12.9 C
Sant Gervasi
| Dijous 13 de maig de 2021 |

Barcelona homenatja a Gil de Biedma amb una placa al carrer Pérez Cabrero 6, davant la casa on va viure

Colau assisteix a l'acte d'homenatge en la seva segona aparició al districte en tot el que portem de mandat

Societat

Sofia Puvill Balcells

Una representació de l’Ajuntament de Barcelona encapçalada per l’alcaldessa de la ciutat, Ada Colau, ha homenatjat aquest dimercres el poeta Jaime Gil de Biedma, instal·lant una placa amb el seu nom davant la casa on va viure, al carrer Pérez Cabrero 6, al barri de Galvany. L’acte ha comptat també amb la presència del tinent d’alcaldia de Cultura, Joan Subirats; el regidor del districte, Albert Batlle; i la neboda del poeta, Inés García Albí, en representació de la família Gil de Biedma.

Colau ha iniciat el seu parlament recalcant la importància de l’obra d’autors i autores com Gil de Biedma: “Autors com ell t’obren en canal, et toquen per dins, li posen paraules a una experiència íntima o profunda per la qual no havies trobat mai paraules fins llavors, i això et reconforta profundament”. Colau, que és el segon cop que fa presència pública al districte en tot aquest mandat –el primer va ser per fer un acte amb membres del seu partit– ha elogiat la figura del poeta en aquest acte “d’agraïment profund a un barceloní il·lustre i estimat”.

Ada Colau i Albert Batlle © Sofia Puvill

També ha afegit que és una gran sort per a la ciutat que Gil de Biedma tingués arrels barcelonines, i ha expressat “l’afortunada coincidència” que sigui avui la commemoració del 90è aniversari de la proclamació de la Segona República a la ciutat: “Vull pensar que a Gil de Biedma li faria gràcia aquesta coincidència, un home compromès i d’esquerres, que va patir també el franquisme de moltes maneres, com a home de cultura i que estimava la llibertat, també per la seva homosexualitat.”

Conscient del reclam d’homenatjar Gil de Biedma, que ve de lluny, l’alcaldessa ha explicat que va haver-hi un primer acostament amb l’Ajuntament a l’època de Joan Clos, quan es va crear una Comissió de Memòria, però que després “es va perdre la intensitat” i ha estat des del 2015 que se li ha donat “un nou impuls” que a més ha comptat amb el reconeixement de Barcelona com a ciutat de la literatura de la UNESCO.

Placa en homenatge a Jaime Gil de Biedma © Ajuntament de Barcelona

En representació de la família de Gil de Biedma, Inés García Albí, la neboda del poeta, ha manifestat el seu agraïment tant a l’alcaldessa, com al tinent alcalde, al regidor del districte Albert Batlle, a l’agència Carmen Balcells pel seu “paper cabdal” en el manteniment del llegat de Gil de Biedma, i al periodista cultural Victor Fernández. Aquest darrer, “molt instigador i tenaç a l’hora de posar la placa”, tal com ha dit Inés García.

La “neboda-neta”, tal com ha especificat la mateixa Inés García, ha explicat que Jaime Gil de Biedma va mudar-se a aquesta casa del carrer Pérez Cabrero cantonada amb la plaça de Sant Gregori Traumaturg l’any 1965, i que va deixar per escrit aquest procés de canvi en un poema, “potser un dels més coneguts del Jaime”, segons Inés García, que l’ha llegit en el seu discurs. També volgut fer saber d’un tros d’una entrevista que li va fer Ana María Moix, amiga del poeta l’any 1972; una conversa que plasmava com era la casa i quina era la rutina diària de Gil de Biedma al carrer Pérez Cabrero, al barri de Galvany. Inés García Albí ha expressat que li agradaria que “aquesta ruta i aquesta ciutat literària” de la que parlava l’alcaldessa “es mantingués” i seguissin treballant entre tots per a que així sigui.

A continuació ha pres la paraula Albert Batlle, com a regidor de Sarrià – Sant Gervasi, que ha manifestat que avui ha estat un dia molt especial per aquests 90 anys d’aniversari d’una Segona República “que es proclamava plena d’esperances” i que “només vuit anys després s’enfonsava”. Batlle ha explicat que aleshores Gil de Biedma era tan sols un nen de dos anys, i en aquest sentit ha remarcat que era important que se’l recordés en aquest “petit i entranyable racó de Sarrià – Sant Gervasi, a tocar del jardí de Turó Parc”, on va morir i va viure una part de la seva vida.

Seguidament, el regidor ha volgut anomenar els noms d’algunes de les seves obres, juntament amb unes cites de l’article Jaime Gil de Biedma y Barcelona: un idilio trágico y poéticamente salvaje de l’escriptor Ángel Silvelo sobre el poeta. D’aquesta manera ha finalitzat la seva intervenció, en el marc del que s’ha referit com a un “petit homenatge a compte del que sens dubte encara li debem”.

El més emblemàtic de la Generació del 50

Jaime Gil de Biedma (Barcelona, 1929-1990) és un dels poetes catalans en llengua castellana més destacats del segle XX. És el representant més llegit i emblemàtic de l’anomenada Generació del 50, a la que pertanyen també poetes com Gabriel Ferrater, Carlos Barral, José Agustín Goytisolo, José Ángel Valente, Ángel Crespo o Gloria Fuertes, narradors com Juan Marsé, Ignacio Aldecoa, Ana Maria Matute, Ignacio Aldecoa, Carmen Laforet o Carmen Martín Gaite.

Llicenciat en dret i empleat de la Compañía de Tabacos de Filipinas, dotat d’una gran intel·ligència i cultura, seductor, cosmopolita i enormement curiós, Jaime Gil de Biedma va gaudir d’una infància privilegiada. La seva família formava part de l’alta burgesia, una circumstància que despertava sentiments ambivalents en l’autor. Es referia a ell mateix i al seu nucli d’amics escriptors més propers, entre els quals Carlos Barral o José Agustín Goytisolo, com “senyorets de naixement; escriptors, per mala consciència, de poesia social”. En paraules de la també escriptora i amiga Carme Riera, assumia el seu rol amb la contradicció de “saber que s’és burgès, no renunciar a ser-ho, però viure-ho amb mala consciència”.

La consciència social de Gil de Biedma es va despertar arran del seu primer viatge professional a Filipines i va culminar en el seu primer llibre de poemes, Compañeros de viaje. Amb el seu cercle més proper, que Carme Riera va batejar com l’Escola de Barcelona, compartia també el sentiment antifranquista i el desig de democràcia. Va voler afiliar-se al Partit Comunista, però hi va ser vetat a causa de la seva homosexualitat. Aquest fet, juntament amb la constatació de la fortalesa de la dictadura, van desencisar l’autor i el seu compromís social, i van decantar la seva poesia cap a l’individualisme.

Gil de Biedma es va iniciar de manera tardana en l’escriptura, estimulat pel consell de qui va ser el seu professor a la facultat de Dret, Fabià Estapé, i a més de la poesia va conrear l’assaig, el dietari i la crítica. La seva poesia, com també la seva producció assagística, estan molt influenciades per la lírica anglesa, de la que era un gran coneixedor: Auden i T.S. Eliot són dos poetes amb una gran petjada en la seva obra. Però Gil de Biedma és sobretot un autor influenciat per la seva pròpia vida. “En la meva poesia només hi ha dos temes: el pas del temps, i jo”, declarava. Un viatge introspectiu present en tots els seus escrits, que es condensen principalment en tres títols: Las personas del verbo (poesia), Al pie de la letra (assajos) i Retrato del artista en 1956 , ampliació i versió definitiva de Diario del artista seriamente enfermo que per voluntat de l’autor es va publicar després de la seva mort.

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.