Publicitat

Arquitectura i escola

spot_img

Publicat el 4.4.2018 13:00

Comportament / opinió

Mireia Verdaguer

Tradicionalment, l’arquitectura de moltes escoles s’ha fonamentat en base a un model d’educació antic. Un model educatiu on el valor de les classes era la disciplina i on l’ensenyament era instructiu i no participatiu, com ho són en l’actualitat.

Publicitat

L’estil d’aula de la fotografia estava pensat per un model determinat d’ensenyament-aprenentatge, on els professors eren el centre de coneixement i es fomentava el treball individual, els alumnes adoptaven una actitud d’oient i eren subjectes passius.

Publicitat

En 80 anys la societat ha patit grans transformacions.Aicò no obstant, quan parlem d’escola, a molts ens ve una imatge molt semblant a aquesta… i és que amb el pas del temps, poc ha canviat.

En els últims temps hi ha hagut avenços i canvis en el sistema educatiu, uns canvis sobretot en l’àmbit metodològic que volen permetre el treball cooperatiu, el desenvolupament de competències i l’aprenentatge actiu dels alumnes. Tot i això, en la majoria d’escoles, les aules encara són parcel·les tancades, amb taules, cadires i pissarres -ara digitals- que no deixen espai per gaire flexibilitat metodològica i ofereixen pocs espais per a les dinàmiques relacionals dins la comunitat educativa.

El fet que el disseny de les escoles segueixi sent el mateix que abans, sovint tancat i poc flexible, dificulta el desenvolupament d’activitats i funcions tan diferents i diverses com les que es planteja el sistema actual.

En algunes escoles, han començat a fer canvis per tal que els espais dels centres estiguin adequats i en sintonia amb el projecte pedagògic actual. Es pretén que fomentin les dinàmiques relacionals i metodològiques pròpies del context i afavoreixin l’aprenentatge i la convivència. D’aquesta manera puguin generar-se noves formes de comunicació i participació.

Sabem que altres metodologies de treball són possibles, necessàries i útils per el desenvolupament de les persones. I és que per avançar, de vegades cal trencar amb les barreres del passat.

Mireia, psicòloga educativa de: www.crecimientofamiliar.com

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Canvis climàtics

"La recepta per intentar apaivagar les conseqüències dels canvis climàtics no necessàriament ha de passar pel decreixement de la nostra societat ni per la desindustrialització", l'opinió de Miquel Saumell

Apagada elèctrica a Catalunya, apagada comunicativa a les institucions

"Els missatges van ser tardans, dispersos i, sovint, mancats d'indicacions concretes": l'opinió de Marta Royo

En quin percentatge ens afecta el Fengshui?

"El Fengshui ens afecta? Sí, i tant. Determina la nostra vida? No al 100 %, però sí en una tercera part": l'opinió de Glòria Vilalta

A Sarrià el temps també és or

"Als CAPs existeix un sistema telefònic pervers que permet tenir el client esperant ser atès molt més temps del que seria raonable": l'opinió de Miquel Saumell
spot_img

El veïnat de Vallvidrera consensua una proposta polifacètica per la Buenos Aires

Després d'un procés participatiu, el projecte que plantegen els veïns a l'Ajuntament implica combinar allotjament per joves i grans amb un espai esportiu i un centre que permeti l'estada diürna de la gent gran

El veïnat del Tibidabo fa un pas més per a la recuperació del Tramvia Blau: “Tenim gairebé 3.000 firmes”

L'Associació de Veïns de l'Avinguda Tibidabo critica la falta de transparència política i reclama que torni l'emblemàtic vincle i consolidar l'avinguda com un espai "funcional, cuidat i autèntic"

El teixit social i cultural de Sarrià es mobilitza per Can Raventós

Amb una cercavila festiva, el veïnat insisteix a l'Ajuntament que ha d'aconseguir la permuta total perquè la finca esdevingui un refugi climàtic i casa de cultura popular

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

[adrotate banner="15"]