Arquitectura
Jaume de Oleza
L’església de Sant Ot està ubicada al carrer Manuel Girona número 25. Va ser construïda entre els anys 1957 i 1959 pels arquitectes Emili Bordoy i Francesc Salvans. És una parròquia segregada de Sant Vicenç de Sarrià per iniciativa de Lluís Martí. Un edifici religiós de planta rectangular i absis semicircular. La coberta vista de formigó lleugerament bombada com una única llosa fa possible que no hi hagi pilars a l’interior del temple. Sobre el presbiteri, una part de la coberta té més altura, permetent així una il·luminació zenital sobre l’altar. Un efecte lumínic a l’interior que confereix una certa singularitat a l’espai.
L’església es caracteritza pel gran porxo d’entrada a tota alçada, sustentat per les parets corbes acabades en obra vista. L’edifici es distingeix pel gran campanar a 67 metres d’altura, anomenat popularment el bolígraf. És de planta triangular amb diverses finestres invertides. El campanar es va estrenyent a mesura que adquireix altura; a l’extrem superior, s’acaba convertint en tres pilars que sustenten una gran creu metàl·lica. A l’interior estan situats tres altars: un dedicat a Sant Ot amb una escultura de Josep Viladomat, i dos més al Sagrat Cor de Jesús i la Immaculada Concepció.
Aquest edifici representa un tipus d’arquitectura d‘estil eclesiàstic amb influències del moviment europeu de l’època, un moviment derivat d’un corrent renovador de l’església de mitjans del segle XX conegut com a Moviment Litúrgic. Aquesta transformació va propiciar l’estètica dels edificis de culte, en molts casos influenciada pel desenvolupament de les possibilitats tècniques i constructives del formigó armat, com és en aquest cas. Aquest material determina un tipus de construcció austera, tot i que al nostre país va tenir un recorregut complicat, com va afirmar l’arquitecte Sáenz de Oiza l’any 1952: “La història de l’arquitectura ha deixat d’escriure’s sobre la història del temple”.
Emili Bordoy (1918-2006) va ser Catedràtic d’Estructures a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona i va ocupar diversos càrrecs a l’Ajuntament de Barcelona. Algunes de les seves obres més destacades van ser l’edifici Drassanes o Torre Colon, construït l’any 1970, que amb 110 metres d’altura va ser durant molts anys l’edifici més alt de la ciutat. La façana amb una deformació lateral, com si estigués recargolada, li proporciona un caràcter molt particular. També va ser l’autor de la Torre de Barcelona, un edifici de 24 plantes d’altura situat a l’actual plaça de Francesc Macià.
Jaume de Oleza és arquitecte i autor del llibre ‘Arquitectura a Sant Gervasi, Sarrià i Vallvidrera’
