Societat
Natalia Avellan
- Els sindicats d’habitatge exigeixen lloguers socials pels 15 veïns amenaçats de desnonament a la Bonanova
- Clara Basiana, una exnedadora olímpica aturant desnonaments: “Mai m’he sentit part de l’elit”
“És la incertesa el que em genera angoixa”, explica la Gladys mentre puja les escales que condueixen al seu pis. Ella i el seu fill de vuit anys tenen una amenaça de desnonament, programat pel dimarts 12 de novembre. Es tracta d’un altre cas específic, que exemplifica el problema d’habitatge general que travessa la ciutat de Barcelona.
La Gladys té 31 anys, és del Paraguai i fa més d’una dècada que viu a Sarrià-Sant Gervasi. El 2023, la seva exparella la va convèncer per traslladar-se a un domicili uns metres més enllà d’on vivien, a un apartament del carrer Laforja, al barri de Galvany. La proposta de trasllat venia també amb la promesa de cobrir ell mateix tots els pagaments del lloguer. I així va ser durant un temps. Però, després de patir diversos episodis de violència de gènere, la Gladys va haver d’interposar una denúncia en contra la seva exparella, que finalment va abandonar el pis. La demanda va ser desestimada i des d’aleshores, ha hagut de fer front a totes les despeses econòmiques, una càrrega que no pot assumir ella sola.
A aquesta escena se li va sumar un nou inconvenient, la pèrdua del lloc de treball de dependenta en una botiga. Davant la impossibilitat d’arribar a final de mes, es va veure forçada a demanar a la propietària del pis una reducció temporal del preu del lloguer, el qual originalment tenia un cost de 1.150 euros mensuals. “Li vaig demanar pagar 970 euros al mes fins que trobés una nova feina”, explica la Gladys a El Jardí. Tanmateix, tots els intents de mediació van ser fallits i les constants negatives de la propietària van concloure en un desacord en la negociació.
Ara la Gladys dorm al sofà amb el seu fill preadolescent. Hi ha goteres als dos dormitoris de l’apartament, que fa anys que pateix humitats i s’ha vist especialment afectat aquesta setmana, a causa de les pluges torrencials a Barcelona. “No és just pagar tants diners per un pis en aquestes condicions”, denuncia.
Un problema estructural que repercuteix en la salut mental
Fa gairebé un mes que els joves, un dels col·lectius més afectats per aquesta problemàtica, van sortir als carrers de Madrid per liderar una mobilització en contra l’augment dels preus de l’habitatge. Aquesta protesta multitudinària va marcar un punt d’inflexió, i el pròxim 23 de novembre el moviment per l’habitatge ha convocat una manifestació, que s’espera multitudinària, a la plaça Universitat de la capital catalana, on es reclamarà abaixar el preu dels lloguers.
La Gladys repeteix les paraules que li va dir l’assistenta de la Seguretat Social: “No depèn de mi, està en mans de l’administració, ja que no hi ha suficients habitatges”. Sovint és inevitable caure en el sentiment de culpabilitat i acusar-se d’un circuit de males decisions preses en els últims anys. És per això, que des del Sindicat d’Habitatge de Cassoles també busquen instaurar entre les persones afectades la idea que es tracta d’una situació col·lectiva. “Cal que s’adonin que hi ha un problema estructural d’habitatge”, explica a aquest diari un membre del sindicat, Adrià Plazas.
Per intentar lidiar amb l’impacte psicològic que li ha provocat aquesta situació, durant els darrers mesos, la Gladys ha comptat amb l’acompanyament del Sindicat d’Habitatge de Cassoles. Aquesta organització del veïnat ofereix assessorament legal, una xarxa de suport emocional i tasques d’empoderament i d’autonomia de la víctima, entre d’altres.
En el cas de la Gladys ha estat un procés molt difícil, amb episodis de depressió i ansietat. Ella mateixa reconeix que hi havia dies que li costava anar-se’n a dormir i aixecar-se del llit als matins. “Però ara estic més tranquil·la. Em sento com en família quan estic amb la gent del sindicat”, explica.
Tot i això, no sempre ha trobat l’ajuda que necessitava. Fa un temps, la Gladys va haver de demanar als Serveis Socials que canviessin l’assistent que li havien assignat. “Vaig sentir una falta d’empatia molt forta”, recorda. Malgrat tenir coneixença dels episodis de violència masclista que havia patit, l’assistent li va recomanar que busqués una nova parella, per tal de tenir més possibilitats de ser acceptada en un pis de lloguer. “No vull trobar una parella immediatament després de tot el que he passat”, reclama la Gladys.
Recollir les joguines i posar-les en caixes
Una de les tasques que es fa des del Sindicat d’Habitatge de Cassoles és la de recerca de famílies que es troben en la mateixa conjuntura, amb l’objectiu d’ajuntar-se per a compartir pis. Tanmateix, la Gladys confessa que aquesta possibilitat es complica quan veuen que hi ha un menor, “amb un nen ningú vol acceptar-te”, es lamenta. A més, en molts casos les condicions no són les més favorables. “A un nen no el pots posar en qualsevol lloc, perquè no saps el tipus de gent que et trobaràs. Qualsevol cosa li pot generar un trauma per tota la vida”, afegeix.
El fill de la Gladys porta des dels tres anys estudiant a la mateixa escola del barri i és l’únic element de la seva vida que es manté estable en aquests instants. Els docents i l’alumnat suposen un pilar clau per a ell. Per això, la Gladys vol evitar desplaçar-se a altres localitzacions que allunyin al menor del seu espai segur. “L’alternativa que ofereix Serveis Socials és una pensió, la qual, evidentment, no estarà al mateix barri i si està a Barcelona ja és tot un èxit”, expliquen des del Sindicat d’Habitatge de Cassoles.
La resposta col·lectiva dels barris
“No he estat mai en un desnonament”, anuncia amb por la Gladys. Tot i tenir les pertinences empaquetades en bosses i caixes, no sap on aniran a parar. Avui dia, encara no ha trobat cap habitació on poder passar la nit del llançament i la visió d’una alternativa, a curt i mitjà termini, cada vegada és més difosa.
Tot i la incertesa i el sentiment de desorientació, aquell dia no estarà sola. S’ha organitzat una convocatòria per fer costat a la Gladys durant el desnonament, en què hi haurà la presència de veïnes d’altres sindicats d’habitatge de la ciutat, a més de les de Sant Gervasi de Cassoles.
“Al principi tenia dubtes sobre si fer l’entrevista, però arriba un moment que t’adones que no és just i s’ha de saber el que està passant”, reivindica la Gladys. Malgrat haver estat víctima d’una deficiència del sistema, té l’esperança que la mobilització dels veïns serveixi a les administracions per prendre consciència de la situació actual.
