Reportatge: dones
Juanjo Compairé
El dia 28 de febrer al Centre Cívic “Vil·la Florida” vam cloure el cicle “En moviment. Dones de Barcelona. 40 anys i més”, que a tots els districtes de la ciutat pretenia commemorar el 40è aniversari de les “Jornades Catalanes de la Dona”, considerades com l’inici del modern moviment feminista al nostre país.
Tres protagonistes d’aquest acte van conversar sobre la Història del moviment de dones feministes: la periodista Amparo Moreno i l’advocada i exdiputada Magda Oranich, amb l’educadora Mercè Otero, que va exercir de moderadora de la taula rodona.
El títol de la taula rodona respon a un vell lema del moviment feminista: la politització de les relacions “privades”, allà on té lloc la “política primera”. Fa 40 anys temes fins llavors considerats fora de la política, com les violacions (dins i fora del matrimoni), els “mals tractes” –avui dia en diríem, “violències masclistes”-, la sexualitat (el dret a l’accés lliure als anticonceptius, llavors prohibits), la coresponsabilitat domèstica, la “pàtria potestat”, etc., ara eren trets a la llum. Les dones reclamaven que els seus drets en aquests àmbits fossin reconeguts legalment.
Magda Oranich va participar a l’àrea de drets de les Jornades. Havia publicar un any abans, un llibre essencial,“¿Qué es el feminismo? (La Gaya Ciencia, 1975). Magda ens ha explicat com era la situació jurídica de les dones llavors, la seva manca de drets de tota mena, tractades des del poder com a menors d’edat, malgrat que les dones catalanes –gràcies al nostre Dret civil- estaven en una situació un xic menys dolenta. Fixeu-vos –ens diu- que llavors vam haver de suportar la presència a les Jornades de les dones de la Falange i altres feixistes (com ara les “Cruzadas Evangélicas de Cristo Rey”).
Totes les demandes legals
de les dones de llavors
han estat aconseguides
El seu punt de vista, optimista, ha conclòs amb una afirmació molt rotunda: “Totes les demandes legals de les dones de llavors han estat aconseguides. Una altra cosa és la pràctica”. No va ser fàcil. La pressió de les dones organitzades va fer que els partits incorporessin la demanda de l’amnistia per a les dones dintre dels seus programes. Perquè cal recordar que, ultra les dones prostituïdes que eren a la presó, també hi havia “delictes” -com ara l’adulteri-, que entraven dintre del Codi Penal. La Magda va participar a la campanya d’autoinculpació massiva de dones amb el rètol de “jo també sóc adúltera”, que va aconseguir que l’any 1981 finalment l’adulteri fos despenalitzat.
Amparo Moreno, per la seva banda, feia un treball més teòric, denunciant l’”androcentrisme” present en totes les Ciències Socials. Dit d’una altra manera, el punt de vista centrat en allò que socialment és tingut com a “masculí” i que la societat considera com a “l’important”. Un arquetip que també algunes dones adopten. Un model que també violenta els homes obligats a seguir-lo. Fruit de la seva recerca apareixerà anys després un llibre fonamental, El arquetipo viril, protagonista de la Historia (La Sal, 1986). Aquesta mirada tenia com a resultat el menysteniment de tot allò considerat com a femení, però que és bàsic per a la vida: la cura de les persones.
El col·loqui posterior amb les persones assistents ha girat al voltant de la pervivència d’aquest arquetip avui dia. Hem parlat amb les noies joves presents sobre si vivim actualment un estancament i fins i tot un retrocés dels drets aconseguits. També de les dificultats de transmetre a les noves generacions el saber de les dones lluitadores d’altres èpoques; del miratge de la igualtat aconseguida, etc. Potser –ens preguntàvem- hi ha un excés d’un discurs victimista que allunya la gent jove del feminisme. Potser no hem sabut interpel·lar els homes. Potser moltes dones s’han “masculinitzat” (“No volia ser com la meva mare i he acabat essent com el meu pare”, confessava amb certa sornegueria Amparo Moreno).
En tot cas, el camí està obert i, si mirem el món, hem de defugir la idea del progrés lineal: hi haurà avanços i retrocessos i sempre caldrà lluitar i mantenir-nos amatents. L’exemple i l’experiència de dones com aquestes ens han de servir de guia i estímul.
