Cultura
Joan Montón
L’acadèmia Barcelona Concertante, ubicada al barri de les Tres Torres, organitza un concert monogràfic el 8 de febrer, amb la voluntat de reivindicar l’obra del compositor català Pere Astort i fer memòria de la Barcelona del seu temps. El repertori inclourà, a més dels inevitables valsos Boston, foxtrots, ragtimes, pasdobles i cançons, tot amb la soprano Mireia Tarragó, el pianista Xavier Garcia Cardona i els comentaris del musicòleg Joan Montón.
El 14 de febrer de 1897, Santiago Rusiñol exhortava al públic, que omplia el Teatre Prado de Sitges, a construir plegats una Catalunya al temps “menestrala endreçada, botiguera i inspiradora de càntics, de colors i d’harmonies”. Aquest discurs encès de solemne flama preludiava l’estrena de l’òpera La Fada del mestre Enric Morera, programada com a plat fort de la Quarta Festa Modernista. Rusiñol desconeixia aleshores que aquest ideal s’encarnaria amb precisió en la figura de Pere Astort i Ribas (1873-1925).
Nascut a Poble Sec, la vida de Pere Astort transcorre pràcticament paral·lela a les grans exposicions barcelonines: la Universal de 1888 i la Internacional de 1929, amb una burgesia emprenedora, acabalada i delerosa d’encimbellar la ciutat per a competir sense complexos amb París, Nova York o Londres. Astort es va formar com a nen cantaire a l’església de la Nostra Senyora de la Mercè, estudià piano i composició i aviat es col·locà a botigues de música com la Casa Ayné, situada al carrer Ferran; també a la irreductible Casa Beethoven, llavors coneguda com a Casa Guàrdia. Aquests establiments es dedicaven tant a la venda d’instruments com a la publicació de partitures; eren veritables centres culturals, cau d’embrionàries associacions, com la wagneriana fundada per Joaquim Pena i punt de trobada dels melòmans frisosos de conèixer les novetats musicals arribades d’arreu, novetats que sovint interpretava el jove Astort al piano. L’any 1895, Astort enceta la seva producció com a compositor amb Tres cançons catalanes, escrites per poetes relacionats amb la Renaixença i el “jocfloralisme”, però fou en el camp del repertori de consum i de l’entreteniment on Astort excel·lí la fama mundial.
El seu primer gran èxit fou el vals titulat Beloved!, editat a la sucursal parisenca de Casa Dotésio i dedicat a Charles “Test” Dalton, un músic nord-americà que, fascinat per la barreja de les harmonies tradicionals amb el puixant jazz americà i pels tempi pausats i elegància característics d’en Astort, l’havia persuadit de batejar el seu estil amb el nom de Boston Waltz així com d’emprar un pseudònim artístic per seduir el mercat internacional i connectar amb el públic espanyol més esnob. Així va ser com va néixer Clifton Worsley.
Llavors, Astort-Worsley s’establí com a empresari independent i inaugurà, en el Passeig de Gràcia, el magatzem de música i editorial El Arte Musical. La seva obra es reeditava regularment, amb tiratges de fins als 100.000 exemplars, les millors orquestres de música lleugera del món adaptaven el seu repertori pels salons de ball o pels programes radiofònics i, a més, comptava amb la complicitat de les noves tecnologies de l’època: els discs de vinil i pissarra, la gramola o els rotllos de pianola.
Malgrat la seva notorietat com a compositor de peces a la moda, Worsley-Astort no s’acontentà i s’endinsà en el terreny de la música escènica, concretament en el gènere de l’opereta. Així, estrenà al Teatro de la Zarzuela Emma, criticada despietadament als diaris de Madrid i, un any més tard, amb millor acceptació, El vals de los pájaros i ¡Palabra de rey!, totes dues al Teatre Tívoli barceloní. Curiosament, arran d’aquests triomfs teatrals, Santiago Rusiñol exercí d’amfitrió en un esmorzar celebrat en honor del compositor i del dramaturg.
La música ballable de la Belle èpoque i els feliços anys vint passà de moda amb el sotrac de la guerra espanyola i mundial, però, afortunadament, avui Pere Astort no és un compositor del tot oblidat. Han contribuït al seu rescat les investigacions publicades pels musicòlegs Antonio Ezquerro i Cinta Ezquerro i l’enregistrament, per part del pianista Pablo Amorós, d’una selecció dels valsos Boston, en un àlbum del segell Discos Marfer.
Es programen dues audicions: una al migdia per a les famílies dels alumnes de l’acadèmia i una altra pública, a les 19 h, a la qual es pot assistir emplenant el formulari del següent enllaç: https://forms.gle/z77wY4SbkwxnWNGdA.
