Societat
Sergi Alemany
Toni Molist, un veí del barri de Galvany, ha guanyat la batalla als gimnasos DiR per apropiar-se des de fa anys del nom dels Jardins de Piscines i Esports amb un cartell a l’entrada on es podia llegir DiR Diagonal acompanyat dels horaris del parc. Un fet que aquest ciutadà considerava una “situació anòmala” per més que a dins dels jardins hi hagi instal·lat un gimnàs d’aquesta cadena, i així ho va denunciar a El Jardí l’any 2017. Després d’anys de queixes contínues i infructíferes amb el Districte de Sarrià-Sant Gervasi i recorrent finalment a la Sindicatura de Greuges de Barcelona, aquest mes de novembre els cartells de l’empresa privada han desaparegut de les diferents portes d’accés als jardins.
No només això, sinó que a més han estat substituïts per plafons amb el nom de Jardins de Piscines i Esports com els que disposen altres parcs públics de la ciutat. La batalla de Molist va començar el 2016, però segons la resolució de la Sindicatura de Greuges de Barcelona a la seva queixa, a la qual ha tingut accés El Jardí, s’ha pogut comprovar que “en documentació fotogràfica de l’any 2003 ja es comprova la inclusió del logotip del DiR en el cartell informatiu de l’entrada del parc”.
Un altre motiu que indignava Molist és que al cartell del DiR es fes referència a la prohibició de fer ús dels jardins per a activitats físiques dirigides. “El Turó Parc està ple de grups de gent amb entrenador personal i aquí no es pot?”. “Això em va tocar molt els nassos”, explica a El Jardí.
Durant els sis anys que Molist ha intercanviat correus amb l’administració, la resposta des del Districte de Sarrià-Sant Gervasi era que es posarien en contacte amb l’empresa per demanar que retirés els cartells de l’entrada del parc, com en aquest missatge de resposta a un correu de Molist el març del 2019: “Contactarem de nou amb l’empresa DiR per tal que treguin el cartell que, com bé dieu, és incorrecte”. Al mateix temps, però, en altres respostes, s’informava que es tracta d’una “propietat municipal sotmesa al règim de concessió”.
“Ningú canviava el cartell, que es mantenia allà”
El reclam de Molist es va accelerar quan a finals del 2019 va contactar amb la Sindicatura de Greuges de Barcelona. Fins aleshores explica que, tot i el reconeixement de l’anomalia per part de Districte, “ningú canviava el cartell, que es mantenia allà”. El que va fer la Sindicatura va ser dirigir-se a l’Institut Municipal de Parcs i Jardins, en data de 4 de febrer del 2020, per demanar tota la informació possible per estudiar la queixa del veí. El 21 de setembre del 2021 va arribar la resposta, d’on es desprèn que tot i la concessió existent des del juliol del 1991 per “l’ús privatiu de determinades porcions del sòl i del subsol” -on hi ha el gimnàs DiR, el Cinesa Diagonal i restaurants- a l’Institut Municipal de Parcs i Jardins no li consta “cap pacte relatiu a l’ús de la imatge corporativa de les instal·lacions DiR”.
Amb aquesta informació, el 28 febrer d’aquest any la Sindicatura de Greuges de Barcelona, ara dirigida per David Bondia, va resoldre el seu informe recomanant a l’Institut Municipal de Parcs i Jardins “fer treure el logotip del DiR dels cartells d’entrada” als Jardins de Piscines i Esports, i al districte de Sarrià-Sant Gervasi “revisar les condicions del conveni acordat amb el DiR sobre l’ús del parc”.
La Sindicatura considera que l’actuació municipal “no ha estat encertada”
Més d’un any i mig esperant una resposta. La Sindicatura de Greuges conclou en l’informe per resoldre la queixa del Toni Molist que “l’Ajuntament de Barcelona va trigar més de 19 mesos a facilitar a la Sindicatura la informació que es va sol·licitar”. Un termini que, segons l’organisme, “supera amb escreix el que pot considerar-se un temps raonable d’acord amb els principis d’eficiència i bona administració amb què han de regir-se els serveis municipals” i incompleix el deure de col·laboració amb la Sindicatura.
A més, s’agafa a una de les respostes del 2018 de Districte al veí, en què s’assegurava haver requerit a l’empresa concessionària DiR treure els cartells i millorar el manteniment del parc, per concloure que “l’actuació municipal no ha estat encertada”. I és que gairebé quatre anys més tard res havia canviat, fins ara. A El Jardí Molist bromeja i diu que era tan fàcil com “agafar unes alicates o pintura”, però reconeix que tenia curiositat per veure fins on podia arribar l’assumpte.
