Cultura
Elsa Corominas i Marta Masats
El virus de la covid-19 ha dominat les nostres vides en els darrers anys. Hem vist i viscut coses que mai no hauríem previst. És possible que mai la ciutadania hagués estat tan a prop de la ciència a través dels mitjans i potser mai la gestió de la salut pública havia estat tan basada en evidències com ara. Durant aquests dos darrers anys, la ciutadania ha parlat i argumentat de ciència, de política, i també d’ètica de manera habitual, i els arguments científics s’han incorporat a les nostres converses, així com molts intents de contraargumentar-los.
En aquest context d’acostament de la ciència a la ciutadania, Cristina Junyent acaba de publicar Fugir de les tenebres. Ciència i ciutadania després del coronavirus (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2022). El llibre és una oda a la ciència i al mètode científic, i en el seu afany de divulgació científica i de promoció del pensament crític, aporta una gran quantitat de dades, fets i exemples, que mostren de manera inequívoca què és ciència i què en queda fora. Al llarg del llibre, l’autora fa unes reflexions molt pertinents i documentades, en un moment en què diverses formes de negacionismes troben altaveus, cosa que genera molta desinformació i notícies falses.
Cristina Junyent és doctora en biologia i s’ha dedicat a la divulgació científica. Fa més de deu anys que organitza els cafès científics a la Casa Orlandai de Sarrià i també escriu a Nació Digital, a la revista Mètode i al Tatano (Cavall Fort). El llibre sorgeix per un encàrrec de Francesc-Marc Álvaro, director de la col·lecció MAGMA, de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat, i la Cristina va aprofitar feina i recerca feta durant anys per aprofundir-hi amb noves dades i informacions actualitzades. Aquest mes de juliol, ha estat premiada, juntament amb la il·lustradora Cristina Losantos, amb el guardó de la Societat Catalana de Biologia, 2022 pels llibres de divulgció científica infantil Tots som parents. La vida i els humans al llarg del temps (2021) i Tots som diferents. Els humans en el seu entorn (2021), de l’Editorial Casals.
El passat 12 de juliol, vam tenir la sort de presentar el llibre a la Casa Orlandai, amb la col·laboració de la llibreria A Peu de Pàgina. A la presentació, i per posar un context inicial al llibre, la Cristina va explicar la relació de la política científica amb la ciència des de tres perspectives: en primer lloc, és clau saber quina és la part de diners públics que es dedica a la recerca científica, i va donar dades de l’infrafinançament que té la recerca en el nostre país. En segon lloc, s’ha de remarcar la importància que té compartir i comunicar els avenços i coneixements científics, l’àmbit de la comunicació i la divulgació, què Internet ha canviat radicalment les realitats pràctiques i econòmiques relacionades amb la distribució del coneixement científic. I finalment, cal aconseguir que les polítiques públiques siguin efectivament basades en evidències científiques.
A la presentació es va parlar, com ja es fa en el llibre, de l’avaluació de la ciència, del sistema d’avaluació per iguals o “peer review” que sembla destacar per sobre d’altres opcions; vam repassar les exigències de la carrera científica, el recorregut acadèmic que implica publicar en revistes ben posicionades; també de la covid-19 i de com l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha gestionat els diferents moments de la pandèmia; dels polítics i els Estats que han estat a l’altura de les circumstàncies, i els que no. També es van tractar les vacunes, les farmacèutiques i el negacionisme, així com el paper clau dels mitjans de comunicació i del concepte “infodèmia” encunyat per la pròpia OMS. Vam esmentar la “ciència oberta”, un nou concepte que pretén anar més enllà de l’accés obert als resultats de la ciència, de l’accés a les dades, de les patents i dels resultats científics en general, arribant a la conclusió que per tot això cal canviar normatives. També s’abordà el biaix de gènere en ciència, i els reptes que suposa el canvi climàtic.
El llibre és una oda a la ciència i al mètode científic. Lloa les iniciatives rigoroses de divulgació científica, i les esmenta. Parla de comunicació horitzontal entre ciència i ciutadania, entre política i ciència. Argumenta en contra de les falses creences i dels fets basats en emocions o percepcions quan aquests pretenen contrarestar la ciència i els seus resultats.
Fugir de les tenebres. Una lectura sobre ciència, política i comunicació és, en fi, un llibre de lectura fàcil i amena, un llibre necessari que interpel·la cada lector, fa posar la guàrdia alta, obliga a revisar creences pròpies i dades ofertes durant la lectura que donen llum… i il·lumina les tenebres.
