Treballanat a Sant Gervasi
Fotografies: Javier Sardá; textos: J. Sardá i J. Mestre
A Barcelona es poden comptar amb els dits de les mans els centres de jardineria que hi ha dins de la ciutat. Hi ha pocs espais on no es pugui edificar i no estiguin ocupats per places, espais comunitaris o públics. A Sant Gervasi, al carrer Santaló per sobre de la Via Augusta, hi ha tres germans que treballen plegats envoltats de plantes.
Fotografies de Javier Sardá
La professió de jardiner ve de l’afició del pare, Joan Saladrigas Altares que fa anys va deixar el sector immobiliari i al costat de la seva dona Maria Àngels Servitja Moncunill es van vincular al que ara és el treball dels seus fills: Sergi, Sònia i Cèsar Saladrigas Servitja. L’any 1976, el hobby del Joan es va convertir en una botiga de plantes al carrer Josep Tarradellas. Serg,i el major, amb 14 anys, ajudava en festius i després s’hi van incorporar la Sonia i el César.
Amb els germans en edat de treballar, el negoci familiar es va diversificar, obrint en 1984 un ‘garden’ a la zona de Pedralbes. Era un solar de lloguer afectat per la Ronda de Dalt, i que va durar fins a 1989, quan van ser indemnitzats per tancament d’activitat a causa de l’expropiació. Aleshores van obrir una botiga al carrer Buenos Aires 47, i van recuperar un negoci a la cantonada amb Villarroel. El 1994 els va arribar la proposta de gestionar el ‘garden’ que ja existia a Santaló, i que es va convertir en un altre punt de venda de productes i serveis. Els anys de creixement econòmic encara els porta a obrir un altre ‘garden’ al carrer Ganduxer 123 i un tercer a la Nacional 340, al costat de Vallirana, que es van tancar amb l’arribada de la crisi.
El garden de Santaló
El treball de jardiner no distingeix els dies freds o calorosos, ni els laborals dels festius. Per mantenir un servei còmode per als clients, és necessari treballar els festius, els dies en què els veïns tenen temps per dedicar-ho a passejar i escollir plantes pels seus jardins o terrasses. Quan tenien diversos punts de venda, necessitaven molt personal per cobrir els torns. Eren temps de viure per treballar, fins que va arribar la crisi.
Potser, com comenta Sonia, la crisi va servir per fer una parada en l’estressada vida laboral que tenien, i prendre decisions que els han millorat la qualitat de vida. Ara els tres germans treballen en un sol local, i si cal es complementen i se substitueixen. César, el menor dels tres, es dedica a tenir cura dels jardins i plantes a casa dels clients, des del disseny dels espais i del reg fins als 
manteniments de temporada. Sonia té la missió de tenir al dia els comptes i el local. Sergi, per la seva banda, s’encarrega de les compres cada dilluns i de fer els pressupostos pels clients, a més d’ajudar en els lliuraments a domicili i el manteniment del local, al costat de Sonia.
Gener i febrer són els mesos de menys treball, moltes plantes paren el seu creixement i la gamma de flors redueix la varietat. La gestió de personal temporal és important per a l’època de primavera i estiu però han format un grup que repeteixen cada any, per interès mutu.
Per sobreviure en aquesta crisi tenen clar que han d’oferir bona qualitat, bon preu i bon servei. Són experts en tractar les planes: pel seu aspecte, saben quan tenen set, gana, estan malaltes, o fins i tot ofegades per excés d’aigua, com la pell i la cara d’una persona reflecteixen la seva salut.
Sant Gervasi és un barri amb moltes terrasses àmplies i àtics amb zona enjardinada que agrada tenir amb planta per trencar l’estètica de la pedra i el ciment. Entre les preferències del barri, els arbres més demanats per a jardins són el llimoner i l’olivera, de totes les grandàries i edats. Entre les plantes aromàtiques i culinàries, es ven molt bé l’alfàbrega per fer pesto, la menta pels mojitos o te verd, l’orenga, la farigola, l’estèvia, el curri, etc. També les aromàtiques que perfumen els espais, com l’espígol, i les que decoren, amb especial predilecció pels cactus.
Un producte poc demanat són les llavors, però a partir de finals d’hivern es ven molt planter d’hortalisses, per muntar les taules d’hort urbà durant la primavera i estiu.
