Poesia
Roser Díaz
La gebrada del matí s’esglaia en mil poncelles,
mussiten els càntics dels rierols i els ocells,
el dia perd la vergonya de l’ombra
i amb la llum d’un nou sol es vesteix.
El perfum de primavera envaeix l’aire,
i el sol acarona un dia joiós,
Catalunya es desperta amb vestit de festa
perquè aquest Sant Jordi té les millors flors.
Tothom comparteix la nova bellesa,
es trenca el silenci i amb un bell concert,
verdegen les herbes, roses i ginestes
i ballen les notes als cors de la gent.
És aquest Sant Jordi un cant de temprança,
on els llibres regalen somnis de paper,
el drac de la por ja no t’esperança,
i fuig espantat del fort cavaller.
Sant Jordi ha sanat de l’antiga ferida,
profunda i cruel, feta de dolor i de fel,
vencent el combat amb la malaltia,
clavant-li la llança d’amor i de mel.
Ara el cavaller té una nova espasa,
forjada amb un futur alegre, d’il·lusió,
aixoplugant a tots sota la cuirassa
ens condueix cap un món millor.
La donzella, dolça, de bonic somriure,
mira, il·lusionada, el seu cavaller.
El món s’alegra, retorna la vida
i el nostre Sant Jordi, aquest any… Sí
gaudim al carrer!
