Publicitat
spot_imgspot_imgspot_imgspot_img

Credibilitat personal, per Miquel Saumell

"La credibilitat personal no depèn de la professió que s’exerceix sinó dels valors ètics de l’individu, de l’educació rebuda i del seu tarannà"

Publicat el 27.10.2025 6:00

Opinió

Miquel Saumell

“Jutges i policies, o la ploma i la porra” va ser el primer títol que vaig posar a aquest article, però finalment he optat per posar-n’hi un de més genèric i més curt. Jutges i policies són dues professions sobre les quals potser se’n parla més del que seria desitjable en una democràcia consolidada, suposant que la nostra democràcia formi part d’aquesta categoria. Així, veiem que els jutges són força coneguts, apareixen contínuament als diaris, parlen per la ràdio, surten per la TV i participen en debats com si fossin uns tertulians més de la faràndula informativa. Alguns, però, no trobem lògic aquest protagonisme judicial i policial desmesurat; normal no ho és.

Intento transmetre que determinats professionals, com els policies —i qui diu policies, diu mossos d’esquadra i guàrdies civils— i els jutges —i qui diu jutges, diu fiscals i tot el personal que es mou en el petit món judicial—, haurien d’actuar sempre amb un plus de discreció, tant en les seves actuacions professionals com en la seva vida privada. Amb les seves decisions, aquests professionals poden condicionar molt la vida dels ciutadans, i no necessàriament tenen més presumpció de credibilitat que qualsevol altra persona. Però disposen d’uns recursos que els donen molt poder. Així, utilitzant les seves eines repressores, un policia et pot agredir físicament, ja que té el monopoli de la violència institucional, i un jutge et pot enviar a la presó encara que siguis innocent.

Publicitat

La credibilitat personal no depèn de la professió que s’exerceix sinó dels valors ètics de l’individu, de l’educació rebuda i del seu tarannà. Tu pots ser un taxista honestíssim, d’aquells que no enreda mai al client passejant-lo per carrers que no formen part de la ruta lògica del recorregut, però pots ser també un d’aquells taxistes que per tal d’augmentar la facturació sempre busquen que el semàfor es posi vermell. Jo m’he trobat taxistes —ara mateix em venen al cap dos episodis lamentables a Istanbul— que per anar d’aquí a allà m’han fet una ruta turística per la ciutat sense demanar-me permís. Però, repeteixo, no tots els taxistes cauen en una mala praxi, com tampoc no hi cauen tots els policies.

Amb els jutges passa el mateix, que te’n trobes de bons i molt treballadors, i també de deshonestos i mandrosos. Ser honest no depèn dels estudis que tinguis ni de la professió que exerceixis, sinó que va molt lligat amb la condició humana. Últimament, es comenten molt els informes de l’UCO, uns documents oficials que poden servir al jutge per enviar persones innocents a la presó. Són uns informes que alguns que ens ho mirem sense apriorismes tenim dret a posar-los sota sospita. Però els ciutadans que es dediquen a la política, sempre els aprofiten. Així, si l’informe perjudica gent de dretes, els polítics d’esquerres hi donen tota la credibilitat, però si perjudiquen persones d’esquerres intenten desacreditar-los. Jutges i policies tenen ideologia, però no tots tenen la voluntat de prescindir-ne quan actuen professionalment.

Notícies relacionades

Buidar no és deixar anar

Aprendre a deixar anar és clau per buidar l’armari i tancar etapes vitals. Descobreix com acomiadar-nos dels records ens ajuda a fer espai per a noves oportunitats

Poema d’homenatge a la mare

Aquest primer diumenge de maig és el Dia de la Mare

Honorar, honorar-se, per Glòria Vilalta

"Honorant la meva vida honoro també els meus pares i els meus avantpassats. Això comporta no només agrair-los la vida, comporta també tenir-los presents i estimar-los, donar-los un lloc. Sigui en el cor o a casa, amb una fotografia"

L’art d’insultar, per Aitor Romero

"Tampoc s’entén massa bé aquells que insulten en una llengua que el seu interlocutor no entén i es vanten de la seva audàcia. L’acció de l’insult requereix comprensió mútua i, per tant, és necessari utilitzar un codi que la víctima escollida pugui entendre perfectament"
spot_img

Un vagó del Tramvia Blau, a la venda a Wallapop per 44.760 euros

Junts reclama al govern de Collboni que actuï per preservar el vehicle històric, fabricat el 1901, i que impulsi el Museu del Transport de Barcelona

Quins candidats a les eleccions generals són de Sarrià-Sant Gervasi?

En total, 9 candidats a les pròximes eleccions generals tenen una relació directa amb Sarrià - Sant Gervasi

Les antigues cotxeres de Sarrià: arquitectura de Coderch entre jardins i vegetació

Un conjunt residencial de Sarrià projectat per Josep Antoni Coderch sobre les antigues cotxeres del tramvia

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí