Natura
El Jardí
El Consell Metropolità de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha aprovat provisionalment, el dimarts 30 d’abril, el PEPNat (Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola) i la modificació del PGM (Pla General Metropolità) associat.
L’objectiu d’aquests projectes és garantir la màxima protecció i conservació d’aquest espai natural, de vital importància per a l’Àrea Metropolitana de Barcelona i el document serà tramès a la Generalitat perquè en faci l’aprovació definitiva.
El nou pla defineix un model basat en dos eixos fonamentals: la preservació de la biodiversitat i la potenciació dels serveis ecosistèmics en el marc d’una gestió dinàmica i adaptativa.
Segons l’AMB, la importància del parc rau en els valors que conté, que cal preservar, així com en els beneficis que aporta al medi ambient, a la societat i a la qualitat de vida.
Aquest gran pulmó verd, apunta l’AMB, ofereix benestar i salut a la població metropolitana, un augment de la riquesa ecològica, un marc per a la sensibilització envers la sostenibilitat i el lleure per a la ciutadania i un reforç de la infraestructura verda metropolitana.
Objectius
El PEPNat té com a eix vertebrador i transversal una estratègia ecològica que defineix un model de parc estructurat en els sis àmbits següents:
- Preservació i millora dels valors ambientals. S’aposta per la màxima protecció de tot el Parc i es fan propostes al voltant de quatre idees estratègiques: millora de la connectivitat, conservació dels elements de valor ecològic, control de les pertorbacions i foment de l’economia verda.
- Valorització dels recursos naturals. Amb l’objectiu de fomentar el mosaic agroforestal i l’economia verda, el PEPNat es basa en la corresponsabilitat i cogestió com a elements de conservació activa de l’espai natural i fa partícips els propietaris dels terrenys en la seva gestió. Actualment el 60 % dels terrenys són de titularitat privada.
- Infraestructures i serveis. S’aposta per minimitzar l’ocupació i la fragmentació dels espais lliures de Collserola. Es minimitza l’efecte barrera provocat per les infraestructures, com ara carreteres, línies ferroviàries o instal·lacions per al transport de l’energia, i es potencien i s’adeqüen els passos per a la fauna en punts estratègics, com la riera de Vallvidrera o el torrent de Batzacs.
- Espai funcional. Es crea un espai de transició entre les zones naturals i urbanes, que té un paper regulador en les dinàmiques de l’espai natural: les activitats i usos es concentren en aquests “espais vora”. Es tracta de traslladar l’oferta d’activitats a la part exterior del Parc, com les àrees de lleure. Alhora, el nou pla pretén millorar la integració de la serra de Collserola dins la infraestructura verda metropolitana, buscant la sinergia entre els espais naturals i les zones urbanes i fent compatibles els usos lúdics amb la preservació dels valors naturals.
- Ús públic. Es defineix una xarxa bàsica per a l’ús públic a partir de la infraestructura existent amb l’objectiu de fomentar el Parc com a espai de salut, benestar i coneixement. Aquesta xarxa concentra les activitats en determinats espais i camins, ubicats preferentment a les vores del Parc, i així s’evita la dispersió dels usuaris.
- Patrimoni construït. No s’admeten noves edificacions i s’aposta pel manteniment i la millora del patrimoni arquitectònic, històric i cultural existent, a través del catàleg de masies i de l’inventari del patrimoni cultural.
Canvis i novetats que comporta el nou Pla
- S’identifiquen i es posen en relleu determinats espais que, des del punt de vista ambiental, requereixen un tractament diferenciat (espais d’interès connector, illes de tranquil·litat, àrees d’especial significació…).
- S’incrementen els espais lliures en una superfície de més de 700 ha.
- S’estableix una qualificació específica per al sistema hidrogràfic format pels principals rius i torrents.
- Es potencien les activitats agropecuàries que afegeixen valor al Parc, basades en el desenvolupament d’una economia verda.
- Es redueix el sòl destinat a infraestructures viàries i equipaments en més de 400 ha.
- Es defineix un nou model d’ús públic i social per potenciar un lleure responsable que no malmeti els valors naturals del Parc. Aquest nou model ordena la forta concurrència d’usuaris: concentra les activitats i fa valer els recursos existents en consonància amb la diversitat d’activitats demandades.
Procés de participació ciutadana
El Pla aprovat provisionalment s’ha enriquit considerablement respecte al document de l’aprovació inicial gràcies a un procés participatiu desenvolupat al llarg de 5 mesos i al conjunt d’informes i al·legacions rebudes.
Pel que fa a la participació, s’han dut a terme 16 sessions participatives presencials, amb 449 participants que han fet més de 570 aportacions, 3 dissabtes participatius al Parc i 38 enquestes i consultes rebudes per internet, així com 35 consultes tècniques ateses per part de l’equip redactor a la seu de l’AMB. D’altra banda, també s’han rebut i resolt més de 250 al·legacions i 36 informes sectorials.
Ajustos més importants
- El Consorci de Collserola, l’òrgan gestor del Parc, reforça el seguiment dels indicadors ambientals. Es plantegen i es calculen indicadors per mesurar la riquesa i diversitat d’hàbitats, la millora de la connectivitat i disminució de la fragmentació, l’evolució dels efectes del canvi climàtic sobre els boscos i fins a 14 indicadors més.
- Es perfecciona la regulació de les construccions agràries (estables, casetes d’eines agrícoles o hípiques). Es clarifiquen dos punts importants: en primer lloc, la distinció entre aspectes urbanístics i ambientals o paisatgístics i, en segon lloc, la possibilitat de reformar, reconstruir i reubicar les edificacions existents.
- S’amplien els documents que l’òrgan gestor haurà d’impulsar, com per exemple el Pla de connectivitat, les directrius del paisatge o els plans específics per a una millor integració de les carreteres dins del Parc.
- Es revisen els criteris de l’inventari del patrimoni cultural i s’hi incorporen 106 nous elements. La majoria d’aquests elements es corresponen amb construccions de pedra seca i fonts, com la font Pudenta a Montcada i Reixac o la de Can Masdéu a Barcelona.
- Es matisen els criteris per a l’assignació d’usos al catàleg de masies. Per exemple, en coherència amb la qualificació del sistema de parc forestal de Collserola, s’admet l’ús artesanal a totes les edificacions del catàleg. En canvi, en el cas dels equipaments, s’afegeix el criteri que l’edificació tingui interès arquitectònic i no només històric.
El projecte s’ha treballat en comissions i ponències a les quals han participat totes les administracions implicades: la Generalitat de Catalunya, l’AMB, el Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola (CPNSC), la Diputació de Barcelona i els 9 ajuntaments que formen part del Parc.
