Reportatge
Juanjo Compairé, Carme Rocamora
A tocar de la plaça Bonanova, entre els carrers de Sant Joan de La Salle i Lluçanès, des de fa més de 12 anys hi ha un solar abandonat, situat entre l’església parroquial i la finca dels Güell, al rovell de l’ou del barri.
En aquest solar hom pot veure (ara voltat de tanques metàl·liques i altres de publicitàries) una casa blanca en ruïnes, on anteriorment hi havia hagut un parvulari i més endavant una hamburgueseria; un bloc de color fosc, on anteriorment hi havia hagut oficines; i finalment un espai obert, on hi havia hagut una casa de pagès, ara desapareguda.
Al llarg d’aquests anys d’abandonament, la casa blanca ha estat “okupada” i buidada de tot allò que pogués ser objecte de venda. Actualment no hi viu ningú, perquè amenaça ruïna. Pel que fa a l’edifici de color fosc està des de fa almenys 5 anys “okupat” per un grup de persones. Disposen de corrent elèctric, però no d’aigua, amb els consegüents problemes sanitaris (l’aigua la van a buscar a les fonts del barri). ”El jardí” ha contactat amb ells, però, molt amablement, han decidit col·lectivament no fer cap declaració a la nostra revista.
Pel que fa a l’espai obert, des de la primavera del 2017 s’hi ha instal·lat un grup de persones (d’entre 5 a 12, d’acord amb els veïns de les finques del costat), de diferents generacions (almenys un parell de persones grans, una dona embarassada, diverses persones adultes i una criatura). Han aixecat tres barraques, fetes de material de rebuig. La resta del solar està ocupat per ferralla, electrodomèstics i altres objectes. Cap al tard hi ha més moviment i passa una furgoneta a recollir trastos, cosa que fa pensar que potser es fa servir com a magatzem d’una xarxa de comercialització d’aquests materials.
Aquestes persones no disposen tampoc d’aigua corrent. Els veïns els han vist defecar a l’aire lliure, però actualment han instal·lat una mena de latrina coberta, sense desguàs i, per tant, sense condicions de salubritat. “El jardí” ha intentat diversos cops entrar en contacte amb ells, sense èxit, a més de les dificultats de llenguatge (diuen que no parlen ni castellà ni català).
En el seu conjunt, doncs, el solar presenta problemes de tota mena, però la proliferació de rates pels voltants ha alarmat els veïns.
L’origen de la situació: la fallida d’una operació urbanística
Com s’ha arribat a aquesta situació d’abandonament que, a més, es prolonga més de 12 anys?
L’any 2005, aquest solar de gairebé 880m2 estava qualificat com a zona verda en el Pla General Metropolità. El desembre d’aquell any, “La Vanguardia” (15-12-2005) informava que l’Ajuntament comprava la fàbrica Fabra i Coats de St Andreu i oferia a la propietària, “Renta Corporación”, una permuta en forma de terrenys; un d’aquests terrenys era el solar de Bonanova. El solar seria requalificat parcialment com a sòl edificable. Aquesta mena de tripijocs eren freqüents en aquella època i els podem considerar com a especulació legalitzada. Dels 880 m2 la inversora volia edificar primer 445 m2, convertits finalment en 235 m2. La resta quedaria com a zona verda (reduïda a 512 m2) i ampliació de voreres.
L’associació de veïns ja llavors denunciava l’operació. Es queixaven de no haver-ne estat informats. En un comunicat del començament del 2006, afirmaven: “No es pot permetre en benefici final d’interessos particulars que es canviïn els usos i qualificacions urbanístiques que s’han constituït seguint la legalitat (…) per burlar-se ara d’aquesta legalitat i acabar aixecant construccions on no es pot esborrar espais verds on estaven previstos o permetre densitats de construcció fora de proporció”.
Es va arribar a fer un projecte d’un bloc de pisos de luxe en la punta del solar que mira a la Plaça Bonanova: baixos, 5 plantes i àtic. Però el projecte no es va arribar a posar en marxa, possiblement per la crisi econòmica, i el solar va quedar abandonat. Alguns veïns informen que de tant en tant venia algú a segar els matolls, però els últims anys ni això. Finalment la SAREB, el “Banc dolent” s’ha fet càrrec d’un 45% dels terrenys.
I així arribem fins avui, quan ens arriben notícies –encara per confirmar- que finalment es revifa el projecte de la punta del solar (aquella part edificable) que, segons sembla, acaba de ser venuda. Tant de bo que aquesta venda, si es confirma, fes capgirar les coses. No deixa de ser trist que allò que no ho ha arranjat la gestió pública es comencés a solucionar mitjançant la iniciativa privada! Seguirem els esdeveniments.
Què hi diuen els veïns dels voltants?
El jardí s’ha posat en contacte amb les comunitats de propietaris dels edificis del voltant. Ja l’any 2006 van tenir una entrevista amb Renta Corporación, sense èxit.
Aquests anys, diuen, han conviscut amb els okupes del bloc de color fosc (St Joan de La Salle, 6) sense gaires problemes. De fet hem vist a la tanca un missatge seu, en català, oferint ajut als veïns que ho necessitin. Al costat, un altre en castellà, avisa dels drets legals dels okupants.
Per contra, la presència des de fa mesos de l’altre grup de barraquistes ha desfermat totes les alarmes. El setembre de l’any passat els propietaris es van reunir amb un grup de tècnics del districte. A resposta d’una carta adreçada a l’Ajuntament per un veí, fa uns dies van rebre una resposta afirmant que “la Guàrdia urbana està assabentada” i que s’han posat en contacte amb “els serveis tècnics i jurídics del districte, així com els serveis socials”.
Unànimement els veïns acusen d’inacció l’administració municipal i comparen la seva lentitud amb altres actuacions més expeditives, com ara la de la “Casita Blanca” o el desallotjament d’algunes cases okupades. Pensen que, atesa la gravetat de la situació social (hi ha menors implicats) i sanitària dels barraquistes, caldria una acció immediata. No descarten accions de tota mena per aconseguir-ho. Cal –diuen- que es deixi lliure el solar i s’ofereixin solucions socials per a la gent que actualment hi viu.
Què hi diuen els grups polítics del districte?
El jardí ha preguntat a tots els partits polítics sobre aquest problema. Només el govern de Barcelona en Comú i el Partit Popular de Sarrià s’hi han posicionat. Concretament, el Partit Popular ha estat qui des de l’oposició ha tractat el tema en diverses ocasions al llarg dels anys, tant pel que fa el bloc okupat com dels assentaments irregulars, que un dels consellers del Partit Popular, Boris Valls, assegura que és un problema amb més de 10 anys d’antiguitat i critica que els diversos governs que han passat per l’Ajuntament no hagin tingut suficient voluntat política per solucionar la problemàtica: “El que es viu avui en aquesta zona és fruit de l’immobilisme polític més decadent”, afirma.
El govern actual no s’ha posicionat sobre el cas dels pisos okupats però si sobre els assentaments irregulars (barraques), dels que es van assabentar el setembre de l’any passat. Segons el regidor Jaume Asens, des d’aquell moment es van posar en marxa els serveis socials per gestionar aquest tipus de situacions “conflictives” i a més es van mantenir converses amb les persones afectades tals com els veïns i la propietat. Des que Asens va assumir el càrrec el passat novembre, va donar instruccions per iniciar un procediment de desallotjament per “infrahabitatge”. Tanmateix el problema continua.
Constatem, doncs, que hi ha poca acció enfocada a la gent sense llar, als okupes i al barraquisme al districte. En no ser un problema tan visible com a altres barris, no hi ha una voluntat política clara de solucionar certs problemes com aquest.
I els tècnics municipals?
“El Jardí” també s’ha posat en contacte amb tècnics del districte que tracten aquest àmbit, exactament amb l’Oficina d’Habitatge així com amb Serveis Socials. Ambdós tècnics destaquen la complexitat per solucionar la situació, ja que, en ser llocs de propietat privada, la intervenció pública hi té molt poc marge d’actuació.
David Gómez (habitatge), explica com han intentat en diverses ocasions que la propietat del bloc okupat n’iniciï el desallotjament. Però aquesta propietat considera que ja té “prou problemes” en tenir l’edifici okupat com per dur a terme aquest procediment. En aquesta línia, Gómez explica que és injust que tothom miri a l’Ajuntament “com que no fa res”, ja que troba que no poden fer més que fer pressió a aquests propietaris o bé redirigir aquestes persones a Serveis Socials per tal que se’ls ofereixi ajuda.
Però, com diu el mateix Gómez, això és un peix que es mossega la cua… Des de Serveis Socials, el director del centre, Pere Güell, explica exactament el mateix: que, en tractar-se d’edificis okupats no poden fer més que oferir la seva ajuda per assegurar-se que tenen les condicions de vida suficients. Però si les persones no volen aquestes ajudes no se les pot forçar a acceptar-les. Sobre temàtiques de barraquisme similars -i no tant centrant-nos en aquest cas que és més nou- Güell explica que, a altres zones del districte, hi ha barraques que porten anys amb gent assentada i que des de Serveis Socials s’han encarregat de l’escolarització dels nens i l’alimentació. També se’ls han fet propostes d’inserció laboral, de participació en cursos i d’altres formacions.
Güell reconeix, però, que ells no poden solucionar el tema de l’habitatge: “en aquest sentit nosaltres som subsidiaris perquè qui els ha de generar habitatge és l’Oficina de l’Habitatge”. Si es tracta, per exemple, d’una família que estava okupant un pis i que és expulsada i Habitatge no se’n pot encarregar, sí que Serveis Socials els buscaria un allotjament temporal. Però aquest no és el cas del solar de Bonanova: ni els que viuen en barraques ni els del bloc okupat volen aquestes ajudes.
“El jardí” al costat dels veïns
Des d’El jardí seguirem l’evolució d’aquest conflicte, informant i donant veu a totes les parts, tot esperant que hom trobi una solució el màxim de beneficiosa per a tothom. Preguem que tothom que tingui informació al respecte ens la faci arribar.
