Per accedir al contingut crea un compte gratuït
Llegeix
Accés il·limitat: subscriu-te a El Jardí
Arquitectura
Jaume de Oleza
La coneguda truita va ser l’excusa perquè, en la Barcelona culturalment efervescent dels anys 60, quatre bons amics —Alfonso Milá, Cecilia Santo Domingo, Leopoldo Pomés i Karin Leiz— decidissin fer realitat el somni de dissenyar un nou espai gastronòmic, on una àmplia selecció de truites fos l’argument principal del local. La truiteria Flash Flash, situada al carrer de la Granada del Penedès, 25, va constituir un local de disseny únic a la ciutat, creat pels arquitectes Correa i Milá i el fotògraf Leopoldo Pomés.
Inaugurat el juny de 1970, l’espai es presentava en un blanc polit i minimalista amb lleugers tocs de vermell. El fotògraf Leopoldo Pomés va fer les fotografies, de mida gairebé natural, que decoren les parets i mostren una jove fotògrafa en acció, Karin Leiz, convertides avui en un símbol del restaurant de concepció pop i minimalista. El local representava l’ambient característic d’una època: icona del disseny i de la vida cultural barcelonina, i es va convertir ràpidament en punt de trobada de la Gauche Divine i d’altres cercles creatius.
La seva proximitat al carrer Tuset, que s’havia transformat en una rèplica barcelonina de la londinenca Carnaby Street, en reforçava encara més el caràcter emblemàtic. El disseny del local compta amb les fotografies de l’exmodel Karin Leiz com a figura omnipresent a les parets. Aquestes fotografies en blanc i negre mostren la silueta femenina de la model a escala natural, sostenint una càmera amb el flaix encès. L’interior, basat en acabats sintètics i influenciat pel pop art americà, dibuixa un conjunt harmònic i uniforme: terres de goma vetada, lavabos amb les parets pintades de vermell, finestrals de formes característiques i mobles folrats amb materials sintètics. El local va rebre un Premi FAD d’Interiorisme l’any 1970.
Federico Correa (1924–2020), juntament amb Alfonso Milá (1924–2009), van ser uns arquitectes implicats en la construcció de la Barcelona actual. Tots dos van dibuixar una arquitectura d’alta qualitat, sovint destinada a satisfer els gustos de la burgesia catalana. Són obres seves l’edifici Atalaya i l’Anell Olímpic de Montjuïc, entre d’altres. Leopoldo Pomés Campello (1931–2019) va ser un fotògraf i publicista espanyol, molt conegut i implicat en la cultura catalana.
Flash Flash, amb la seva carta de més de 50 truites de totes les varietats, ha romàs durant més de 50 anys com un clàssic viu i actiu de la ciutat. Un local que destaca no només per la seva gastronomia, sinó també per la seva arquitectura i interiorisme, que el converteixen, després de més de mig segle d’existència, en un lloc imprescindible de visitar.
Jaume de Oleza és arquitecte a cwork.cat
