19 C
Sant Gervasi
| Divendres 25 de setembre de 2020 |

Al jardí amb… Xabier Añoveros

El llibre del veí

Sandra Palau

Avui em pujo a La Noria del siglo XXI, i ho faig acompanyada pel seu autor, un veí de Sant Gervasi que em té fascinada… El seu posat impertèrrit m’impressiona, però passats uns segons m’obsequia amb un somriure relaxat i… no ho puc evitar, em sedueix.”

Xabier Añoveros Trias de Bes és un home incansable, ple d’energia, amb una lluïssor als ulls que t’atrapa. La seva frenètica formació i trajectòria professional és apassionant… Escriptor, professor de Dret Mercantil, advocat, Doctor en Dret i Doctor en Ciències Econòmiques, ha publicat llibres relacionats en temes jurídics, i a més a més, d’Història, Cristianisme, Cultura Popular… aquesta fal·lera intrínseca per adquirir coneixements, per seguir aprenent i creixent, va molt més enllà… En Xabier només dorm cinc hores perquè és un cercador de passions, de noves inquietuds… Necessita temps per la seva puntual caminada matinal pels voltants del barri, i encara més temps per engrandir les seves meravelloses i peculiars col·leccions… I és que 1.800 caganers engalanen un espai privilegiat de casa seva, que lluiten per fer-se un lloc entre els 17.000 exemplars de llibres que vesteixen la seva biblioteca. Uf, el ritme és esgotador però vull seguir… No vull baixar d’aquesta atracció, giro verticalment com un dels seus trenta-dos personatges, i mentre rodo em pregunto si la vida és això, un cercle, on tots depenem els uns dels altres, on les accions s’entrellacen, i continuem… I no, “La Noria” no s’atura…

El teu extens currículum em té captivada… i sé que segueix in crescendo… Quin és el teu proper objectiu?

Publicitat

D’aquí un parell de mesos llegiré la meva tesi doctoral en Humanitats a la Universitat Internacional de Catalunya, i en breu acabaré la quarta tesi, que és en Història, a la Universidad de Santiago, que l’hauré de defensar entre novembre i desembre.

Quins personatges pugen a La Noria del siglo XXI?

Tot aquells que formen part d’un col·lectiu urbà de Barcelona, aquells que teixeixen la història quotidiana de la nostra ciutat. El que he intentat aconseguir és reflectir la Barcelona de principis del segle XXI, amb les seves alegries, les seves misèries, els seus vicis, les seves il·lusions…

Aquesta “Noria” neix de l’essència de “La Noria” de Luis Romero… Què et va impactar d’aquesta història?

De molt jovenet, crec que comptava uns disset anys, vaig llegir la novel·la de Luis Romero, que havia guanyat el Premi Nadal de 1947 i que es trobava a les prestatgeries de casa dels meus pares,i em va impressionar perquè plasmava magistralment la Barcelona, que jo intuïa, passejant pels seus carrers. I amb la mateixa tècnica novel·lística que va utilitzar ell, he volgut retratar la meva ciutat en aquest inici del segle XXI. Aquesta ciutat que conec bé, i que m’entusiasma recórrer els seus carrers mentre contemplo a tothom que s’hi passeja, intentant endevinar qui són, què els preocupa o quines són les seves inquietuds.

Si haguessis d’escollir només un dels trenta-dos personatges de la teva novel·la… amb quin te n’aniries a sopar? I per què?

M’aniria a sopar amb molts d’ells, uns perquè m’expliquessin més coses del seu passat i present, d’altres per a conèixer el seu autèntic viatge interior, però si n’he de triar un, seria algú del poble, com per exemple l’empleat del pàrquing.

Després de la teva primera experiència com autor de novel·la… T’animes a seguir en l’àmbit de la ficció?

Quan a finals d’any hagi acabat la tesi doctoral d’Història, em plantejaré si començo una cinquena tesi, que seria en literatura sobre Camilo José Cela, o bé em decideixo a escriure la meva segona novel·la.

Quin grup et defineix millor?
1- Els que dobleguen les pàgines
2- Els que utilitzen punt de llibre
3- Els que prefereixen emprar la solapa de la portada

Sense cap mena de dubte em defineix el segon. Avui dia, qui faci malbé un llibre amb qualsevol dels altres dos grups, no té perdó de Déu, ja que ens regalen contínuament punts de llibre i inclús moltes vegades ja ve incorporat al mateix llibre que comprem. Abans, quan no era tan habitual regalar-ne, acostumava a utilitzar una tira de paper, que això és a l’abast de tothom. Qualsevol cosa abans de fer malbé un cosa tan sublim i delicada com un llibre.

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.