Publicitat
spot_imgspot_imgspot_imgspot_img

L’església de Sant Ot a Sarrià: un campanar a 67 metres d’altura i tres altars

Va ser construïda entre els anys 1957 i 1959 pels arquitectes Emili Bordoy i Francesc Salvans i és una parròquia segregada de Sant Vicenç de Sarrià

Publicat el 18.2.2024 17:00 · Actualitzat el 19.2.2024 11:16

Arquitectura

Jaume de Oleza

L’església de Sant Ot està ubicada al carrer Manuel Girona número 25. Va ser construïda entre els anys 1957 i 1959 pels arquitectes Emili Bordoy i Francesc Salvans. És una parròquia segregada de Sant Vicenç de Sarrià per iniciativa de Lluís Martí. Un edifici religiós de planta rectangular i absis semicircular. La coberta vista de formigó lleugerament bombada com una única llosa fa possible que no hi hagi pilars a l’interior del temple. Sobre el presbiteri, una part de la coberta té més altura, permetent així una il·luminació zenital sobre l’altar. Un efecte lumínic a l’interior que confereix una certa singularitat a l’espai.

L’església es caracteritza pel gran porxo d’entrada a tota alçada, sustentat per les parets corbes acabades en obra vista. L’edifici es distingeix pel gran campanar a 67 metres d’altura, anomenat popularment el bolígraf. És de planta triangular amb diverses finestres invertides. El campanar es va estrenyent a mesura que adquireix altura; a l’extrem superior, s’acaba convertint en tres pilars que sustenten una gran creu metàl·lica. A l’interior estan situats tres altars: un dedicat a Sant Ot amb una escultura de Josep Viladomat, i dos més al Sagrat Cor de Jesús i la Immaculada Concepció.

Publicitat
L’església de Sant Ot a Sarrià © Laia Melero

Aquest edifici representa un tipus d’arquitectura d‘estil eclesiàstic amb influències del moviment europeu de l’època, un moviment derivat d’un corrent renovador de l’església de mitjans del segle XX conegut com a Moviment Litúrgic. Aquesta transformació va propiciar l’estètica dels edificis de culte, en molts casos influenciada pel desenvolupament de les possibilitats tècniques i constructives del formigó armat, com és en aquest cas. Aquest material determina un tipus de construcció austera, tot i que al nostre país va tenir un recorregut complicat, com va afirmar l’arquitecte Sáenz de Oiza l’any 1952: “La història de l’arquitectura ha deixat d’escriure’s sobre la història del temple”.

L’església de Sant Ot a Sarrià © Laia Melero

Emili Bordoy (1918-2006) va ser Catedràtic d’Estructures a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona i va ocupar diversos càrrecs a l’Ajuntament de Barcelona. Algunes de les seves obres més destacades van ser l’edifici Drassanes o Torre Colon, construït l’any 1970, que amb 110 metres d’altura va ser durant molts anys l’edifici més alt de la ciutat. La façana amb una deformació lateral, com si estigués recargolada, li proporciona un caràcter molt particular. També va ser l’autor de la Torre de Barcelona, un edifici de 24 plantes d’altura situat a l’actual plaça de Francesc Macià.

Aquarel·la de l’església de Sant Ot © Jaume de Oleza

Jaume de Oleza és arquitecte i autor del llibre ‘Arquitectura a Sant Gervasi, Sarrià i Vallvidrera’

Notícies relacionades

El convent de les monges Mercedàries, un tresor arquitectònic de Sant Gervasi

L’antic convent i col·legi de les Mercedàries Missioneres conserva un destacat conjunt historicista vinculat als arquitectes Joan Martorell, Joan Baptista Pons i Trabal i Bernat Pejoan

Edifici Mas de Miquel: característiques i curiositats

Situat a l'avinguda Diagonal, destaca exteriorment per la seva grandiositat; va ser construït per l’arquitecte Domènec Sugrañes i Gras i promogut pels marquesos de la Pobla de Claramunt

Casa al carrer de Pomaret, 14: característiques i curiositats

El carrer santgervasienc conserva un conjunt de cases modernistes construïdes per l’alta burgesia catalana entre finals del 1800 i principis del 1910

Il Giardinetto, icona de la restauració i l’interiorisme a Barcelona

Mig segle d’història d’un restaurant de referència que combina cuina italiana, arquitectura emblemàtica i vida cultural al cor de la ciutat
spot_img

Lluís Amat i la Fundació TEAS reben les Medalles d’Honor de Barcelona 2026

Els dos guardons, proposats pel districte de Sarrià-Sant Gervasi, reconeixen la trajectòria veïnal d'Amat i la tasca social de l'entitat del Farró

Els més petits dels Castellers de Sarrià crea un conte per explicar el món casteller a través d’un extraterrestre

«En Ploof i els Castells», el conte infantil dels Castellers de Sarrià sobre el món casteller, es presentarà dissabte

El cicle Traces Literàries omplirà de literatura els barris de Sarrià-Sant Gervasi durant el novembre

El cicle cultural torna aquest novembre amb activitats repartides pel districte, entre les quals destaca una ruta per seguir les empremtes de Mercè Rodoreda al Farró

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí