Dissabte 12, octubre 2024
21.6 C
Sant Gervasi
21.4 C
Sarrià
Publicitat

Ànima de bronze i marbre

Publicat el 16.6.2017 10:00

Galvany – Turó Parc

Roser Díaz Martín

Tenen l’ànima, diminuta,
viuen sota la pèrgola o a prop de l’escalinata,
elles, de marbre o de bronze, són les veritables ames.
Unes dominem amb tendresa, tots els estanys del jardí,
d’altres amb força paciència, amb el ulls plens de vivesa,
vigilant l’escalinata, intemporals, amb fermesa.
Fem de la seva mà la drecera que ens condueix temps endins,
ens obren la porta i diuen. “Això no és pas un castell,
malgrat tingui merlets i reixes, murs i cadenes
que ens separin de les penes, que hi varen viure aquí dins”.
I les nimfes prop del llac, nues d’orgull i serenes,
juguen amb els raigs  de sol dibuixats sota les fulles
dels nenúfars i les heures.
Bronze fred que esdevé dona, molt insinuant i dolça.
Marbre fred que reneix com un cos voluptuós.
Catifa de llum i d’ombres que es reflecteix en el llac,
mentre la llum de l’espelma ,que penja dels grans fanals,
enllumena i serpenteja com un Déu entre els humans.
L’exèrcit de l’escultura al jardí s’ha alliberat
de la foscor d’un castell fora de temps aixecat.
Gaudiu, és un moment de calidesa i de llum,
esperen dones eternes amagades, petitones,
vives i misterioses, descansant sobre columnes,
i que només ressusciten quan des dels somnis reals,
s’alliberen a les nimfes presoneres dels estanys.

Publicitat

Subscriu-t'hi

Dona suport al periodisme cooperatiu i de proximitat



PDF per 35€ l'any
PDF + PAPER per 50 € l'any

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.