Cultura
Eduard Sant Chalois (@Eduard_Sant)
Des de fa ja uns quants anys, durant la segona quinzena de febrer i l’inici del març, el Centre Cívic Vil·la Florida acull Veus, un cicle musical de caràcter íntim que, com bé en diu el títol, les veus en són les principals protagonistes.
Enguany, per culpa de la pandèmia de la covid-19 i les consegüents restriccions, aquest cicle no s’ha pogut realitzar com era habitual. Això no va impedir que, des de la direcció del centre cívic del carrer Muntaner, deixessin sense cap concert aquestes dates. Per tant, englobant-lo amb la setmana del 8-M, el passat 4 de març, la petita i a la vegada acollidora sala d’actes adequada a les limitacions d’aforament i de ventilació va acollir Ara que tinc Vintage, el projecte musical a duo dels músics Yasmina Azlor i David Txes. Encara que a primera vista potser no resulten gaire familiar, els noms de Yasmina Azlor i David Txes són dos noms coneguts en el circuit musical a casa nostra.
Yasmina Azlor és una cantant barcelonina que porta pràcticament dues dècades girant pels principals escenaris i festivals tant nacionals com internacionals. Com a corista de directe i de sessió ha treballat amb noms com Fundación Tony Manero, A Contra Blues, The Gramophone All Stars, Los Fulanos, però també en espectacles de tributs com I Want O Back (tribut a Michael Jackson), I’m A Soul Woman (tribut a les dives del soul) i Let’s Get It On (tribut a Marvin Gaye). Per la seva banda, David Txes, a part de dedicar-se a l’ensenyament musical, és guitarrista i compositor. L’any 2016 va publicar el disc de debut en solitari, que duia per títol “Punt i Seguit”.
Al llarg d’uns setanta minuts, davant d’una trentena d’espectadors que van omplir la sala, Yasmina Azlor i David Txes van confessar ja d’inici la satisfacció compartida de poder actuar, per fi en directe, després de malauradament un any sense fer-ho. La veu de Yasmina Azlor i la guitarra i les segones veus de David Txes van fer un particular repàs, fent-ne una breu presentació, a temes que, per uns motius o uns altres, els havien cridat l’atenció. Van obrir el concert amb Know You Know d’Amy Winehouse. A continuació, Quincy Jones amb Mis Celie’s Blues; Angie Stone, Wish I Didn’t Miss You; Michael Jackson, Baby Be Mine; o Georgy Porgy, del grup Toto ━hi havien dubtes de Yasmina Azlor de com es pronunciava correctament el nom del grup: si Toto o Totó━, van ser presents a sobre el petit però simpàtic escenari decorat amb llums i elements ornamentals. Però no només la música anglosaxona va formar part del repertori d’aquest concert. Les personals versions d’El Fugitiu, de Judit Neddermann; Bicicletes, de Blaumut; Posidònia, de Pol Cruells (músic amb què David Txes col·labora); i Univers, de Ferran Palau, amb el públic present fent els cors a petició dels artistes, van formar part del segon bloc del concert.
Finalment, ja en els bisos, Yasmina Azlor i David Txes van interpretar un tema propi, Sorra i Aigua, dedicada a la seva filla. I com a culminació del concert, res millor que el clàssic You Never Can Tell, de Chuck Berry, que va fer moure els esquelets del públic, sempre mantenint-se en les respectives localitats.
El resultat de tot plegat va ser un agradable divertiment que va fer les delícies de tots els assistents. I, per acabar, un consell: en els concerts amb macrobanda i coristes, fixeu-vos-hi i recordeu els noms d’ells. Estem davant de grans músics i de cantants amb unes veus espectaculars.
