Cultura
Roser Díaz
Aquest any, una vegada més, el segon diumenge de febrer ens apleguem al cementiri de Sant Gervasi, sota l’ametller que comença a florir i aixopluga la tomba del poeta. La primera part de l’acte consisteix amb una lectura emotiva, per part de poetes i autoritats de la literatura, d’una mostra de poemes de Joan Maragall. Aquest any, el poeta Narcís Comadira ens va obsequiar amb el poema Ametller Florit escrit per l’ocasió. Vàrem vibrar amb l’Excelsior, recitat amb dues llengües, anglès i català, aquesta última lectura va ser a càrrec del president de la Generalitat, Quim Torra. També vàrem gaudir de poemes com Pirinenques o l’Hora Infinita. Extreta de l’editorial d’un diari lleidatà de l’any 1910, la veu del poeta ens parlava d’unitat, de sentiment de poble, de força comuna, i com si el temps no hagués passat, un reguitzell d’aplaudiments agermanava els nostres sentiments amb aquells de fa més de cent anys, perquè les coses no són tan diferents. La consellera de Cultura, Laura Borràs, que acompanyava a la família i al president Quim Torra, ens va recitar el poema Les Roses Franques.
Aquest any una mala notícia va planejar sobre l’acte, va ser la mort de la filòloga Aina Moll. Molts de nosaltres ens vàrem assabentar en aquest moment. Va exercir entre altres activitats, de directora de política lingüística de la Generalitat i membre de l’Institut d’Estudis Catalans. Per acabar la primera part, Roser Maragall, amb un sentiment i una memòria prodigiosa ens va recitar l’emotiu Cant espiritual.
El concert de la Coral Sant Jordi
La segona part de l’acte ens guardava una sorpresa. Aplegant poesia i música la família de Joan Maragall i Clara Noble, amb la col·laboració de la Biblioteca de Catalunya, i la Institució de les Lletres Catalanes, patrocinat per Òmnium Sarrià-Sant Gervasi i Cementiris de Barcelona, es va convocar el Primer Concurs de Composició Coral Joan Maragall. El premi es va atorgar a Andreu Diport i Feliu per la composició Romança sense paraules. Un poema curt, fresc i alegre de Joan Maragall.
El president de la Generalitat, la consellera de Cultura i la presidenta d’Òmnium Cultural del districte, Mercè Amat, van fer entrega del premi. Nosaltres embadalits, sentíem la Coral Sant Jordi i la Jove Coral Sant Jordi interpretant aquesta peça entre d’altres que omplien de sentiment el concorregut cementiri. Per acabar, tots drets, units i emocionats vàrem entonar el Cant de la senyera.
Un any més l’ahir és l’avui en la veu de la poesia intemporal de Joan Maragall.
Romança sense paraules
En la pica de la font
neda una rosa vermella;
acotada al raig del broc
hi beu una joveneta;
per la barba i coll avall
li regala l’aigua fresca;
els germanets més petits
riu que riu de la mullena;
ella riu i ben ensems
i al cap de vall s’ennuega…
Tots se posen a xisclar,
s’esvaloten i s’alegren,
i el més petitet de tots,
en bressol dins la caseta,
al sentir aquell brogit
tot nuet, riu i perneja
i es posa a cantar tot sol
una romança sens lletra.
Joan Maragall
Les disperses
