Publicitat

Mozart a Sant Ildefons. Concerts de Nadal

spot_img

Publicat el 14.12.2016 16:00

Notícies del barri

Nota redacció: En els dies vinents i setmanes s’han programat concerts de Nadal a diversos indrets del barri, alguns de tanta qualitat com el d’aquest article. Recomanem comprovar horaris i si cal fer reserva a l’agenda del web.

Al final de l’article podeu consultar el vídeo sencer del concert, fet per Uri Meron, i que reproduïm per gentilesa de Contapunto Vocale.

Publicitat

Maria Antònia Font Fernández

Publicitat

S’acosten plàcides nits carregades de fum. I el preludi d’aquesta contradicció cada any sol ser el mateix: una agenda musical prolífica perquè l’esperit nadalenc sonor no arribi a cops de porta. En canvi, va ser gairebé a cops de porta com vam aconseguir escoltar el cor Contrapunto Vocale al concert que va oferir el diumenge 23 de novembre al seu domicili musical, la parròquia de Sant Ildefons.

Requiem de Mozart, a Sant Ildefons.
Fotografies d’Elisenda Canals

I és que el poder de convocatòria d’aquest cor és admirable. En aquesta ocasió, els acompanyava l’Orquestra de Cambra del Reial Cercle Artístic i quatre joves solistes que ja comencen a ser reconeguts en la professió: la soprano Alicia Martínez Bofill, la contralt Beverley Green, el tenor Joan Francesc Giménez Folqué i el baix Gerard Farreras Gonzàlez. La batuta, la portava el director igualadí Josep Miquel Mindán. Entre tots, van aconseguir una atmosfera de públic prou densa, motiu pel qual servidora va recomanar al director de fer més concerts o de buscar una església més gran. Si no, sempre hi ha l’opció de posar seients volàtils per acostar-nos més al cel.

Justament el cel. El repertori va ser una peça única, tant per la quantitat com la qualitat: el Rèquiem de Mozart. Els oients més melòmans deuen saber que interpretar Mozart és com llançar-se des del cel amb paracaigudes, ja que la panoràmica sonora és esplèndida, però en tractar-se de música tan coneguda, l’oient sempre comença a escoltar amb unes expectatives més o menys fixes. La interpretació que ens van oferir va ser prou agradable, tot i que alguns números van sonar més lluïts que d’altres, probablement per l’esforç vocal que suposa l’obra en qüestió. I és que Mozart és molt Mozart.

Maria Antònia Font Fernández és col·laboradora habitual i cantaire del Cor Albada

Enllaç al vídeo del concert:

https://drive.google.com/drive/folders/0BzXCAu29dyjGMU1laV9GOE9rWFE

Fotografia: Elisenda Canals

 

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

La família de Montserrat Caballé, amb un desnonament pendent, aconsegueix aturar-lo per situació de vulnerabilitat

El jutjat suspèn el desnonament durant quatre mesos per permetre la intervenció de les administracions, davant els impagaments acumulats i la manca d’alternativa residencial del germà de la soprano

El carrer d’Amigó canvia de sentit a partir de diumenge per reduir les afectacions al trànsit de les obres de l’L8

L’actuació forma part del dispositiu de mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya de cara al tall del carrer de Muntaner entre Laforja i Marià Cubí a partir del 10 d’agost

La casa Ravella: una construcció senzilla a Galvany d’Antoni Falguera

L'edifici, construït l'any 1906, té una clara influència de la Casa Calvet d'Antoni Gaudí

Sant Jordi 2025, una jornada multitudinària i radiant: “Ha vingut moltíssima gent”

Cultura Natalia Avellan Ha arribat de nou una de les festivitats més estimades pels catalans i les catalanes. Aquell dia de l'any en què convergeix literatura,...
spot_img

Flors, colors, fragàncies i pol·linitzadors

L’esclat de la floració a la primavera constitueix un espectacle extraordinari, un festival de formes, colors i fragàncies que magnetitza els nostres sentits. Flors i més flors, un repertori inabastable de “vida extremadament efímera” que desferma grans complicitats amb l’entorn.

Les vacances, una oportunitat de reequilibri per les persones amb Alzheimer o Parkinson

El temps lliure pot esdevenir en una oportunitat per mirar més als ulls, escoltar amb més paciència i redescobrir formes de convivència que van més enllà de la cura

Societats precaritzades

"Hi ha una falsa equació que sosté que un pobre, d’entrada, és una bona persona, mentre que a un ric sempre se l’ha de veure com un presumpte delinqüent. I de tant sentir-ho, molts ciutadans que per anar fent la viu-viu aspiren a ser subvencionats acaben afegint-se al carro de les persones acrítiques amb el poder"

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

[adrotate banner="15"]