Societat
El Jardí
- Les dones emprenen més que els homes a Sarrià-Sant Gervasi, un fet únic a la ciutat
- L’esperança de vida a Sarrià-Sant Gervasi és tres anys superior a la de Ciutat Vella
- Només la meitat dels joves nascuts a Sarrià-Sant Gervasi continuen empadronats al barri
La població de Barcelona va créixer per segon any consecutiu el 2023, també a Sarrià-Sant Gervasi, recuperant-se de la mortalitat causada per la covid-19, que va fer que en data d’1 de gener del 2022 el districte hagués perdut prop d’un miler de veïns, tot i ser una de les zones de la ciutat que va patir menys la davallada. Actualment, segons dades del darrer padró municipal, Sarrià-Sant Gervasi té -en data d’1 de gener del 2024- un total de 151.890 veïns empadronats, quan dos anys enrere eren 148.201.
D’aquests veïns empadronats, més de la meitat són dones (54 %), mantenint-se el districte com el que més veïnes té per població censada, per davant de Gràcia (53,9 %) i les Corts (53,4 %). De fet, només a Ciutat Vella les dones (45,8 %) queden per sota dels homes en nombre de població. Al conjunt de la ciutat, les dones representen un 52,3 % del total de la població, una proporció gairebé idèntica a la dels dos anys anteriors i molt similar a la de les darreres dues dècades.
Galvany i Sarrià, barris amb veïnes centenàries
En termes d’edat, el barri de Galvany es manté com un dels que més persones centenàries té, junt amb la Nova Esquerra de l’Eixample, l’Antiga Esquerra de l’Eixample, la Sagrada Família, Sarrià i Gràcia. Es dona la circumstància que a inicis del 2024 Barcelona ha registrat el seu màxim de persones centenàries (1.007), un 10 % més que un any enrere, amb un pes relatiu del 84 % per a les dones. Són 843 dones i 164 homes que evidencien avanços significatius en la medicina, la nutrició, la qualitat de vida i l’atenció sociosanitària.
La distribució de la població infantil evidencia que les zones amb més nens per població empadronada se situen principalment al nord (Ciutat Meridiana, Vallbona, la Trinitat Vella) i a l’oest de la ciutat (Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes, i Sarrià), mentre marca mínims a Ciutat Vella i algunes zones de l’Eixample i Gràcia. Les àrees amb més proporció de gent gran s’ubiquen a Horta-Guinardó, Nou Barris, la part baixa de les Corts i Sant Martí.
Un districte amb presència d’italians i francesos, però ara també estatunidencs
D’altra banda, sobre la distribució dels estrangers a la ciutat, tot i que es poden trobar persones dels cinc continents en cadascun dels 10 districtes, s’observen patrons territorials destacables. D’una banda, Horta-Guinardó, Nou Barris i Sant Andreu destaquen com a districtes amb una alta concentració d’americans, mentre que a Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia i l’Eixample és on viuen més europeus no espanyols. Finalment, cal destacar que Ciutat Vella és el districte amb major nombre d’asiàtics, el col·lectiu més nombrós, amb 21.971 persones, el 36,6 % dels estrangers que hi resideixen.
Una de les novetats més interessants d’aquest mapa en comparació amb el del 2023 és l’avanç de la població estatunidenca, russa i ucraïnesa. En el primer cas, es troben instal·lats al barri de Galvany a Sant Gervasi. A la resta del districte, des de fa anys predomina com a població estrangera la comunitat italiana i francesa.
La taxa de fecunditat més alta de la ciutat i morts en residències de Sarrià i la Bonanova
Pel que fa a la fecunditat, les dades de 2022 –les més recents disponibles- confirmen la tendència descendent a Barcelona. Per un cantó, la taxa global fecunditat, que mesura el nombre total de naixements per cada 1.000 dones en edat fèrtil (de 15 a 49 anys), ha tornat a baixar, situant-se a 29,5 %, dues dècimes menor que la de l’any 2021, la més baixa dels darrers anys. Per districtes, el rang va des de la taxa més baixa de Ciutat Vella (21‰), fins a la taxa de fecunditat més alta a Sarrià-Sant Gervasi (37 %).
Les taxes de mortalitat -defuncions de residents registrades al padró per mil habitants- s’han mantingut estables el 2022, en un 9,5 %, substancialment inferior a l’11,4 % de l’any pandèmic 2020. Les taxes més elevades corresponen a barris que toquen a Collserola, on es concentra població d’edat avançada en residències col·lectives: Montbau, Vallbona, Sant Genís dels Agudells, la Vall d’Hebron, o Sarrià i la Bonanova en són bons exemples.
Un dels districtes amb la taxa més alta d’autocontenció en canvis de domicili
Pel que fa al perfil de les persones que canvien de domicili dintre de la mateixa ciutat, no hi ha massa variació respecte a l’any anterior, com tampoc han canviat els patrons geogràfics. Així, de nou són més dones (52,3 %) que homes –desequilibri que s’accentua lleument cada any-, i enguany pràcticament s’iguala la proporció entre espanyols (51,2 %) i estrangers. En taxes per mil habitants, els estrangers (117,6 %) es traslladen gairebé tres cops més de domicili que els espanyols (41,7 %).
Aquests desplaçaments també revelen una certa continuïtat en termes d’origen i destinació territorial: un 45,3 % de les persones que canvien de domicili dins de Barcelona opten per romandre en el mateix districte, una proporció que va decreixent any rere any. Els districtes amb una taxa més alta d’autocontenció són Nou Barris (59 %), Sarrià-Sant Gervasi (52 %), i Sant Martí (50 %). A l’extrem oposat, els districtes que menys retenen els seus residents quan canvien de domicili són Gràcia (33 %) i les Corts (36 %).
