Opinió
Laura Farré de Pablo
En la seva gran obra A la recerca del temps perdut, Marcel Proust planteja com el fet de sucar una magdalena en una tassa de te esdevé el detonant perquè emergeixin, ocults en el seu subconscient, una sèrie brutal de records que conformen el contingut de la seva obra. També tots nosaltres hem viscut experiències semblants en un moment o altre de la nostra vida: el sabor, una melodia, una olor o el tacte, ens traslladen a un moment viscut, a una vivència passada que ens va causar un cert impacte emocional.
I és que les experiències sensorials que vivim al llarg de la nostra vida de manera inconscient poden passar desapercebudes i caure al fons de l’oblit, o fer-se evidents i adquirir una importància significativa si, per les circumstàncies que sigui, queden associades a una vivència que ens impacta i que passa a formar part dels nostres records. El retrobament amb aquestes sensacions, fins i tot molt de temps després, pot fer-nos reviure alguns fets que la nostra memòria ja havia oblidat. Si bé la memòria és un tresor personal, ocult, de vegades de difícil accés, i que per diferents motius va oblidant la informació que hem anat acumulant, la majoria dels sentits que van quedar marcats de manera significativa formant part de la nostra memòria sensorial poden seguir existint lliurement, amb independència de nosaltres.
Està demostrat que, en persones grans i amb demències, com podria ser l’Alzheimer, l’estimulació sensorial té efectes positius sobre la conducta de la persona. Per poder entendre el concepte més àmpliament, hem de comprendre que, quan parlem d’estimulació sensorial, fem referència a l’entrada d’informació de l’entorn al sistema nerviós a través dels diferents sentits per tal d’elaborar i potenciar sensacions i percepcions. La finalitat és aconseguir la interacció de la persona amb el medi, així com establir-hi vies de comunicació efectives.
Els cinc tipus de memòries sensorials es poden estimular de diverses maneres, i totes elles poden servir per ajudar a recordar sensacions viscudes. La memòria gustativa pot permetre recordar sabors i transportar la persona a un altre moment. La memòria tàctil es pot potenciar amb les sensacions que ens desperten diferents textures a través d’un panell sensorial. La memòria auditiva té la capacitat d’emmagatzemar experiències auditives que podem haver viscut molt temps enrere. La memòria olfactiva és la que detecta més estímuls, i és capaç de fer que relacionem diferents situacions de forma molt perllongada en la nostra vida. I per últim, la memòria visual, que podem estimular a través de velles fotografies i imatges que ens permetin retornar a temps viscuts. Els beneficis que es poden obtenir amb aquesta pràctica poden anar des de la millora de la conducta i l’humor, fins a altres canvis com ara la disminució de l’apatia, la disminució de l’ansietat o l’atenuació de les alteracions conductuals.
Actualment, l’estimulació sensorial s’utilitza en molts àmbits amb finalitats terapèutiques, i malgrat que no hi hagi gaire estudis, la literatura científica indica que aquesta metodologia resulta útil per a persones amb deteriorament cognitiu. És per aquest motiu que en persones que pateixen la malaltia de l’Alzheimer és important treballar tots els seus sentits i potenciar les seves estimulacions sensorials.
Laura Farré de Pablo és educadora social a la Fundació Ushzeimer
