Opinió
Albert Ortas – Amic
El pessimista es queixa del vent; l’optimista espera que canviï; el realista ajusta les veles. És una de les reflexions del teòleg, religiós i matemàtic anglès William George Ward que hom pot llegir-la quan visita les bateries antiaèries al far de Cavalleria, el far més antic de Menorca. Fou construït el 1857, a la costa nord de l’illa, amb l’objectiu d’evitar un descens considerable dels naufragis que es produïen en aquella època. Avui, quan la llegeixes, et recorda tot el que estem vivint amb la crisi del coronavirus. Vivim moments difícils, una crisi sanitària global, també política, de les institucions, territorial, econòmica i de model de país. Vivim una etapa de profunds canvis i de forma accelerada.
El turisme i l’oci, els principals motors econòmics de Catalunya i l’Estat han quedat molt tocats. Sectors que generen el 12% del PIB català. Es necessitaran uns 7.500 milions d’euros dels fons europeus per ajudar el sector, provocant que el sector doni la temporada per perduda.
La facturació de sis de cada deu autònoms ha caigut en picat per la pandèmia. Resten ERTO pendents per pagar; el context sociopolític que tenim és molt complicat, amb unes eleccions catalanes a la cantonada, un deute desbocat i un poder monàrquic desprestigiat. Malgrat tot, Catalunya manté la primera posició com la comunitat que més ven a l’exterior, concentrant el 25% de les exportacions de tot l’Estat.
Agafant-me a l’expressió de Ward, no són temps per a l’optimista o el pessimista. Són temps per al realisme. Avui les organitzacions han de ser capaces de traçar fulls de ruta que contemplin el pla A, però també que tinguin preparat el B i C. La incertesa ens obliga a ser flexibles, canviants, el clàssic pla de negoci a cinc anys ja no resulta un navegador gens fiable, com ho era abans. En contextos difícils, la capacitat d’adaptació en tot moment serà clau, definir l’estratègia i ajustar les veles segons la direcció del vent. Heus aquí, algunes claus a tenir en compte:
- El valor d’una bona trajectòria. Més que mai cal posar en valor l’actiu de l’experiència i la feina ben feta. Avui, l’empresa que presenta aquestes credencials, juntament amb unes finances sanejades, té grans possibilitats de sortir-se’n i, fins i tot, de millorar el seu posicionament. Oferir un bon producte o un bon servei és un plus en temps de crisi.
- Un equip cohesionat i alineat amb els objectius. Ningú és imprescindible en una organització, cal promocionar el talent intern i saber detectar talent extern, que aporti un valor afegit a l’empresa. Ara és el moment de fer-ho.
- Optimitzar despeses, que no vol dir retallar. Vivim nous temps, venen nous models de treball. Caldrà incentivar les àrees o els departaments que avui reforcin l’organització. Vendes, màrqueting i comunicació, R+D, digitalització, Big Data, IA… En poc temps hem accelerat el que hauríem fet en els propers 5-7 anys.
- L’ús d’eines en comunicació i màrqueting. Més que mai cal posicionar l’organització d’acord amb els nous reptes i objectius. En moments que els recursos econòmics són limitats, és un error retallar en aquests serveis. Definir un bon relat i una bona estratègia de gestió de les xarxes socials, així com potenciar les relacions amb els mitjans de comunicació és clau en una societat on impera la sobreinformació/desinformació. Cal comunicar i comunicar bé. Si no comuniques, no existeixes.
- Internacionalitzar-se, sempre que es pugui. Explorar nous mercats, a través de noves sinergies i col·laboracions amb altres agents del sector. Sortir al món requereix inversió, no està a l’abast de tothom. Catalunya, i Barcelona especialment, mantenen un bon posicionament de marca. Durant els últims anys, l’empresa catalana ha fet un notable esforç per obrir-se al món.
- És el moment de sumar. No tothom sobreviurà. Hi ha mercats molt atomitzats. Cal explorar noves col·laboracions, joint ventures, oferint nous productes o serveis de forma conjunta. Redefinir estructures per ser més forts en un futur immediat.
- Lideratge i gestió coral. En una organització tothom s’ha de sentir cridat als objectius i reptes de l’empresa, especialment en moments complicats. Tant directius com treballadors. Cal promoure la creativitat de tothom, com una aptitud útil i necessària a tots els nivells.
- La figura del professional extern. Cada dia és més necessari incorporar la visió d’un professional extern. La visió que es té des de fora no és la mateixa que un té des de dins quan està immers en l’intens dia a dia. Esdevé un actiu important en les decisions estratègiques de l’empresa.
- Promoure el benchmarking com a procés d’avaluació continu. Aprendre dels que ho fan millor. Es pot ser el número u, però sempre resta alguna cosa a millorar. El respecte pel teu principal competidor et fa ser millor. La humilitat i l’afany de superació en una empresa és un actiu de futur.
- La bona actitud sempre té premi. Construeix una bona reputació a l’empresa i genera una relació de confiança de llarga durada amb el client o consumidor, alhora que genera bones dinàmiques entre els equips.
