Cultura
Elena Pardo
“Em sento especialment content de poder-vos acompanyar en el record a una autora barcelonina que ha estat una de les escriptores més importants de la llengua castellana, sobretot de la postguerra”. Aquestes són les paraules amb què el regidor de Sarrià – Sant Gervasi, Albert Batlle, ha iniciat el seu discurs per commemorar la figura d’Ana María Matute (Barcelona, 1925 – 2014) aquest dimarts, dia en què s’ha inaugurat una placa per rendir-li un homenatge a la façana de la casa on va viure, al carrer Plató número 20.
La vocació d’Ana María Matute per viure entre pàgines, era innata. “Tenia cinc anys quan va escriure el seu primer conte, que a més va il·lustrar”, ha comentat Batlle, qui durant setmanes s’ha capbussat a la vida de l’escriptora amb anècdotes des de la seva infantesa que li han anat explicant els seus familiars. Anys més tard, l’escriptora va crear la seva pròpia revista infantil, Sybil, que “ella mateixa decorava”, ha destacat el regidor.
L’autora va batejar la infància que va créixer a l’uníson de la Guerra Civil com La Generación de los Niños Sorprendidos. “Les experiències i vivències d’aquests anys i de la posterior postguerra va quedar reflectida a la seva narrativa”, ha comentat Batlle. Tot i això, Matute “mai va deixar de tenir un esperit infantil”, ha volgut destacar, i com va explicar a una entrevista televisiva l’any 2013, “encara se sorprenia cada dia d’una o altra cosa i que això significava que, de fet, no s’havia tornat del tot vella”, ha afegit.
L’acte ha seguit amb la intervenció de Maria Paz Ortuño, editora i professora de la Universitat Autònoma de Barcelona, qui ha manifestat que li agradaria que tothom que miri la placa d’ara en endavant s’imagini “què va passar a aquesta casa on l’Ana María va posar els ciments del que seria el seu univers literari”.
A continuació ha sigut el tinent d’alcaldia de Cultura, Joan Subirats, qui ha tingut el torn de paraula: “Tenim un conjunt de dones que reflecteixen molt bé la literatura dels 40 i 50, que va passar del realisme social a la fantasia”, ha destacat. A l’homenatge també hi ha assistit Juan Pablo Goicoechea, fill de l’autora, qui ha sigut l’encarregat de descobrir la placa.
La instal·lació de la placa literària dedicada a Ana María Matute forma part del desplegament del Mapa Literari de Barcelona , en el qual es localitzen carrers i racons que han estat habitats, freqüentats o immortalitzats per escriptors de totes les èpoques i de tots els orígens.
Trajectòria de Matute
L’escriptora està considerada una de les novel·listes més importants en llengua castellana de la postguerra espanyola, i una de les veus més personals de la segona meitat del segle XX. Segona de cinc fills d’una família religiosa i conservadora, en la seva infantesa va viure a Madrid i, a causa d’una greu malaltia, va residir també un temps a La Rioja, amb els seus avis.
El seu debut literari va tenir lloc el 1948 amb Los Abel, finalista al Premi Nadal de novel·la. Va ser l’inici d’una elogiada i premiada trajectòria que inclou novel·les, relats breus i contes. La seva prosa, de caire realista i sovint onírica, està marcada per la postguerra i el pessimisme. Entre les seves obres més destacades es troben Pequeño teatro (Premi Planeta, 1954), Primera memoria (Premi Nadal, 1959), La torre vigía (1971), fruit de la seva fascinació pel món medieval i la literatura cavalleresca, Solo un pie descalzo (Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil, 1984) o Olvidado Rey Gudú, la seva novel·la més ambiciosa, en la qual va treballar al llarg de tres dècades, publicada el 1996. El setembre del 2014 es va editar la seva novel·la pòstuma, Demonios familiares. Els seus llibres han estat traduïts a diferents idiomes.
Matute va ser la tercera dona en ser nomenada membre de la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua (la lletra K majúscula) i també va ser distingida pel conjunt de la seva obra amb el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles (2007) i el Premi Miguel de Cervantes (2010). En l’àmbit local, va rebre la Medalla d’Or de la ciutat de Barcelona, els Premis Internacionals Terenci Moix i la Creu de Sant Jordi. “La literatura ha sido y es el faro salvador de muchas de mis tempestades”, va pronunciar l’escriptora quan va recollir el Premi Cervantes.
