Publicitatspot_img
Publicitat
spot_img

Arquitectura i escola

Publicat el 4.4.2018 13:00

Comportament / opinió

Mireia Verdaguer

Tradicionalment, l’arquitectura de moltes escoles s’ha fonamentat en base a un model d’educació antic. Un model educatiu on el valor de les classes era la disciplina i on l’ensenyament era instructiu i no participatiu, com ho són en l’actualitat.

L’estil d’aula de la fotografia estava pensat per un model determinat d’ensenyament-aprenentatge, on els professors eren el centre de coneixement i es fomentava el treball individual, els alumnes adoptaven una actitud d’oient i eren subjectes passius.

Publicitat

En 80 anys la societat ha patit grans transformacions.Aicò no obstant, quan parlem d’escola, a molts ens ve una imatge molt semblant a aquesta… i és que amb el pas del temps, poc ha canviat.

En els últims temps hi ha hagut avenços i canvis en el sistema educatiu, uns canvis sobretot en l’àmbit metodològic que volen permetre el treball cooperatiu, el desenvolupament de competències i l’aprenentatge actiu dels alumnes. Tot i això, en la majoria d’escoles, les aules encara són parcel·les tancades, amb taules, cadires i pissarres -ara digitals- que no deixen espai per gaire flexibilitat metodològica i ofereixen pocs espais per a les dinàmiques relacionals dins la comunitat educativa.

El fet que el disseny de les escoles segueixi sent el mateix que abans, sovint tancat i poc flexible, dificulta el desenvolupament d’activitats i funcions tan diferents i diverses com les que es planteja el sistema actual.

En algunes escoles, han començat a fer canvis per tal que els espais dels centres estiguin adequats i en sintonia amb el projecte pedagògic actual. Es pretén que fomentin les dinàmiques relacionals i metodològiques pròpies del context i afavoreixin l’aprenentatge i la convivència. D’aquesta manera puguin generar-se noves formes de comunicació i participació.

Sabem que altres metodologies de treball són possibles, necessàries i útils per el desenvolupament de les persones. I és que per avançar, de vegades cal trencar amb les barreres del passat.

Mireia, psicòloga educativa de: www.crecimientofamiliar.com

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Poema d’homenatge a la mare

Aquest primer diumenge de maig és el Dia de la Mare

Honorar, honorar-se, per Glòria Vilalta

"Honorant la meva vida honoro també els meus pares i els meus avantpassats. Això comporta no només agrair-los la vida, comporta també tenir-los presents i estimar-los, donar-los un lloc. Sigui en el cor o a casa, amb una fotografia"

Credibilitat personal, per Miquel Saumell

"La credibilitat personal no depèn de la professió que s’exerceix sinó dels valors ètics de l’individu, de l’educació rebuda i del seu tarannà"

L’art d’insultar, per Aitor Romero

"Tampoc s’entén massa bé aquells que insulten en una llengua que el seu interlocutor no entén i es vanten de la seva audàcia. L’acció de l’insult requereix comprensió mútua i, per tant, és necessari utilitzar un codi que la víctima escollida pugui entendre perfectament"
spot_img

Què ens diu la recerca sobre la calor i el cervell envellit?

Les altes temperatures representen un repte important per a la salut, especialment en les persones grans i en aquelles que conviuen amb alguna malaltia neurodegenerativa

Sarrià – Sant Gervasi encapçala la baixada de la victimització a Barcelona

El districte presenta l’índex més baix de victimització no digital i una de les millors valoracions de la seguretat, tot i el pes creixent dels ciberdelictes i la preocupació pels robatoris en domicilis

L’autoretrat dels cossos policials contra el dret a l’habitatge

"Sembla mentida que un dels suposadament responsables de seguretat del nostre territori pugui arribar a vanagloriar-se públicament de ser qui més persones ha fet fora de casa seva": l'opinió del Sindicat d'Habitatge de Cassoles

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí