Notícies de Sant Gervasi
El Miquel Badia es jubila després de quaranta-cinc anys bebent i donant de beure
Carme Rocamora (@CarmeCRS)
“Quantes hores he passat aquí! Aquest home, aquest home… és un cabró!” Comenta rialler un veí que li té molta estima.
Només eren les 20:30 de divendres 12, dia que el Miquel Badia havia convocat la festa de comiat de El Bodeguín i al Carrer d’Hercegovina número 24 hi faltava espai. A dins, ple de gom a gom, a fora, portals ocupats. El trobaran a faltar, a en Miquel.
No queda més cervesa!
Haurem de passar a l’alcohol dur!
Mitja hora i tots els barrils exhaurits. Petits i grans s’acomiadaven del Miquel. Obert des del 1972, El Bodeguín abaixa persianes perquè el Miquel es jubila després de quaranta-cinc anys servint a generacions de joves pijos – que en diu ell- que s’hi emborratxaven; els petits feien l’entrepà i els grans el cafè i l’orujo. Es queixa que el cos li passa factura i que és hora de plegar.
Ara, el mític bar passa a mans d’una família del barri i seguirà obert. S’emportarà, però, les seves col·leccions penjades a les parets: quadres fets i regalats pels clients i més de 2.000 gerres de tot el món, també obsequi dels seus fidels assistents.
Tothom l’estima. Ni avui, que és el seu dia i la gentada li crida “foto! foto!”, deixa de treballar. Es pren el plaer de servir les últimes cerveses als seus clients de tota la vida que tant el trobaran a faltar. Miquel! Miquel! Ell riu, no sap ni qui el crida de tanta gent que hi ha. Però és feliç i la gent se’l mira amb nostàlgia i tendresa.
“Carinyo! Fes fotos, fes fotos!” Em diu. La nit serà llarga perquè el Miquel es jubila però el seu esperit jove es queda amb tots els veïns.
