Societat
Marta Trius
Si dic que aquest article va sobre Fleapster, pràcticament ningú sabrà de què parlo, però si em refereixo a Wallapop la cosa canvia. I és que Fleapster és el primer nom amb què es va donar a conèixer Wallapop el juny de 2013, encara que tres mesos després es va canviar a Wallapop. I per què es diu Wallapop? És fàcil: per al brainstorming de canvi de nom, van fer unes crispetes, i d’aquí, pop, pop, uala…. Wallapop!
Sota la premissa “si no ho fas servir, puja-ho”, Wallapop s’ha convertit en una comunitat en la qual cada dia milions de persones compren i venen productes de segona mà, de manera que a més d’aconseguir el que volen a un millor preu, fomenten el consum responsable tot allargant la vida dels productes. Els creadors d’aquesta plataforma es van basar en la geolocalització dels seus usuaris, i avui dia més de 15 milions d’usuaris de tot Espanya poden accedir a centenars de milions de productes.
Anècdotes d’allò més curioses
A Barcelona, no és estrany veure de tant en tant persones que han contactat a través de Wallapop i que queden en algun lloc per a intercanviar els seus objectes. Les anècdotes se succeeixen: des del que compra un penjoll amb forma de cor per regalar a la seva parella el dia dels enamorats fins a la persona a qui li fa vergonya fer l’operació enmig del carrer i convida a un cafè el venedor a la cafeteria més pròxima (eren temps sense pandèmia).
L’Ana, que viu a Sant Gervasi, ens explica que en una ocasió va vendre una cafetera per fer ‘cappuccino’ a un senyor gran que estava tan emocionat amb la compra que l’endemà, a l’hora de l’esmorzar, el comprador li va donar les gràcies i li va enviar una foto del ‘cappuccino’ que s’estava prenent amb la seva cafetera acabada de reestrenar. Per al Marcos, que resideix a l’avinguda Sarrià, Wallapop s’ha convertit en un lloc on trobar el què vol a bon preu, encara que a vegades cal tenir molta paciència perquè la gent pregunta molt i després no compren o decideixen no vendre; però la veritat és que està encantat. També la Montse, de Vallvidrera, reconeix que es posa molt nerviosa quan la fan esperar molt al carrer, si bé diu que en general la gent és bastant puntual. Ella compra i ven, i una de les seves anècdotes favorites va ocórrer quan va posar a la venda una col·lecció de llibres antics molt barata sense saber-ne realment el valor: “Van aparèixer compradors de sota les pedres, però el millor va ser un noi que em va advertir que estava oferint el producte massa barat i que l’apugés de preu perquè podia guanyar més diners, ja que era una col·lecció única. Li ho vaig agrair molt”, ens comenta.
La majoria de persones amb les quals hem parlat creuen que Wallapop és un gran invent. És el cas del Miquel, veí del Farró, que recorda la venda més ràpida que ha fet: “Una nit a les vuit de la tarda posava un anunci d’una prestatgeria i 13 hores després el comprador passava a buscar-la a casa meva”. O de la Lourdes, que una vegada va quedar per vendre un marc de fotos i la compradora va resultar que era l’excunyada d’una íntima amiga seva.
En definitiva, Wallapop és una molt bona opció per trobar productes a bon preu, encara que, com en moltes altres coses, cal anar amb compte i no donar dades personals: no hem d’oblidar que estem tractant amb desconeguts, i qualsevol prudència és poca.
