Publicitat

El carrer de la Duquessa d’Orleans, una via que va acollir torres de la gran burgesia catalana fins a la Guerra Civil

Popularment conegut com 'el carrer dels Senyors', va fer de seu dels Jocs Florals durant els anys quaranta i principi dels cinquanta

spot_img

Publicat el 5.12.2024 13:00

Cultura

Jesús Mestre

Carrer que comença al Pedró de la Creu i arriba fins al carrer de Ramon Miquel i Planas. Fins al 1922 era el carrer de la Pau, però popularment es coneixia com el «carrer dels Senyors».

Publicitat

Cap a finals del segle XVIII i principis del XIX, en una casa d’aquest indret, potser hi va viure Lluïsa Maria Adelaida de Borbó, la duquessa d’Orleans, que havia fugit de la França revolucionària, amb els seus fills i la comitiva, entre ells Lluís Felip I d’Orleans, rei de França el 1930. Aquest carrer es va urbanitzar al segle XIX, dins la finca del Clos, llavors propietat de la família Ponsic; a la part de ponent, donava a la Riera Blanca. A principis del segle XX, el carrer quedava tallat pel torrent de les Monges, a l’altura de l’actual carrer de Mendel, i la part fins al carrer de Ramon Miquel i Planas es va fer seguint un projecte aprovat el 1947 i modificat el 1971.

Publicitat

Entre la segona meitat del XIX fins a la Guerra Civil, el carrer de la Pau va acollir torres de la gran burgesia catalana, primer com a cases d’estiueig però posteriorment, en molts casos, com a residència habitual. Aquí hi va viure la família Tous, propietaris de la Maquinista Terrestre i Marítima; els Sant, fabricants tèxtils; els Amat; els industrials Rosés; Mariano de Foronda, el marquès de Foronda, director dels Tramvies de Barcelona; l’arquitecte Eduard Mercader; l’escriptora Carme Karr; la família Bigas… i, els anys vint, la família Guarro es va fer una gran casa que avui és l’Escola Pública Italiana. També, els anys cinquanta, hi va residir el conegut futbolista del FC Barcelona, Ladislau Kubala.

En els anys quaranta i principi dels cinquanta, s’hi van organitzar uns concorreguts Jocs Florals, en català, en plena dictadura franquista. Actualment, de les antigues cases dels «Senyors» només queda Can Amat, sense modificacions, i alguna altra, força canviada, però la majoria s’han reedificat. Al número 1, a la cantonada amb Pedró de la Creu, hi ha un edifici de l’arquitecte Josep Emili Donato, de 1976.

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

La plaça de Joaquim Pena, nucli pioner de les Tres Torres

El musicòleg i crític musical va viure i morir a la casa que tenia en aquesta plaça, també coneguda com a plaça de Llevant

El carrer de Cornet i Mas: tradicional, residencial i comercial

El nom fa referència a un dels enginyers industrials més importants de finals del segle XIX, malgrat que les plaques commemoratòries no expliquen del tot la seva història.

El carrer Francesc Pérez-Cabrero, residencial però amb serveis

A finals dels anys vint, quan tancà el parc d’atraccions del Turó Parc, va quedar un gran espai per urbanitzar

El carrer i la plaça de la Torre, uns dels primers vials del Farró

La Ponència del Nomenclàtor de Barcelona ha decidit canviar la dedicació de la plaça de la Torre per la d’Antoni Tàpies
spot_img

Josep Carner, un poeta excels dins un rostre inacabat

Va instal·lar-se a Sarrià l'any 1914, en una torre llogada al carrer de Pomaret; va publicar alguns poemes en el butlletí de l'Orfeó Sarrianenc i a La Cònsola, revista impulsada per J.V.Foix

Neix una associació a Collserola per situar la creativitat al centre de la vida veïnal

Collserola Creativa ja compta ja amb 32 socis i fa una crida a la participació per seguir construint una oferta cultural col·lectiva i arrelada al territori

Com protegir-se d’una onada de calor?

Les temperatures pugen de manera extrema i poden provocar riscos per a la salut, situacions que poden afectar greument infants, gent gran i persones amb malalties cròniques, però tothom pot patir-ne les conseqüències si no pren les mesures adequades

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

[adrotate banner="15"]