Treballanat a Sant Gervasi
Fotografies: Javier Sardá; textos: J. Sardá i J. Mestre
Abans de fer-se una feina a Sant Gervasi, Albert Albesa (Gavà 1966) era jugador de futbol. Va començar a jugar amb els juvenils: primer amb el Gavà i va seguir als equips inferiors del F.C. Barcelona fins a passar a l’altre costat de la Diagonal, a l’estadi de Sarrià del Real Club Esportiu Espanyol, on va jugar molts anys a la Primera Divisió.
Com a defensa d’un equip professional, sentia l’exigència de fer les coses bé. La seva filosofia de treball va deixar petjada en la història del club perico en anotar un penal decisiu enfront del Màlaga que va suposar l’ascens de l’Espanyol a la Primera Divisió, en la temporada 89-90. Els seus 16 anys de jugador de futbol li van permetre conèixer i fer amistat amb moltes persones, però el que realment va marcar el seu futur i actual present, sense saber-ho en aquell moment, va ser al servei militar obligatori. Allà va fer amistat amb un conciutadà de Gavà, que li va proposar un model de negoci que segurament no s’hauria plantejat en solitari.
En viatjar per tot l’Estat pel futbol, va conèixer i gaudir de la gran varietat de la gastronomia espanyola. I, quan va decidir penjar les botes la temporada 1998-1999, va convertir la restauració, la seva segona afició, en una professió. El seu coneixement de la cuina li ve de l’àvia, que tenia una fonda a Gavà. Tant la mare com la tieta van heretar el bon fer familiar, de grans cuineres, a les quals admira i imita.
Ca la Flauta
Albesa va obrir el restaurant Ca la Flauta a Sant Gervasi, prop de la plaça Adrià (avui hi ha el Sarrietto). S’hi va estar 18 anys de dur treball, amb una estructura d’empresa amb personal que, amb el temps, va demanar la incorporació a la seva dona, la Maria Jesús Martín, després de la retirada del soci. Maria Jesús treballava en el món administratiu, que va deixar per ajudar al marit en el nou negoci a partir del 2002. Però, amb la crisi, la feina va baixar: moltes oficines van tancar i la gent s’estrenyia massa el cinturó. L’Albert i la Maria Jesús van decidir reduir estructura i horaris, per recuperar qualitat de vida i l’essència de la cuina casolana, amb tracte directe al client.
Finalment, l’any 2013 van decidir traspassar el local de la plaça Adrià a uns restauradors xinesos, que van haver de tancar poc temps després. L’Albert i la Maria només van trigar 3 o 4 mesos a trobar un nou local al mateix barri, un frànkfurt amb 40 anys d’antiguitat que l’anterior propietari tancava per jubilació, situat en Ronda General Mitre 116; van posar el nom de “Petit Ca la Flauta”. La meitat de clients són empleats que treballen al barri, tant fixos en empreses i despatxos professionals com a eventuals que fan reformes, ja que la construcció s’ha animat aquests dos últims anys.
Ara l’Albert ha recuperat l’estil de feina de l’àvia, al costat de la seva dona que només entra a la cuina de casa. En el bar, Maria treballa a la barra i atén les taules, mentre Albert juga amb els fogons en una petita cuina, amb les paelles a l’abast dels seus llargs braços. Fan una cuina casolana, molt variada, en funció del que l’Albert troba i compra personalment. Maria Jesús comenta que tan sols tenen alguns plats fixos, segons les preferències dels clients, com el bàsic arròs a la cubana, la fideuada, les llenties els dimecres o l’obligada paella dels dijous. La carta del menú ofereix una alimentació sana i variada, amb tres plats de primer i tres de segon. Tanquen aviat, a les 7 de la tarda, però així i tot fan jornades diàries, de 12 hores, de 7 a 7.
Viuen a Gavà perquè es viu molt tranquil al lloc on van néixer, ple de referents. L’Albert i la Maria Jesús vivien al mateix carrer i el destí els va unir l’any 1987, durant una festa a Castelldefels. Dues vides paral·leles de joves, unides des de fa 30 anys i amb més de 25 de casats. El fill, l’Adrià, que ha treballat en el Petit Ca la Flauta i coneix el sector, ha estudiat un grau en Ciència i Tecnologia dels Aliments i actualment treballa en una empresa que es dedica a la recerca d’additius alimentaris. La filla, la Mireia, estudia Administració i Direcció d’Empresa (ADE) i, quan decideixi el seu futur, tindrà moltes possibilitats. Gràcies als estudis i al treball d’Albert i de Maria Jesús, als fills se’ls obre un futur ple d’alternatives.
