23.8 C
Sant Gervasi
| Dissabte 15 d'agost de 2020 |

Ara ens toca als joves

La mirada jove

JNC Sarrià – Sant Gervasi

No perdonem. No perdonem que s’utilitzi la violència contra l’expressió més pacífica i democràtica. No perdonem les agressions contra els nostres avis, pares, germans i veïns. No perdonem la persecució i la vulneració de drets fonamentals de premsa, de llibertat d’expressió i de manifestació que tant els hi va costar aconseguir als nostres pares i avis.
Els esdeveniments d’aquests darrers mesos han demostrat la necessitat de participar, de sortir al carrer i de defensar tot allò que es va conquistar fa més de 40 anys. El passat 1 d’octubre, vam ser espectadors de l’obra més deplorable de les últimes dècades, de l’escenificació d’un Estat autoritari i intolerant que es desemmascarava i mostrava que encara manté la seva essència franquista ben arrelada. Com diu el refrany: si el pare és músic, el fill és ballador.

Tanmateix, malgrat la força repressora d’un estat demofòbic, no van aconseguir imposar-se perquè vam votar, i ho vam fer amb dignitat i al costat de tots aquells que ho van fer possible. Molts joves vam ser partícips d’aquell dia històric i vam contribuir a l’èxit del referèndum des de diferents responsabilitats. Joves que vam ser membres de mesa, apoderats, que vam dormir als col·legis per garantir-ne l’obertura el dia de la votació o que vam traficar amb urnes sota el setge d’un Estat que va fer tot el possible per impedir-ho tot. I ho vam fer des de les escoles, des dels centres cívics, des de les places i des dels carrers, que sempre seran nostres.

Els joves el 1 d’octubre

Publicitat

L’1 d’octubre va ser el dia en què molts joves d’aquest país, que potser havien participat poc o gens en política, van carregar-se de responsabilitat històrica per defensar i agafar el relleu dels drets aconseguits pels seus pares i avis, i a la vegada reivindicar una societat coherent amb els més alts estàndards de democràcia i drets individuals i civils. Entre barricades, clavells, urnes i paperetes es trobava el més important, la lluita de la gent gran i dels pares que defensaven l’obra democràtica que tant els hi havia costat construir en el passat; i la nostra lluita, la dels joves, que amb la major de les conviccions volíem preservar aquest llegat i construir-nos un futur més digne, tolerant i democràtic.

Des de la JNC Sarrià-Sant Gervasi sabem el que ens hi juguem aquestes setmanes o mesos que venen fins que Catalunya esdevingui un Estat independent de ple dret. Com també sabem que ens queden molts anys per endavant i que la millor manera de viure aquests anys és creant un nou país fet per nosaltres, on hi siguem més presents, més participatius, més escoltats i més decisius. I si durant aquests nous passos que haurem de fer ens sobrevé la por, el cansament o el dubte, tinguem sempre present allò que va dir A. Lincoln: “La millor manera de predir el nostre futur és crear-lo”.

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.