Publicitat
spot_imgspot_imgspot_imgspot_img

El carrer de la Duquessa d’Orleans, una via que va acollir torres de la gran burgesia catalana fins a la Guerra Civil

Popularment conegut com 'el carrer dels Senyors', va fer de seu dels Jocs Florals durant els anys quaranta i principi dels cinquanta

Publicat el 5.12.2024 13:00 · Actualitzat el 6.12.2024 9:28

Cultura

Jesús Mestre

Carrer que comença al Pedró de la Creu i arriba fins al carrer de Ramon Miquel i Planas. Fins al 1922 era el carrer de la Pau, però popularment es coneixia com el «carrer dels Senyors».

Cap a finals del segle XVIII i principis del XIX, en una casa d’aquest indret, potser hi va viure Lluïsa Maria Adelaida de Borbó, la duquessa d’Orleans, que havia fugit de la França revolucionària, amb els seus fills i la comitiva, entre ells Lluís Felip I d’Orleans, rei de França el 1930. Aquest carrer es va urbanitzar al segle XIX, dins la finca del Clos, llavors propietat de la família Ponsic; a la part de ponent, donava a la Riera Blanca. A principis del segle XX, el carrer quedava tallat pel torrent de les Monges, a l’altura de l’actual carrer de Mendel, i la part fins al carrer de Ramon Miquel i Planas es va fer seguint un projecte aprovat el 1947 i modificat el 1971.

Publicitat

Entre la segona meitat del XIX fins a la Guerra Civil, el carrer de la Pau va acollir torres de la gran burgesia catalana, primer com a cases d’estiueig però posteriorment, en molts casos, com a residència habitual. Aquí hi va viure la família Tous, propietaris de la Maquinista Terrestre i Marítima; els Sant, fabricants tèxtils; els Amat; els industrials Rosés; Mariano de Foronda, el marquès de Foronda, director dels Tramvies de Barcelona; l’arquitecte Eduard Mercader; l’escriptora Carme Karr; la família Bigas… i, els anys vint, la família Guarro es va fer una gran casa que avui és l’Escola Pública Italiana. També, els anys cinquanta, hi va residir el conegut futbolista del FC Barcelona, Ladislau Kubala.

En els anys quaranta i principi dels cinquanta, s’hi van organitzar uns concorreguts Jocs Florals, en català, en plena dictadura franquista. Actualment, de les antigues cases dels «Senyors» només queda Can Amat, sense modificacions, i alguna altra, força canviada, però la majoria s’han reedificat. Al número 1, a la cantonada amb Pedró de la Creu, hi ha un edifici de l’arquitecte Josep Emili Donato, de 1976.

Notícies relacionades

El carrer de Vilana: història i curiositats

La urbanització s’inicià el 1864, a iniciativa de Carme de Dalmases i d’Olivart, propietària de la finca, que volia dotar a la torre d’un accés per a carruatges

La plaça de Joaquim Pena, nucli pioner de les Tres Torres

El musicòleg i crític musical va viure i morir a la casa que tenia en aquesta plaça, també coneguda com a plaça de Llevant

El carrer de Cornet i Mas: tradicional, residencial i comercial

El nom fa referència a un dels enginyers industrials més importants de finals del segle XIX, malgrat que les plaques commemoratòries no expliquen del tot la seva història.

El carrer Francesc Pérez-Cabrero, residencial però amb serveis

A finals dels anys vint, quan tancà el parc d’atraccions del Turó Parc, va quedar un gran espai per urbanitzar
spot_img

El cicle Traces Literàries omplirà de literatura els barris de Sarrià-Sant Gervasi durant el novembre

El cicle cultural torna aquest novembre amb activitats repartides pel districte, entre les quals destaca una ruta per seguir les empremtes de Mercè Rodoreda al Farró

Un viatge en el temps a la plaça Kennedy per celebrar els 125 anys del Tramvia Blau

La plaça Kennedy va exposar durant dos dies el famós vehicle i va acollir diverses activitats per commemorar els 125 anys del Tramvia Blau

Nou cicle d’humor al Centre Cívic Vil·la Florida

El Centre estrena «Algú ho havia de dir», un cicle d’humor i comèdia amb tres espectacles gratuïts al novembre

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí