Opinió
Carme Rocamora i Seguí
Els atracaments a mà armada patits per diversos joves a Barcelona coincidint amb el cap de setmana de la Festa Major de Sarrià -com han publicat diversos mitjans- són fets gravíssims que mereixen tota la condemna. Les víctimes han de rebre suport i els responsables han de ser identificats. Però informar d’aquests delictes no hauria de significar vincular-los automàticament a una celebració popular ni contribuir a projectar una imatge d’inseguretat sobre tot allò que representa.
L’atracament més greu es va produir a Sant Gervasi-la Bonanova, aproximadament a un quilòmetre del nucli festiu i dues hores després que hagués acabat la programació. És important recordar que, tot i que la celebració coincideixi amb la Festa Major de Sarrià, els fets van passar a Sant Gervasi-la Bonanova, un altre dels sis barris que formen el districte de Sarrià-Sant Gervasi. No es pot tractar el districte com si fos un únic barri ni atribuir automàticament a Sarrià tot allò que hi succeeix. Per qui no ubiqui les distàncies: és com dir que a Hostafrancs «s’ha liat parda» per culpa de la festa del Poble-sec.
Durant el mateix cap de setmana, les Corts també celebrava la seva festa major. Des del punt del robatori fins a la plaça de Sarrià hi ha aproximadament un quilòmetre en línia recta; fins a les Corts, on també hi havia festa, poc més d’un quilòmetre, i fins a l’Esquerra de l’Eixample, 1,3 quilòmetres. Per què, doncs, s’associa tan directament el succés a la Festa Major de Sarrià? La proximitat geogràfica i la coincidència temporal no són, per si soles, proves de causalitat. En qualsevol cas, és imprescindible distingir entre el context en què passen els fets i la responsabilitat que se’n pot atribuir.
En aquesta distinció, els mitjans de comunicació tenim una responsabilitat important. Els titulars, les paraules que triem i el context que oferim influeixen en la manera com la ciutadania interpreta la realitat. Informar amb rigor també significa evitar associacions que no s’han acreditat i explicar els successos sense que acabin eclipsant tota la resta. No es tracta d’amagar els problemes de seguretat, sinó d’explicar-los sense estigmatitzar fets tan importants com les celebracions populars.
A Sarrià, aquesta qüestió té una dimensió especialment significativa. Enguany, una comissió de festes completament renovada ha apostat per transformar el model festiu, amb més música en directe, cultura popular i activitats intergeneracionals. També ha deixat de programar sessions de punxadiscos després d’haver detectat dinàmiques de consum d’alcohol i conflictes que li preocupaven. Segons la mateixa comissió, el canvi ha contribuït a reduir els botellots, les intoxicacions etíliques i els conflictes als espais de festa.
Aquesta feina també mereix ser explicada. Darrere de les festes majors hi ha veïns i veïnes que hi dediquen moltes hores de manera voluntària per construir espais de trobada, cultura i convivència. En el cas de Sarrià, la comissió ja ha rebut missatges de persones que li exigeixen més seguretat, tot i que garantir l’ordre públic correspon a les administracions competents, no a les entitats organitzadores.
Les festes majors no són intocables. Poden generar problemes i han de ser objecte de crítica quan calgui. Preservar-les no significa idealitzar-les, sinó reconèixer-ne el valor i treballar per millorar-les. Són espais on es construeixen vincles, es transmet la cultura popular i es reforça el sentiment de pertinença. En una societat en què la vida comunitària necessita espais de trobada, no podem menystenir aquesta funció.
Per això, davant d’uns fets delictius, cal exigir responsabilitats a qui correspongui, reclamar mesures de seguretat i informar-ne amb rigor. Però també cal evitar que una celebració popular quedi marcada per uns successos amb els quals no s’ha acreditat una relació directa. Informar dels problemes és una obligació; contextualitzar-los, també. Els mitjans tenim la responsabilitat de contribuir a comprendre la realitat dels barris, no de reduir-la als seus episodis més greus.
Preservar les festes majors és preservar una part essencial de la vida col·lectiva. I fer-ho passa també per explicar-les amb rigor, reconèixer la feina de les entitats i no deixar que uns fets delictius acabin definint allò que, durant molts dies de feina i il·lusió, centenars de persones s’esforcen a construir: comunitat.
