bona: reducció de despeses, de plantilla, d’oficines, de publicitat, de despeses generals, de serveis complementaris, etc. Per al consumidor: ens apropem a un oligopoli amb les conseqüències que hem comentat abans.
La quota de mercat dels cinc bancs més grans de l’Estat espanyol és del 68,5 %; fa 20 anys, era del 31,4 %. Per tant, hi haurà menys competència, menys confiança, concentració del poder econòmic: serà més difícil escollir productes i serveis financers en funció del que necessitem. Hi haurà, també, un possible increment de costos (més despeses, comissions), menys oficines, tracte menys personalitzat, més burocràcia, etc. Així mateix, les pimes i els autònoms tindran més dificultats per obtenir préstecs quan es negociï amb una gran entitat financera. Per a un país, una excessiva concentració d’entitats financeres no és bona. La manca de tracte personal genera inseguretat i desconfiança al client.
Hi ha alternatives? Per recuperar una llibertat de mercat i competència en el nostre mercat financer, s’obre una gran oportunitat perquè neixin noves entitats financeres ━autòctones o no━ i, sobretot, una gran ocasió per a entitats financeres de nivell internacional. Estem davant d’un canvi important en el mercat financer, dels seus productes i dels seus serveis. Seguim parlant d’economia.
