Publicitat
spot_img

Arquitectura i escola

Publicat el 4.4.2018 13:00

Comportament / opinió

Mireia Verdaguer

Tradicionalment, l’arquitectura de moltes escoles s’ha fonamentat en base a un model d’educació antic. Un model educatiu on el valor de les classes era la disciplina i on l’ensenyament era instructiu i no participatiu, com ho són en l’actualitat.

L’estil d’aula de la fotografia estava pensat per un model determinat d’ensenyament-aprenentatge, on els professors eren el centre de coneixement i es fomentava el treball individual, els alumnes adoptaven una actitud d’oient i eren subjectes passius.

Publicitat

En 80 anys la societat ha patit grans transformacions.Aicò no obstant, quan parlem d’escola, a molts ens ve una imatge molt semblant a aquesta… i és que amb el pas del temps, poc ha canviat.

En els últims temps hi ha hagut avenços i canvis en el sistema educatiu, uns canvis sobretot en l’àmbit metodològic que volen permetre el treball cooperatiu, el desenvolupament de competències i l’aprenentatge actiu dels alumnes. Tot i això, en la majoria d’escoles, les aules encara són parcel·les tancades, amb taules, cadires i pissarres -ara digitals- que no deixen espai per gaire flexibilitat metodològica i ofereixen pocs espais per a les dinàmiques relacionals dins la comunitat educativa.

El fet que el disseny de les escoles segueixi sent el mateix que abans, sovint tancat i poc flexible, dificulta el desenvolupament d’activitats i funcions tan diferents i diverses com les que es planteja el sistema actual.

En algunes escoles, han començat a fer canvis per tal que els espais dels centres estiguin adequats i en sintonia amb el projecte pedagògic actual. Es pretén que fomentin les dinàmiques relacionals i metodològiques pròpies del context i afavoreixin l’aprenentatge i la convivència. D’aquesta manera puguin generar-se noves formes de comunicació i participació.

Sabem que altres metodologies de treball són possibles, necessàries i útils per el desenvolupament de les persones. I és que per avançar, de vegades cal trencar amb les barreres del passat.

Mireia, psicòloga educativa de: www.crecimientofamiliar.com

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Honorar, honorar-se, per Glòria Vilalta

"Honorant la meva vida honoro també els meus pares i els meus avantpassats. Això comporta no només agrair-los la vida, comporta també tenir-los presents i estimar-los, donar-los un lloc. Sigui en el cor o a casa, amb una fotografia"

Credibilitat personal, per Miquel Saumell

"La credibilitat personal no depèn de la professió que s’exerceix sinó dels valors ètics de l’individu, de l’educació rebuda i del seu tarannà"

L’art d’insultar, per Aitor Romero

"Tampoc s’entén massa bé aquells que insulten en una llengua que el seu interlocutor no entén i es vanten de la seva audàcia. L’acció de l’insult requereix comprensió mútua i, per tant, és necessari utilitzar un codi que la víctima escollida pugui entendre perfectament"

De la vella a la nova emigració

"Els governants que es mostren incapaços de retenir el nostre talent són els grans responsables d’haver convertit el país que administren en un país d’emigrants econòmics", l'opinió de Miquel Saumell
spot_img

La Seu del Districte s’omple de brossa: nova protesta de Defensem Can Raventós

La plataforma sarrianenca apunta contra Maria Eugènia Gay per "trencar el consens" que existia amb el barri

Es reobre provisionalment la circulació a Mandri després de tallar-se per les obres de l’L9/10

A partir del 10 de febrer es restablirà la circulació en dos carrils, un per sentit, entre el passeig de la Bonanova i el carrer de Bigai

Luis de Eguílaz i l’Eulàlia, “una payesa de Sarriá”

La vinculació de l'escriptor gadità amb la vila: les pistes de premsa i els vincles personals que revelen per què Sarrià va marcar l’origen i la inspiració de l’obra

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí