Publicitat

El carrer de Marià Cubí

Publicat el 20.10.2016 9:00 · Actualitzat el 17.5.2023 11:44

Nomenclàtor

Jesús Mestre

És un dels carrers que travessen de llevant a ponent el barri de Sant Gervasi Sud o Galvany: comença a la Via Augusta i acaba al carrer de Calvet. La seva urbanització, iniciada a mitjan segle XIX, afectava diverses grans finques com les dels Galvany, Santaló-Lladó, Laforja-Tusquets o Ferrer Vidal. Es va iniciar pel seu tram central, pels volts de la plaça Cardona, on el 1860 ja s’havia obert un tros. El 1868 s’aprova la urbanització de tot el carrer, amb el nom de Sant Sebastià. Cap al 1874 es construeix a Can Galvany i Can Regàs, a la part més occidental, i poc després s’obria per la part oriental, urbanitzant la part sud de la finca Tusquets. Així, a finals del segle XIX, el carrer de Sant Sebastià tenia tres nuclis urbanitzats: un entorn del carrer de Sagués, un altre sota la plaça Cardona i un darrer, a tocar de la riera de Sant Gervasi (avui Via Augusta). La majoria d’aquests habitatges eren de caràcter popular, amb façanes d’entre 5 a 7 metres d’amplada, per a menestrals i classes mitjanes.

L’any 1907 es va canviar el nom del carrer, passant a anomenar-se de Marià Cubí, un científic expert en la frenologia, nascut a Malgrat i resident a Barcelona, però sense vinculacions conegudes amb el barri. Durant les primeres dècades del segle XX, a les zones sense urbanitzar, es va construir grans torres burgeses com la casa Llorach i Can Fabre (Muñoz Ramonet) a l’altura de Muntaner, o Can Ferrer, a Balmes, tot quedant el carrer definitivament urbanitzat i passant a ser un dels vials més actiu i amb major continuïtat del barri de Galvany.

Publicitat

Els anys seixanta van desaparèixer algunes de les cases emblemàtiques, com can Llorach, i d’altres es van anar abandonant, com és el cas de Can Ferrer, avui mig enrunada i amb el que queda del seu magnífic parc molt abandonat. És, avui dia, un dels eixos comercials més vitals del barri.

A la fotografia, el carrer de Marià Cubí cantonada amb Calvet, engalanat per la Festa Major de l’any 1931, cosa indicativa del caràcter popular de l’indret.
Fotografia cedida per Carme Ronda, procedent de l’Arxiu Històric de Els Blaus de Sarrià.

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

La Drogueria Rovira de Galvany suma un prestigiós premi internacional

El guardó nacional dels Global Innovation Awards és l'últim d'una llarga llista de reconeixements per a l'emblemàtic establiment

El Jardí 123, desembre 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2026/01/1626-El-Jardi123_Desembre25_0212-_ok.pdf

La casa Dolors Solà

Arquitectura domèstica i detalls modernistes en un dels pocs habitatges unifamiliars conservats al carrer Ferran Puig

El Jardí 119, juliol de 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2025/06/El_Jardi_119_Juliol25_ok.pdf
spot_img

Òmnium Cultural Sarrià – Sant Gervasi renova la junta i fixa els objectius per a aquest any

El nou equip, presidit per Jaume Prat, es marca com a objectius reforçar la presència de l'entitat al districte amb activitats culturals, projectes de cohesió social i la participació en les festes majors i la Flama del Canigó

‘El més petit de tots’, un documental sobre les colònies infantils de la Guerra Civil, es presentarà als centres cívics Vázquez Montalbán i Vil·la...

El curtmetratge, realitzat per les periodistes Ana Rubió —redactora d’El Jardí— i Paula Padilla, recupera la memòria dels infants refugiats durant el conflicte

El gaig blau: característiques i curiositats

És una de les aus més espectaculars que cria al nostre país, però l'ús de plaguicides i la pèrdua de cavitats naturals on nidificar ha limitat molt la seva expansió

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí