Nomenclàtor
Jesús Mestre Campi
És un petit carrer que va des del carrer Saragossa fins a la ronda de General Mitre, tot fent un angle de gairebé 90 graus. Quan es va obrir, cap al 1870, arribava fins al carrer del Putxet i, en ser més ample que altres vials de la vila, se’l coneixia com a carrer Ample (o Ancha). Hi passava el tramvia de vapor i, posteriorment, l’elèctric, fent l’enllaç entre el carrer de Saragossa i de Wagner. Aquest fet va afavorir que si construís ben aviat, sobretot un conjunt de cases unifamiliars a la vorera de ponent, mentre que a la de llevant hi havia els jardins de torres del carrer Saragossa. El nom de Jules Verne, novel·lista d’aventures francès, se li va atorgar l’any 1907.
L’any 1941 el ceramista Josep Llorens i Artigas s’instal·là en una de les cases unifamiliars, en tornar de l’exili a França. Aviat es va fer un taller i, a finals de 1945, també va construir un gran forn per coure les peces de ceràmica. Hi ha testimonis gràfics que mostren una gran fumarola que sortia d’aquest forn, ja que per aconseguir temperatures entorn dels 1.000 graus per coure la ceràmica, havia de cremar molta llenya. A la llarga, això va ser un inconvenient pel veïnat, i l’any 1951 l’artista i la seva família es van traslladar a Gallifa. Llorens i Artiga tenia com a veí i amic al pintor Josep Amat, i plegats van formar la “colla del Putxet”, on també hi havia la pintora Olga Sacharoff. El pintor Joan Miró també era un convidat habitual a la casa dels Llorens, on experimentaven amb esmalts ceràmics. La fotografia —ens han facilitat còpies tant la família Amat com la Llorens— mostren les cases on vivien, a finals dels anys quaranta.
A principi dels anys seixanta es va començar a obrir la ronda de General Mitre cosa que va suposar l’enderroc de bona part del carrer Jules Verne, entre elles les cases que havien viscut els Llorens i on encara vivia la família Amat, que van haver de buscar una altra casa al carrer Manacor. Actualment el carrer Jules Verne és molt més petit i té més forma de plaça que de carrer.
Fotografia: Vista de l’estudi Amat, al primer pis del número 27 del carrer Juli Verne. La família Amat vivia a la planta baixa del número 25. Fons Fundació Amat
