Salut
Edurne Iturmendi (Fundació Ushzeimer)
A mesura que ens fem grans, les persones estem més atentes a les capacitats cognitives, i qualsevol canvi és motiu de preocupació. Un dels nostres neguits més freqüents són els problemes de memòria, i és que sense memòria no podem viure. Utilitzem la memòria de manera latent i en tot moment: ens ajuda a saber com dur a terme les activitats quotidianes (vestir-nos, cuinar, anar a comprar…), a planificar el futur, a comportar-nos segons el context, a desenvolupar idees, etc. I, sobretot, ens diu qui som i com som.
A fi d’entrenar la memòria, d’entrada ens hauríem de preguntar: què és? Solem entendre-la com la capacitat de recordar dates, experiències, coneixements, emocions, etc. Tanmateix, la memòria és quelcom més. Podem definir-la com una funció cognitiva que ens permet guardar qualsevol informació que ens arriba pels sentits (visual, auditiva, tàctil, olfactiva i gustativa) i que inclou, com a mínim, tres operacions: captar/codificar, guardar i recuperar. Un bon exemple per entendre el seu funcionament és comparar-la amb un ordinador. Primerament, introduïm les dades; després les guardem i, si tot s’ha fet bé, les podem recuperar en un moment donat.
Com veiem, en aquest procés de memorització hi participen diverses capacitats mentals, com l’atenció, el llenguatge, el càlcul, la percepció, el raonament i l’orientació. Quan ens proposem treballar la memòria, necessàriament hem de reforçar les altres capacitats cognitives per garantir que els tres passos del procés es facin correctament.
Una altra consideració a tenir en compte és que hem de tenir clar quin tipus de memòria volem treballar. Segons la teoria del multiemmagatzematge, hi ha diferents tipus interconnectats de memòries:
- Memòria sensorial. Es refereix a la informació que rebem a través dels sentits. És molt breu, ja que dura només uns segons.
- Memòria a curt termini. Es refereix a la informació de la memòria sensorial que assimilem de manera conscient (per exemple, la que llegim en aquest article), però que encara té una capacitat limitada. Hi ha diferents tècniques memorístiques per fixar aquesta informació, com ara la repetició, l’associació, l’organització, la visualització i les ajudes externes.
- Memòria a llarg termini. És la informació de la memòria a curt termini que arriba per quedar-s’hi. Hi ha la memòria episòdica (són els records de la nostra vida, com ara el dia del naixement del nostre fill), la memòria semàntica (són els coneixements objectius, com ara el nom del riu més llarg de Catalunya) i la memòria procedimental (són les accions automatitzades, com ara anar en bicicleta).
A mesura que anem envellint, es produeix un deteriorament de la memòria a curt termini i, en menys intensitat, també de la memòria a llarg termini. Per això, moltes persones mostrem interès per treballar-la.
Finalment, haurem de buscar estratègies metodològiques. Podem fer-ho sols buscant activitats estimulatives en el nostre dia a dia, com ara llegir, elaborar un àlbum de fotos, planificar un viatge, etc., però també podem compaginar-ho amb un programa d’entrenament de la memòria, individual o grupal, pautat per un professional. Dedicar un temps i atenció a acomplir activitats cognitives que fomentin les habilitats mentals ajudarà a millorar la nostra memòria i la salut en general.
