Les ressenyes de Casa Usher
casausher@casausher.com
L’any 2004 a França l’editorial Denöel va publicar una novel·la anomenada Suite Francesa (en castellà la va traduir l’editorial Salamandra) d’una autora d’origen ucraïnès, però escrita en llengua francesa que havia mort durant l’Holocaust, Irène Némirovsky. L’obra es va convertir en un clàssic instantani i va ser guardonat amb el prestigiós premi Renaudot aquell mateix any (la primera vegada en la història d’aquest premi que li atorgaven a un autor ja mort). L’escriptora d’origen jueu havia estat deportada al camp d’extermini d’Auschwitz i assassinada a la càmera de gas el novembre de l’any 1942, però les seves dues filles Élisabeth i Denise havien conservat els manuscrits inèdits de la seva mare fins al final de la guerra i van decidir publicar aquesta obra inacabada per fer-li un homenatge pòstum.
Suite Francesa arrenca a París, uns dies abans de la invasió alemanya en un clima d’absolut desconcert, quan moltes famílies de totes les classes socials decideixen fugir de la ciutat i de les bombes; i segueix en el poblet on molts d’aquests parisencs decideixen amagar-se amb les conseqüències que aquesta arribada causa per ells mateixos i pels habitants del poble, la desconfiança, la generositat, els conflictes, la tensió del moment… La novel·la, de la qual Némirovsky tan sols va poder escriure dues de les cinc parts que tenia projectades, retrata els odis, relacions amoroses, les traïcions de què som capaços els homes i les dones en temps de guerra. Es tracta d’una de les primeres obres que són testimonis de tot el que va causar en la població civil la Segona Guerra Mundial. Némirovsky ja havia retratat en altres obres seves, com la novel·la curta El ball (també publicat per l’editorial Salamandra) la vida quotidiana de la burgesia francesa amb les seves llums, però també les seves ombres.
Quan Némirovsky anava a ser detinguda i deportada pels nazis, ella i el seu marit van amagar les seves dues filles (la gran només tenia cinc anys l’última vegada que va veure els seus pares) en cases d’amics i familiars fent-les passar per òrfenes, però de pares catòlics no jueus, amb una maleta plena de records familiars i papers escrits com a única pertinença on posteriorment van trobar Suite Francesa. Ja d’adulta la filla de Némirovsky, Élisabeth Gilles, va escriure unes memòries de la seva mare titulades en francès Le
mirador (en castellà en l’editorial Circe), on vol ajustar comptes amb el passat. La mateixa Élisabeth també és l’autora de la novel·la Un paisaje de cenizas (publicada per l’editorial Nocturna) on a través del personatge de Léa Lévy, la nena protagonista de la novel·la, explica el que va sentir quan els seus pares les van abandonar per protegir-les del nazisme de ben petita, i ja d’adolescent l’ànsia de venjança que sentien els fills de les víctimes de l’Holocaust durant els judicis als militars francesos col·laboracionistes amb el règim del Tercer Reich.
