Publicitat

Al jardí amb… Berta Pardina

spot_img

Publicat el 16.2.2018 16:00

El llibre del veí

Sandra Palau

De sobte, un petit moment de dubte m’envaeix i, per sort recordo aquelles paraules de la Berta…: “Si dubtes, no hi ha dubte, perquè quan és que sí no en tens cap, de dubte!”

I és que l’empenta apassionada de la Berta Pardina em té enlluernada… Sí, m’apropo a ella per intentar contagiar-me de la seva essència… De moment, compartint somriures amb aquesta vital veïna de Sant Gervasi i, gràcies al seu elixir, els interrogants s’han esfumat i el meu pas és ferm i decidit. Em parla de la seva vocació, del seu amor per la literatura… Aquesta professora de ciències i amant de les lletres, de ben petita ja escrivia contes i en feia les il·lustracions!

Publicitat

A més, amb la fal·lera que la caracteritza, devorava llibres i més llibres de la biblioteca… Suposo que allà, entre pàgines, trobava les respostes… I potser llavors ja teixia en silenci la màgia de la seva primera novel·la. Estic segura que aleshores ja passejava per
“La Plaça del Dubte”…

Publicitat

Per què escrius?
Suposo que per necessitat. Em fa bé. Contínuament tinc gent voltant per dins el meu cap, els veig, m’expliquen la seva història… i dedueixo que volen ser escoltats. Perquè només callen quan els poso en un paper. Llavors és com si ja es quedessin tranquils perquè ja han explicat tot el que volien dir i deixen de parlar-me.

Es pot aconseguir a la botiga en línia:
www.lavocaldelis.com

Amb qui ens trobarem passejant per “La Plaça del Dubte”?
Ens trobarem amb tota una colla de veïns, cadascun amb les seves pors, experiències… Tots duen la seva motxilla, diferent i característica. Però tots tenen una cosa en comú: hi ha un dubte que els rosega per dins. Un neguit no resolt que han de superar per poder tirar endavant. Al cap i a la fi, la vida és plena d’aquestes interseccions. La qüestió és no quedar-s’hi aturat, seguir endavant. Amb les cartes que ens hagin tocat.

Si haguessis d’escollir només un dels teus personatges de la novel·la… amb quin te n’aniries a sopar? I per què?
La veritat és que te’ls estimes a tots, són com fills teus, en certa manera. Potser amb el Màrsius. M’encantaria escoltar els seus remeis, la seva manera de veure la vida, tan tranquil·la, tan de veritat. És l’únic que no té esquerdes, no té cap plec. És honest i transparent.

Vols confessar el teu darrer petit moment de dubte?
Ufff…. cada dia en tinc, de dubtes. A nivell profund i existencial, el “qui som i què hi fem aquí” sempre em ronda. Però a nivell pràctic, com poder viure de l’escriptura n’és un altre que darrerament ha pres més força.

Què és allò que et segueixes preguntant sense obtenir cap resposta?
Per què la gent és com és i fa el que fa?

El teu lloc ideal per escriure és… i per llegir?
Escric mentalment, primer que res. I això ho faig en qualsevol lloc i moment. Després m’assec i buido el pap, com se sol dir. Suposo que en algun lloc tranquil, sense interrupcions, envoltada de llibres que m’acotxin. I per llegir, prefereixo el sofà, de bon matí, amb una tassa de te i els meus gats a prop.

Quin és el darrer llibre que t’ha emocionat?
El darrer que em va emocionar va ser La memòria de l’arbre, de la Tina Vallès. Parla de la relació avi-nét i la Tina ho fa sempre tot molt dolç i real alhora. Però no puc deixar d’esmentar-te el llibre que més m’ha emocionat: Les hores detingudes, d’en Ramon Solsona. Encara hi penso sovint i ja fa una colla d’anys que vaig llegir-lo.

Què és allò que no et cansaries mai d’escriure?
Escriure sobre els personatges. M’encanten. M’apassiona imaginar-me’n un i començar a vestir-lo, inventar-li un passat, uns records, unes manies. Això no em cansa mai.

Amb quin escriptor t’identifiques? 
Doncs, posats a dir, una vegada vaig sentir a l’Ana Maria Matute, parlant del perquè escrivia, de com ho feia. Va explicar que el món que l’envoltava no era com ella hauria volgut que fos i que per això ella escrivia un món imaginari que per a ella era més bonic. Penso que a mi em passa una mica el mateix, intento que el missatge sigui sempre positiu, que t’il·lusioni.

Quin grup et defineix millor?
1- Els que dobleguen les pàgines
2- Els que utilitzen punt de llibre
3- Els que prefereixen emprar la solapa de la portada.
Punt de llibre, sempre! Però confesso que alguna vegada utilitzo les altres dues opcions…

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Festa Major de Sant Gervasi – la Bonanova 2025: el programa amb totes les activitats

Del 5 al 15 de juny la plaça de la Bonanova s'omple de cultura popular, música, activitats infantils, àpats populars i espectacles per a tots els públics

Un nou Vila-Matas ha arribat: les ressenyes de la Casa Usher

"Canon de cámara oscura", una distopia inquietant, on els androides qüestionen el que significa ser humà

La “Desfilada diversa” de la Fundació ESMEN reivindica i empodera la moda inclusiva

L'acte, celebrat el 25 d'abril, ha estat la cloenda de la Setmana Cultural organitzada per la Universitat Blanquerna-URL

Sant Jordi 2025, una jornada multitudinària i radiant: “Ha vingut moltíssima gent”

Cultura Natalia Avellan Ha arribat de nou una de les festivitats més estimades pels catalans i les catalanes. Aquell dia de l'any en què convergeix literatura,...
spot_img

Abaixa la persiana un dels forns centenaris de Sarrià: “No hem pogut trobar forners per seguir”

"Ens acomiadem amb el cor ple, sabent que hem format part del dia a dia de moltes llars i que hem compartit molt més que forn i llevat: hem compartit vida"

L’AV de la Bonanova celebra el 50è aniversari rodejada d’amics, socis i autoritats

L'Orquestra Simfònica Vozes va amenitzar la festivitat de l'associació, que va néixer al final de la dictadura amb la voluntat de "construir Barcelona" i treure-la de la grisor

Veïns de Sant Gervasi s’uneixen en una aliança inèdita per evitar ser expulsats per un fons d’inversió

Quatre blocs del barri estan en risc de ser convertits en colivings temporals per a estrangers

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

[adrotate banner="15"]