Nomenclàtor
Jesús Mestre Campi
És un dels racons romàntics de Sant Gervasi, que conserva tot el seu ambient vuitcentista. Situat al cor del Farró, entre els carrers de Saragossa i de la Gleva, aquest passatge ha mantingut els vint-i-quatre edificis originals, torres de 30 pams de façana amb dues plantes i golfes, excepte els quatre situats a les entrades del passatge, que són més grans. Cada casa té un petit patí o jardí de 4 metres a la part del davant, i un altre de més extens a la part posterior. Recorden molt les tradicionals cases unifamiliars angleses -amb la planta baixa enfonsada-, però amb un to més atrevit a les façanes que són totes diferents, algunes d’estil modernista. Es manté com una mostra d’una forma d’habitatge que a principis del segle XX devia ser força corrent a Sant Gervasi però que ara gairebé s’ha perdut.
L’origen de la urbanització del passatge és el 1875, quan Francesca Pou i Salent sol·licita a l’Ajuntament de Sant Gervasi llicència per obrir un passatge en la propietat que havia estat de Silvestre Farró, i que havien anat a parar als germans Volart i Pou. El terreny quedava darrere mateix de les primeres cases que es van fer a la zona que, pel cognom de l’antic propietari, es coneixia com a Farró. En principi el passatge s’havia de conèixer com a Volart, en reconeixement dels nous propietaris, però des de 1877, quan es comença a edificar, és conegut com a Sant Felip, el mateix nom que tenia abans el carrer Saragossa.
Es manté, doncs, com un indret tranquil i acollidor amagat dins el Farró, un passatge que es busca per fer “drecera” i fruit uns instant quan s’hi passa, tot alentint el caminar. El barri, sortosament, és un dels indrets més reposats d’un Sant Gervasi que sol estar sempre curull d’activitat i moviment.
La fotografia, cedida per l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona (AFB), s’atribueix a Jaume Anglada i es va fer entre 1900 i 1910. Sorprèn que el passatge hagi canviat tant poc.
