Contraportada: entrevistes
M. Antònia Font Férnandez
Gerardo Pisarello Prados (Tucumán, Argentina, 1970) és primer tinent d’alcalde a l’Ajuntament de Barcelona per Barcelona en Comú, i regidor del districte de Sarrià – Sant Gervasi. Doctor en dret i professor de dret constitucional a la Universitat de Barcelona, viu a Barcelona des del 2000 i és veí del . És autor de diversos llibres sobre constitucionalisme, drets humans i dret a la ciutat.
Vau néixer a Tucumán (Argentina). Expliqueu-nos com era viure allà de petit i què creieu que us ha influït com a ciutadà
Recordo amb llums i ombres la meva infància a Tucumán. És una ciutat molt diferent a Barcelona, allunyada del mar, i amb un cert aire provincial. Casa meva era governada per un clan de dones que recordo de manera entranyable. Encara ara tinc molta família a Tucumán.
Això són part de les llums. L’ombra era la dictadura militar. El meu pare, Ángel Pisarello, que també era advocat i feia política, va ser segrestat i assassinat per aquesta dictadura quan jo tenia cinc anys. Per tant, la meva experiència com a infant a l’Argentina dels anys setanta també suposa un llegat biogràfic. I a més, la meva tasca com a activista en defensa dels drets humans i com a jurista preocupat per una lectura garantista de la llei, de la llei entesa com a mecanisme de protecció dels més febles, no seria la mateixa sense aquestes experiències.
Quines expectatives teníeu quan va decidir estudiar Dret? Què us ha aportat personalment?
Sempre he entès que el Dret pot ser un instrument del poder, però també una eina per posar-li límits. Estic convençut que no hi ha cap poder que sigui bo. Al poder, a qualsevol tipus de poder, sigui polític, econòmic, o social, cal controlar-lo. Establir aquests mecanismes de control és clau per garantir les llibertats de la gent. Aquesta és la meva aproximació al món del Dret.
Què us va motivar a traslladar-vos a Barcelona? Enyora res del seu país?
Vaig arribar a Barcelona el 2001 com a investigador en el camp de les ciències jurídiques, després d’haver viscut uns anys a Madrid i d’haver visitat altres ciutats europees en el marc dels meus estudis de doctorat i postdoctorat. La meva arribada, doncs, està lligada a la Universitat de Barcelona, de la qual sóc professor avui en dia.
Però no arribava a una ciutat desconeguda per mi. Ja de jove, a l’Argentina, havia devorat llibres sobre la guerra civil, i m’havia atret aquesta ciutat dels prodigis, i les seves tradicions de ciutat oberta, llibertària, rebel, creativa, progressista.
Amb tot aquest bagatge, vaig arribar a una Barcelona mobilitzada contra la guerra d’Iraq; una ciutat que en aquells moments era un dels referents del moviment global per la pau. Va ser un amor a primera vista.
Des de llavors, he fet d’aquesta la meva ciutat. Aquí he conegut la meva companya, una dona molt barcelonina, i aquí hem tingut els nostres dos fills.
Com vau anar a parar al Moviment 15-M? Què us ha significat?
Vaig arribar al 15-M pràcticament de manera natural: sempre he participat en moviments socials, i com he dit abans, des que vaig arribar a Barcelona he participat en el ric teixit associatiu i reivindicatiu que hi ha en aquesta ciutat.
El 15-M, per mi, ha significat un ressorgir de la política. Una onada de dignitat d’una ciutadania que s’ha revoltat contra els processos deconstituents que estem patint. Durant les darreres dècades, l’enfortiment d’organitzacions internacionals alienes al control democràtic i l’acció de potents interessos privats han fet retrocedir els marcs legals que garanteixen una sèrie de drets socials i culturals i que s’havien aconseguit instaurar gràcies a moltes lluites dures i llargues. Aquest procés deconstituent dels drets establerts en qüestió té ara una resposta d’una ciutadania que s’ha començat a reorganitzar. El 15-M suposa, en aquest sentit, una oportunitat, i ha estat l’espurna de moviments molt fecunds.
Per què vau decidir formar part de la candidatura de Barcelona en Comú?
Participo a Barcelona en Comú des del seu naixement, quan una colla de persones vam decidir llançar una crida per impulsar una plataforma ciutadana que guanyés l’Ajuntament per tornar-lo a sotmetre al control democràtic de la ciutadania. Vaig decidir formar part de la candidatura perquè crec que aquesta és una gran ciutat, però creixia la sensació que l’estem perdent. Mentre augmenten les desigualtats, el petit grup que concentra privilegis en detriment del bé comú té cada cop més poder. No ens ho podem permetre. Hem arribat a un punt de bloqueig, amb unes institucions cegues que menyspreen la gent senzilla i que són complaents amb els més forts.
Ja fa més de 100 dies que sou regidor del Districte de Sarrià‒Sant Gervasi. Quina impressió heu tingut d’aquesta zona de Barcelona? En teníeu una altra idea, abans? Vau escollir aquest districte o us va venir donat?
Durant aquests 100 dies, la impressió que he tingut del districte és molt positiva. Primer de tot, m’he fet càrrec de la seva gran extensió i m’ha sobtat la seva diversitat: no tenen res a veure els nuclis de muntanya, com el de les Planes o Vallvidrera, amb el del Farró, o amb la Bonanova.
D’altra banda, m’ha sorprès la vida comunitària i el teixit socioeconòmic que hi ha a alguns barris que he visitat, però també el fet que, malgrat ser un dels districtes més benestants de la ciutat, s’hi detectin casos de pobresa i de solitud, especialment entre la gent gran.
El districte em va venir donat en el repartiment de districtes entre els diferents regidors. I està sent un plaer descobrir-lo i treballar per millorar-lo! Tot i ser també el primer tinent d’alcalde de la ciutat, tindré presència i treballaré per millorar el districte.
Quins projectes heu pensat per al districte?
El programa electoral de Barcelona en Comú per al districte que vam portar a les eleccions i que voldríem implantar durant aquests quatre anys és molt extens i se centra en els eixos següents: en primer lloc, detectar i solucionar els principals problemes de mobilitat del districte; això passa per augmentar i millorar el transport públic, el Bicing i la xarxa de carrils bici, a fi de pacificar el trànsit i reduir la contaminació.
En segon lloc, tenir especial cura del Parc Natural de Collserola, especialment el vessant barceloní, i fer front a les especificats dels nuclis de muntanya. També hem diagnosticat que alguns barris tenen un dèficit històric d’equipaments, que tenim intenció de solucionar. Alguns d’aquests equipaments pendents ja estan en marxa (per exemple Vil·la Urània o el dipòsit del Rei Martí) i d’altres estan en estudi. Finalment, ha de ser una prioritat l’atenció de la gent gran i de persones vulnerables, tot detectant les situacions de pobresa, estenent programes com els ‘radars’ i millorant la xarxa d’equipaments per a aquests col·lectius.
Moltes d’aquestes propostes volem acabar-les de definir mitjançant processos participatius, en els quals seran convidats entitats i veïnat, i sobretot, utilitzant els consells de barri, que volem que siguin veritables espais de decisió i de diàleg amb la ciutadania.
A la reunió d’entitats que va tenir lloc el 14 de setembre, vau poder constatar que a Sant Gervasi hi falten equipaments socials. Ara mateix, n’hi ha que estan en marxa, mentre que d’altres estan estancats. Expliqueu-nos les vostres prioritats.
Com ja s’ha dit, s’han iniciat les obres del centre cívic Vil·la Urània al Farró, per exemple, però som conscients que encara hi ha moltes zones amb manca d’equipaments.
Estem estudiant les formes de recuperació de la Clínica Ripoll, a Galvany, tot i que aquest és un tema que s’està negociant amb les parts implicades. Esperem que la negociació es desbloquegi el més aviat possible.
Al mateix barri de Galvany també hi ha l’equipament de Muñoz i Ramonet, els usos del qual s’han de definir molt bé per no tenir problemes legals amb l’herència rebuda. Tot i això, tenim previst que una part estigui reservada per al districte, i en aquest sentit comptarem amb l’opinió del veïnat per concretar-ne la utilització final.
Al carrer Manacor, al Putxet, hi ha un edifici pendent de rehabilitar que tenim previst que sigui un nou equipament social.
I d’altra banda, estem analitzant la millor via per posar en marxa definitivament la biblioteca de barri a Sarrià.
Què penseu d’equipaments com ara el dipòsit del rei Martí, a Bellesguard?
El dipòsit del rei Martí, a la Bonanova, és un espai singular i especial, ple d’història, i que a més, té unes característiques arquitectòniques úniques a la ciutat i que suposen tot un repte. S’hi han iniciat ja les obres de rehabilitació, i està previst que esdevingui un equipament de ciutat. Actualment s’està treballant per definir-ne els usos perquè volem que sigui un equipament atractiu i útil per a la tota la ciutadania, no només del barri, sinó de tota la ciutat, i encaminat, probablement, cap a la difusió de la preservació del medi i els béns comuns.
Per acabar, creieu que un diari com ‘El jardí de Sant Gervasi’ pot ajudar a recuperar la identitat de barri? Voleu proposar, en aquest sentit, algun consell o suggeriment?
Les publicacions de barri, com El jardí de Sant Gervasi, han experimentat un auge notable en els darrers temps, i crec que això és fruit del seu esforç, però també de la demanda d’informació i participació que té la ciutadania. Penso que la tasca d’aquest tipus de revistes és molt necessària i positiva per la feina que fan de cara a la cohesió del barri i el sentiment de pertinença.
Així mateix, crec que és bàsic que en aquestes publicacions es faci denúncia social i que es detectin les mancances del districte per tal de fomentar l’esperit crític. I alhora, cal que siguin un altaveu de tots els col·lectius, entitats, associacions i veïns del barri. Vull felicitar expressament, doncs, El jardí de Sant Gervasi, perquè ha sigut capaç de consolidar, en només un any, aquest projecte informatiu al districte.
