Publicitat
spot_imgspot_img

L’església de Sant Ot a Sarrià: un campanar a 67 metres d’altura i tres altars

Va ser construïda entre els anys 1957 i 1959 pels arquitectes Emili Bordoy i Francesc Salvans i és una parròquia segregada de Sant Vicenç de Sarrià

Publicat el 18.2.2024 17:00 · Actualitzat el 19.2.2024 11:16

Arquitectura

Jaume de Oleza

L’església de Sant Ot està ubicada al carrer Manuel Girona número 25. Va ser construïda entre els anys 1957 i 1959 pels arquitectes Emili Bordoy i Francesc Salvans. És una parròquia segregada de Sant Vicenç de Sarrià per iniciativa de Lluís Martí. Un edifici religiós de planta rectangular i absis semicircular. La coberta vista de formigó lleugerament bombada com una única llosa fa possible que no hi hagi pilars a l’interior del temple. Sobre el presbiteri, una part de la coberta té més altura, permetent així una il·luminació zenital sobre l’altar. Un efecte lumínic a l’interior que confereix una certa singularitat a l’espai.

L’església es caracteritza pel gran porxo d’entrada a tota alçada, sustentat per les parets corbes acabades en obra vista. L’edifici es distingeix pel gran campanar a 67 metres d’altura, anomenat popularment el bolígraf. És de planta triangular amb diverses finestres invertides. El campanar es va estrenyent a mesura que adquireix altura; a l’extrem superior, s’acaba convertint en tres pilars que sustenten una gran creu metàl·lica. A l’interior estan situats tres altars: un dedicat a Sant Ot amb una escultura de Josep Viladomat, i dos més al Sagrat Cor de Jesús i la Immaculada Concepció.

Publicitat
L’església de Sant Ot a Sarrià © Laia Melero

Aquest edifici representa un tipus d’arquitectura destil eclesiàstic amb influències del moviment europeu de l’època, un moviment derivat d’un corrent renovador de l’església de mitjans del segle XX conegut com a Moviment Litúrgic. Aquesta transformació va propiciar l’estètica dels edificis de culte, en molts casos influenciada pel desenvolupament de les possibilitats tècniques i constructives del formigó armat, com és en aquest cas. Aquest material determina un tipus de construcció austera, tot i que al nostre país va tenir un recorregut complicat, com va afirmar l’arquitecte Sáenz de Oiza l’any 1952: “La història de l’arquitectura ha deixat d’escriure’s sobre la història del temple”.

L’església de Sant Ot a Sarrià © Laia Melero

Emili Bordoy (1918-2006) va ser Catedràtic d’Estructures a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona i va ocupar diversos càrrecs a l’Ajuntament de Barcelona. Algunes de les seves obres més destacades van ser l’edifici Drassanes o Torre Colon, construït l’any 1970, que amb 110 metres d’altura va ser durant molts anys l’edifici més alt de la ciutat. La façana amb una deformació lateral, com si estigués recargolada, li proporciona un caràcter molt particular. També va ser l’autor de la Torre de Barcelona, un edifici de 24 plantes d’altura situat a l’actual plaça de Francesc Macià.

Aquarel·la de l’església de Sant Ot © Jaume de Oleza

Jaume de Oleza és arquitecte i autor del llibre ‘Arquitectura a Sant Gervasi, Sarrià i Vallvidrera’

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Il Giardinetto, icona de la restauració i l’interiorisme a Barcelona

Mig segle d’història d’un restaurant de referència que combina cuina italiana, arquitectura emblemàtica i vida cultural al cor de la ciutat

La casa Reñe: característiques i curiositats

Un habitatge unifamiliar del Putxet que mostra una cara més domèstica del modernisme, amb detalls ornamentals però allunyat de les grans construccions de l’època

La truiteria Flash Flash

Un local que destaca no només per la seva gastronomia, sinó també per la seva arquitectura i interiorisme, que el converteixen, després de més de mig segle d’existència, en un lloc imprescindible de visitar

La font de la plaça Molina

Descobreix com una gran font construïda per iniciativa popular el 1874, amb escuts, piques, una placa de marbre desapareguda i el record del moviment d’avantguarda Dau al Set, forma part del mosaic de memòries de l'indret
spot_img

Les mels més beneficioses per a la salut i les plantes d’on provenen

Fra Valentí Serra de Manresa explica les propietats terapèutiques de diverses mels elaborades a partir de plantes mel·líferes presents a la península Ibèrica, com l’ametller, la ravenissa blanca, l’acàcia o el bruc

Uns fets que han portat cua

El relat d'Elsa Corominas

Vents, rutes i virus: el motor invisible de la història europea

L’evolució de la humanitat ha estat marcada per una paradoxa: mentre que els humans van reduir aviat l’amenaça de les grans bèsties, mai no han pogut escapar de l’acció dels paràsits

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí