Dijous 02, maig 2024
15.4 C
Sant Gervasi
15.3 C
Sarrià
Publicitat

Així va néixer El Jardí

El nom de la publicació era una qüestió delicada, i finalment es tendí per El Jardí, com a record de l'antiga identitat d'una vila que va créixer com una ciutat-jardí entre turons al peu de Collserola

Publicitat
Jesús Mestre
Jesús Mestre
Historiador, especialitzat en la història de la ciutat de Barcelona. Director de la revista L'Avenç els anys 1988 i 1989, i de Plecs d'Història Local des de 1989 fins al 1997. Com editor, he coordinat obres col·lectives com ara el Diccionari d'Història de Catalunya (1992), l'Atles d'Història de Catalunya (1995), entre altres, publicades a Edicions 62. Col·laboro en la constitució de l'Associació Cultural Casa Orlandai, de la que vaig ser el primer president, el 2007. He escrit els llibres L'Abans. Barcelona Vila de Sarrià, recull gràfic 1874-1975 (2012) i Sant Gervasi de Cassoles (2013). El 2014 vaig fundar El Jardí, aventura en què persisteixo

Opinió

Jesús Mestre Campi

Entre 2011 i 2013 vaig estar treballant en els llibres L’Abans de Sarrià i de Sant Gervasi, dos voluminosos llibres que són uns reculls gràfics d’entre 1875 i 1975. Com a sarrianenc, conec prou bé la història i el tarannà de la vila i la seva gent, però desconeixia molt Sant Gervasi. I encara menys, Sant Gervasi de Cassoles. La feina de base d’aquests llibres és recollir fotografies d’època, documentar-les i captar informació addicional dels cedents a partir de les converses que s’estableixen en la cessió.

Vaig entendre, aleshores, que mentre a Sarrià som molt conscients de la nostra identitat i idiosincràsia, a Sant Gervasi s’estava perdent, hi havia poc sentiment de pertinença. Vaig parlar d’aquesta qüestió amb mossèn Carles Sauró, llavors rector de la Bonanova; Salvador Albuixech, president de Barnavasi i vicepresident del Consell de Barri, i amb altres agents socials com Lluís Arboix, president de l’Associació de Veïns de Sant Gervasi de Cassoles; Bartolomé Criado, president de l’Associació de Comerciants i Veïns del Turó Parc; la Junta de l’Associació de Veïns del Farró, on hi havia Pep Arisa, Alícia Cercós i Ester Rodríguez; amb Fran Ribera, de l’Associació de Veïns i Amics del Putxet, o amb en Jordi Llorach, entre molts altres. Tots ells eren conscients de la qüestió identitària i estaven treballant per revertir-la. També els vaig parlar del projecte de fer una revista de barri, gratuïta i amb el suport del comerç, i em van animar. Encara era viu el record de Sant Gervasi Informació, una revista mensual publicada per Barnavasi entre 1988 i 2003, amb 15 anys d’existència i gairebé 150 números publicats. Rosa Castells en va ser una de les principals animadores en la primera etapa.

L’any 2014 col·laborava amb la revista La Fada de Sarrià, un projecte de Pau Galí, persona amb molta experiència en el camp dels mitjans de comunicació i que va morir el 2020, durant la pandèmia, comportant la desaparició de la publicació. Vaig proposar al Pau de fer una revista similar a la Fada a Sant Gervasi, però amb més equilibri entre la part de continguts i de publicitat. Després de donar-hi moltes voltes, no ens vam posar d’acord amb en Pau i, amb el Martí Rodríguez, que també treballava a La Fada, vam decidir tirar endavant el projecte de Sant Gervasi, i vam constituir El Jardí de Sant Gervasi S.L. El tema del nom de la publicació era una qüestió delicada, i finalment es tendí per El Jardí, com a record de l’antiga identitat d’una vila que va créixer com una ciutat-jardí entre turons al peu de Collserola, seguint el somni de molts barcelonins de la segona meitat del segle XIX de gaudir d’una “caseta i un hortet”. Mercè Rodoreda ens ha parlat llargament de la màgia dels jardins de Sant Gervasi. Així, el novembre de 2014, ens vam llançar, en Martí i jo, a publicar el primer Jardí.

El Jardí de Sant Gervasi

Els primers passos d’El Jardí de Sant Gervasi van ser complicats, amb edicions de només 24 pàgines, i una redacció formada per en Martí, la Gràcia Farràs com a dissenyadora, i la Maria Antònia Fernàndez i la Montse Roig com a redactores. Però aviat van començar a arribar altres col·laboradors: l’enyorat Jordi Llorach, l’Albert Anglès-Minguell… i des del número 3, vam comptar amb el fotògraf Javi Sardà, que ens va permetre fer un pas endavant en la part il·lustrada; i amb la Maria Josep Tort, que va fer el primer “Explorar el jardí”, al que aviat s’hi va afegir “L’ocell” d’Enric Capdevila, que encara continuen sortint a cada diari. Amb el número 4, de febrer de 2015 i dedicat al Carnaval, vam passar a 32 pàgines, i vam començar les entrevistes en profunditat de “Gent del barri”, que vam dedicar en aquest cas a Xavier Trias, llavors alcalde de Barcelona. A principis de 2015 vam crear el web, en una versió molt més bàsica que l’actual.

La tardor de 2015 vam passar a 40 pàgines i s’incorporaren l’Elena Bulet i, sobretot, la Carme Rocamora, dues joves estudiants de periodisme que van portar aire nou al projecte i van permetre fer El Jardí amb criteris més periodístics. Aleshores, quan ja portàvem un any, s’havien consolidat una colla de col·laboradors, alguns temporalment (les il·lustracions de Patricia Trujillo, el text del Mosso d’Esquadra Xavier Boned, els articles de Marc Talló, Neus Mestre, Pau Farràs, Salvador Torrents, Esteban Galindo, Maria Rosa Godes, Marina Barroso, Roser Díaz, Juanjo Compairé, Jordi Quer, Blai Pérez… i molts altres); i d’altres, amb més continuïtat i que segueixen fins a l’actualitat com les de Fra Valentí, la Fundació Uszheimer, Eduard Sant, Jaume de Oleza, Marta Trius o Montserrat Cornet. El Jardí ja estava ben encaminat.

Un puntal bàsic en aquesta primera etapa va ser la coordinació comercial, en mans d’en Martí, que va aconseguir fidelitzar un grup d’anunciants que han seguit en el projecte al llarg de molts anys. Tant a ells com als molts anunciants més puntuals, els agraïm la seva confiança en nosaltres. Poc després s’incorporà la Mariona Alumà com a comercial, en suport a en Martí.

El Jardí ha buscat mostrar la vida dels barris: la política en els Consells de Barris, a l’Audiència Pública i als Plenaris; la societat en les notícies socials i en les activitats de la gent; la cultura en els actes que es fan en els equipaments culturals, o en les mostres de cultura popular en les festes tradicionals que acostumen a organitzar les associacions. I donar ressò dels esdeveniments importants, com els fets de setembre i l’octubre del 2017, quan vam fer un seguiment molt detallat.

Tanmateix, també hi havia símptomes que calia fer una renovació cap a un plantejament més col·lectiu de la gestió del projecte. Les col·laboracions al diari eren sense cost, tot i que hi havia una remuneració en els membres del Consell de Redacció pels articles i fotografies. Però el voluntariat era el que permetia mantenir el diari. Aleshores, a la primavera de 2018, vam fer el procés per passar de ser una SL a una cooperativa. El darrer El Jardí de Sant Gervasi va ser el número 42, de juliol del 2018. El setembre naixia El Jardí de Sant Gervasi i Sarrià, publicat per Premsa Local El Jardí SCCL.

Jesús Mestre Campi és fundador i coordinador d’El Jardí

Sobrecoberta especial d’El Jardí 100 edició en paper

Subscriu-t'hi

Dona suport al periodisme cooperatiu i de proximitat



PDF per 35€ l'any
PDF + PAPER per 50 € l'any

Publicitat

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

No hi ha articles per mostrar