memòria viscuda
Juan Pablo Torrents-Faura
L’octubre de 1964 les aules del col·legi Canigó rebien les primeres alumnes i, començava un nou projecte educatiu que aquest curs celebra els seus primers 50 anys d’existència. Segons el Dr. Benito Badrinas (primer mossèn del col·legi i traspassat el 2013), Canigó va sorgir d’un grup de pares preocupats per l’educació de les seves filles.
Inicis del col·legi
El col·legi va escollir com a seu inicial, una finca situada al número 23 del carrer del Císter, ubicada en una zona cèntrica i ben comunicada de la zona alta de Barcelona, i al peu de la muntanya del Tibidabo. Inicialment, estava pensada només com una seu provisional però, amb el temps, s’ha establert com l’única que ha tingut aquest centre escolar fins ara.
La torre inicial, on actualment es troba Canigó, va ser encarregada per la família Abadal el 1910 com a residència d’estiueig i després de la Guerra Civil, es convertí en un centre mèdic infantil per a nens amb poliomielitis fins a principis de la dècada dels 60. La primera directora del col·legi va ser la pedagoga Rosario Mata i l’edifici va ser adquirit per un grup de pares que van fer de primers “promotors”, com van ser els Rosal Muntadas-Prim, els Faura i els Flores.
Segons l’actual directora i antiga alumna del col·legi, Marga Acín, la valoració d’aquest mig segle de vida no pot ser més positiva, “el col·legi va començar fa cinquanta anys amb un petit edifici, un grup reduït de professores i 64 alumnes”. Cinquanta anys després, les instal·lacions s’han ampliat molt (cinc edificis, un poliesportiu, una sala d’actes i una escola d’Educació Infantil). Acín comenta que “cada curs passen per les nostres aules més de 1.000 alumnes i tenim més de 3.000 antigues alumnes”.
Valors i implicació dels pares
Tal com recull el caràcter propi de l’escola, la missió és “ajudar els pares dels nostres alumnes a proporcionar als seus fills una educació de qualitat, inspirada en una visió transcendent de l’existència humana i en el principi de dignitat de la persona, característic de l’esperit cristià”. Aquest centre d’ensenyament femení es basa en l’educació diferenciada, però i per què? La directora del centre afirma que “és una opció legítima reconeguda pel dret internacional i pel dret espanyol… i és una elecció amb importants beneficis pedagògics per a tots dos sexes, que afavoreix la igualtat d’oportunitats, triomfa en altres països i és demanat pels nostres pares”. Dins de l’actual context de profunda crisi social i econòmica, el principal repte de les mestres del centre és mantenir el compromís amb les famílies d’oferir una educació integral que atengui totes les facetes de la persona-acadèmica, humana i cristiana. La implicació de les famílies és un dels punts forts de l’escola, i per aquest motiu es dediquen molts esforços i recursos a la formació de pares i mares amb un feedback d’implicació d’ells molt alt. Aquest centre va ser creat i impulsat per un grup de pares i mares i per tant, Canigó els pertany.
Juan Pablo Torrents-Faura és consultor en comunicació
