Gent del Barri
Carme Rocamora (@CarmeCRS)
Serà un regidor que trepitjarà el districte? Albert Batlle riu quan escolta aquesta pregunta i exclama: “Com no l’he de trepitjar, si tota la vida he viscut a Galvany!” I és que el nou regidor de Sarrià – Sant Gervasi va néixer al carrer Sant Eusebi i també ha viscut als carrers Laforja i Madrazo. Però la seva vinculació amb Sant Gervasi comença molt abans: el seu rebesavi, cap a l’any 1830, era administrador dels Duc de Medinaceli i va comprar la finca de Can Lledó, una de les cases senyorials més importants de Galvany. Ara part dels seus jardins són el parc Moragas. La torre es va acabar cedint a l’Ajuntament a canvi de la concessió de l’edificabilitat de l’illa de cases, on al final els seus pares es van quedar amb un dels pisos que es va construir.
“M’agrada molt caminar i trepitjar el districte, com ho he fet al llarg dels meus 66 anys. Encara hi ha moltes parts que se m’escapen, però espero acabar-lo de conèixer en el període que tinc al davant. No estaré a la llista dels ‘regidors desapareguts’, assegura, tot fent una clara referència a l’anterior mandat (de BComú i durant un temps amb el PSC), on es van succeir tres regidors en quatre anys –Gerardo Pisarello, Daniel Mòdol i Jaume Asens-, fet que els veïns van criticar amb insistència per la impossibilitat d’estabilitzar projectes i donar resposta a les mancances.
Com descriu Sarrià – Sant Gervasi?
On jo visc (Galvany) és molt barri. Però hi ha una banda de Sarrià – Sant Gervasi que, fruit del creixement en la segona meitat del segle XX, està més despersonalitzada. En canvi, Sant Gervasi conserva nuclis com El Putxet o El Farró o Galvany, que té molta personalitat, amb la parròquia de Sant Idelfons, l’escola Nausica i el Mercat de Galvany.
Què és el que menys li agrada del seu barri?
El cert abandonament que ha tingut per part de les institucions històricament, perquè és un barri que està obligat a funcionar sol. El primer carrer que haurien de pacificar és el meu, Laforja.
I el que més li agrada?
La ubicació. És Barcelona, perquè estàs a cinc minuts del cor de l’Eixample, i a la vegada té l’esperit de barri amb les seves botigues, amb el comerç de tota la vida: Can Rovira, Can Roure… Encara que hagin anat apareixent Turris! Les floristeries, les parades del mercat, els franciscans del carrer Santaló… Però en especial, el meu referent és la parròquia de Sant Idelfons, un puntal de l’església progressista catalana. Es va fundar a Travessera de Gràcia, on després hi va haver les dames negres, ara escola Infant Jesús… El famós afer Galinsoga va ser allà.
Es queda amb un racó?
Em quedo amb els jardins del parc Moragas, perquè són els de la meva infància. Ara, que també soc un enamorat del Turó Parc, una meravella de la ciutat que sembla que al final hem recuperat. És on em vaig fer el primer petó, on he portat els meus fills a passejar i ara el meu net.
“La meva presència com a regidor a l’Ajuntament anirà lligada a la regidoria de districte”
Com resumeix el seu pas per la política fins ara?
Tothom m’intenta posar etiquetes, i jo he fet moltes coses… Sempre he dit que del que em quedo més satisfet és de la meva primera època com a regidor d’Horta – Guinardó. Vaig estar-hi 16 anys… I després de 20 anys a l’Ajuntament, en el pecat vaig trobar la penitència i vaig anar a fer de director de Serveis Penitenciaris, en una època que va ser apassionant i que em va obrir la porta a les polítiques de seguretat, com a director general dels Mossos.
Com es decideix que sigui el regidor de Sarrià – Sant Gervasi?
Per petició. Entre els 18 regidors de Govern calia cobrir àrees, i jo em vaig demanar el meu districte. Soc l’únic tinent d’alcalde que té una regidoria de districte.
Ho combina amb una cartera complicada: la Seguretat. Es compromet a ser regidor del districte els quatre anys de mandat?
Sí, totalment. Poden passar moltes coses, però la meva presència com a regidor a l’Ajuntament anirà lligada a la regidoria de districte. Ja els he dit als funcionaris que probablement m’hi dedicaré menys del que voldria perquè no estic a dedicació exclusiva del districte, però sí molt més del que alguns es pensen.
Com han anat els primer dies?
Bé. Tothom em demanava reunions… i quan els les donava, em deien que estavan de vacances! Jo no n’he fet, i per tant qui s’ha volgut veure amb mi ho ha pogut fer. He fet dues visites més intenses, als barris de muntanya i a El Putxet i El Farró. Ara espero que aquestes setmanes de setembre ens anem veient amb més moviment associatiu.
Quina urgència destaca per començar-hi a actuar?
És un districte molt gran, amb moltes casuístiques, com els barris de muntanya… És un districte amb moltes distraccions.
Creu que caldria més cohesió entre els barris?
La cohesió ve de la proximitat. Evidentment, són realitats molts diferents. Quan es va fer la divisió per districtes jo hi vaig participar, i es parlava de la Barcelona dels 30 barris i que cadascun fos un districte, o bé fer una agregació de barris en cadascun dels districtes. Però si volíem que els districtes tinguessin competències, calia crear una massa crítica suficient per assumir-les, i un barri no pot assumir competències en matèria d’inspecció, de llicències, de gestió d’equipaments…
“Parteixo amb una voluntat d’amplíssima entesa amb l’oposició”
Creu que els districtes tenen prou competències, doncs?
Els districtes són com autèntiques ciutats, cadascun amb les seves particularitats. En soc defensor: una mida suficient perquè tinguin competències però a la vegada sent conscients que estem participant a donar vida al conjunt de la ciutat. És un model d’equilibri que funciona.
Com valora el primer ple del districte i el tracte amb l’oposició?
Parteixo amb una voluntat d’amplíssima entesa amb tots ells. Tenim una representació molt fragmentada: va guanyar Ciutadans, després JxCat i ERC, i després nosaltres i per darrere comuns i PP. Per tant, espero que aquesta realitat pugui tenir el reflex en la distribució de competències del cartipàs. Crec que hi haurà bona entesa, em va agradar el bon to de tots plegats en la sessió de constitució.
Quina lectura fa de la recuperació del PSC —ara amb Units per avançar, el seu partit— de 0 a 3 consellers al districte?
Una part important de la població decebuda amb l’estat del país ha pensat que el vot als socialistes podia ser un vot per desencallar conflictes, i per altra banda la coalició amb Units també ha ajudat.
“Units estem amb ganes de treballar per recuperar l’esperit del centre-esquerra progressista, que ha estat una de les grans víctimes de tot el que ha passat a Catalunya”
Quin gruix té Units per Avançar al districte?
Som poc orgànics però sí que tenim una consellera al districte, Cèlia Martínez. L’important és que, igual que passa a l’Ajuntament, la relació entre PSC i Units és i ha de ser excel·lent. Nosaltres aportem gent molt capacitada i amb ganes de treballar per recuperar l’esperit del centre-esquerra progressista, que ha estat una de les grans víctimes de tot el que ha passat a Catalunya en els últims set anys.
Parlem de temes concrets del districte. Cal pacificar les grans artèries de circulació?
Cada via té una vocació particular. Intentar convertir ronda General Mitre en un carrer per a vianants em sembla una bestiesa. No és aquesta la funció que té, com no la tenen ni la Via Augusta ni el carrer Balmes. En canvi, sí que soc clarament partidari que tota aquesta xarxa més capil·lar de carrers del nostre districte es converteixi en zona 30. És un dels objectius que ens hem de marcar.
Què en pensa de la proposta d’una superilla de La Bonanova?
Hem d’avançar. L’hem de tirar endavant.
“Els carrils bici han millorat la qualitat urbana dels nostres barris”
I dels carrils bici?
Ara estem ben servits. Jo els he defensat, malgrat les polèmiques que hi ha hagut. El trànsit és una variable que s’autoregula: en una ampolla d’aigua d’un litre, tu no n’hi pots posar dos. Si tu estrenys l’espai pels cotxes, la cosa es va autoregulant. Els carrils bici han millorat la qualitat urbana dels nostres barrris. Fins i tot el carril bici de Bori i Fontestà, tenint el de la Diagonal a 50 metres, ha servit per endreçar.
No en faria més?
Ara ja tenim la quota plena, entre altres coses perquè si els poses al Putxet, també hauràs de posar desfibril·ladors, que fa costa amunt (riu)! El que es pot fer és posar zones 30 a carrers també com Laforja, Madrazo, Rector Ubach o Calaf, carrers amb vocació de prioritat invertida, on ha de tenir prioritat el transport amb bicicleta per davant dels altres tipus de transport. També cal consciència ciutadana.
“Sarrià – Sant Gervasi ha de tenir més pressupost del que té.”
Les inversions a Sarrià – Sant Gervasi…
Això és ja un problema de fons. Sarrià – Sant Gervasi ha de tenir més pressupost del que té, i del que s’ha destinat en l’últim mandat. Es va repetint que si barri ric, barri ric, barri ric… fins que un dia deixes de ser el barri ric. Penso que hi ha hagut dèficits importants històricament a Sarrià – Sant Gervasi, també a l’últim mandat, i que alguns es van revertir en l’època de l’alcalde Xavier Trias, quan hi va haver un cert punt d’inflexió. Soc defensor que Sarrià – Sant Gervasi ha de tenir més pressupost.
“Si les inversions en aquest districte es fessin per criteri d’oportunitat, cada dia et vindrien a oferir quatre cases”
Hi ha el mite que Sarrià – Sant Gervasi és tot un ‘upper Diagonal’. I no. Precisament els que vivim en aquestes zones que es conserven ‘barri’, veiem el dèficit, per exemple amb voreres amb pals de telèfon de fusta… I després també hem de tenir en compte la realitat social: aquí també hi ha fenòmens de nova pobresa, o de pobresa vergonyant, a la qual has de fer-hi front. Les actuacions s’han de fer per criteri de necessitat i no d’oportunitat. Si les inversions es fessin per criteri d’oportunitat, cada dia et vindrien a oferir quatre cases.
“És un escàndol que hi hagi ocupacions de pisos de propietat de les entitats bancàries, dels grans tenidors. Això vol dir que els han deixat abandonats“
Un altre dèficit, aviat, serà que marxi la gent expulsada per la gentrificació. I el nou fenòmen de les ocupacions…
Aquesta qüestió s’ha d’abordar des d’una perspectiva de ciutat. Amb les ocupacions, s’ha d’apel·lar a la responsabilitat de les propietats. És un escàndol que hi hagi ocupacions de pisos de propietat de les entitats bancàries, dels grans tenidors. Això vol dir que els han deixat abandonats i que qui ha de patir les molèsties són els veïns. I l’habitatge és un dels temes estrella. S’ha d’afrontar.
Quina funció ha de tenir la policia de barri?
Una funció bàsica: de coneixement del territori, de les seves problemàtiques i d’informació permanent per millorar els elements de convivència, no només la seguretat. Estic molt content del nivell de professionalitat que tenim als comandaments del cos, en el cas concret del districte. Però deixeu-me que digui que totes les policies de Barcelona són policies de Barcelona: la Guàrdia Urbana, els Mossos, però també la Policia Nacional. S’han de crear sinergies.
“La Policia Nacional també és la policia de Barcelona”
Acabem l’entrevista amb Albert Batlle tot recordant quan l’any 1995 va ser regidor comissari del districte, durant uns mesos. Va ser, diu, qui va desbloquejar el tema de la vianantització de Major de Sarrià i qui va desencallar els terrenys del camp de l’Espanyol i l’aparcament de Major de Sarrià. Ens convida a viure les festes majors del districte, on assegura que té moltes ganes de ser-hi per conèixer totes les entitats i conviure amb els veïns.
“La primera cosa que en ser regidor ens va demanar, va ser que us donéssim una entrevista”, ens confessa el cap de premsa del districte. Llavors des de l’Ajuntament li van dir a Batlle que primer caldria fer el cartipàs: “I jo vaig dir que no! Que calia veure’ns al començament. Feu una feina insubstituible, i més en un moment en què determinats mitjans han quedat diluïts o substituïts per la premsa digital.”