El Racó del Veïnat
Roser Díaz
L’albada es vestia d’estels foscos,
mentre ploraven els esmicolats,
sense saber que la flama d’aquell rostre
guiaria el camí d’un poble entregat.
S’alçaven les veus cridant la justícia
empresonada per lleis deslleials,
fusells fets de bales, d’odi i injustícia,
rancúnies covardes de porucs ignorants.
La mort de la veu de l’honor
no emmudeix a un poble
que clama digne per la llibertat,
dolgut i esmerçat per tanta ignomínia
que afusellava un dia al seu cor lleial.
Però mai es mata la veu col·lectiva,
Escrita amb la sang que vessa el dolor,
un quinze d’octubre al Castell de Montjuïc
Catalunya s’enfortia contra el paredó.
Avui enlairem dins la forta tempesta,
la nostra senyera de llei i passió.
Catalunya s’alça, sempre molt honesta,
no ens aturen les bales ni la repressió.
