Gent del Barri
Sergi Alemany
Escola Jesuïtes Sarrià – Sant Ignasi, finals de setembre. Són les nou del matí a l’entrada de l’escola on la traductora i doctora en filologia hispànica, Bea Galán (Barcelona, 1974) va estudiar quan era petita, i ara hi exerceix com a professora d’alemany i sota la figura de consiliària. La seva pirotècnia verbal no cessa durant una hora, en què mestres i professors que arriben al centre aprofiten per saludar-la. Tampoc ho va fer durant el confinament, quan de la seva comunicació virtual amb els alumnes en va acabar sortint un llibre: Us vull explicar una cosa (Columna Edicions).
Ets una consiliària.
M’he adonat parlant al llibre d’aquesta figura, que no existeix arreu. Jo no soc tutora ni psicòloga. La de consiliària és una figura religiosa –jesuítica- que neix amb Sant Ignasi, i que consisteix en escoltar els problemes dels alumnes.
Com una amiga?
Cal fer un esforç per no ser la seva amiga. Intento ser un model d’adult per a ells. Igual que jo, al Sant Ignasi hi ha un consiliari per a cada curs, que són uns 180 alumnes.
“Abans de la pandèmia m’emportava alumnes a donar una volta per parlar”
Com es guanya confiança d’un alumne?
Molt senzill. Li preguntes pel seu millor amic, i quan comença a explicar-te coses li deixes anar: “I tu, Sergi, com estàs?” Abans de la pandèmia entrava a les classes i m’emportava alumnes a donar una volta per parlar.
I amb el confinament?
Veient que no tornaríem a l’escola aquest curs passat, vaig decidir escriure correus electrònics als meus alumnes. Nois i noies de 3r d’ESO. Una mare, la Glòria, va decidir que d’això n’havia d’escriure un llibre.
‘Us vull explicar una cosa’
Normalment, el vincle de consiliària amb els alumnes dura un curs. Això vol dir que als alumnes de qui parlo al llibre no els he tornat a veure físicament tots junts dins d’una aula. Ni els he pogut abraçar, òbviament. Ells ara fan 4rt d’ESO i jo he passat a fer classes a 1r i 2n d’ESO i també a 6è.
“Els alumnes més bons ja tindran moltes flors al llarg de la vida”
És difícil fer classe ara?
Aquest any no faig ni una sola classe presencial. Era professora de castellà i alemany, però amb el coronavirus no puc doblar assignatures, així que ara només imparteixo alemany, i online. Entro a l’escola per tancar-me en un despatx i connectar-me amb els alumnes, que es troben en taules en un passadís.
Ha canviat molt l’escola de quan hi estudiaves?
Els clixés de vida son els mateixos: “l’empollona, la buenorra, l’escapista, el ligón, el trampós, la bona, la dolenta, la llesta..”. Hi son tots, ara i fa 150 anys.
“L’anonimat de les xarxes socials fa persones més egoistes”
Tens alguna preferència d’alumne?
M’agraden els “petardos” que donen pel sac però que en el fons són bons. Els que no ho poden fer millor per circumstàncies personals de la vida. Amb aquests, connecto molt. Els alumnes més bons ja tindran moltes flors al llarg de la vida.
Ara tenen mòbil i identitat digital.
Abans, una picabaralla a l’hora del pati es quedava allà. Ara, en canvi, tot s’esbomba. El mal és molt més gratuït i l’anonimat de les xarxes socials fa persones més egoistes. Des que soc professora, cada any sense excepció he tingut el cas d’una nena que s’ha fet un nude (una foto sense roba) per al seu xicot o amb les amigues, i de sobte tota l’escola ho ha acabat veient.
“Sempre dic als meus alumnes que tenen una responsabilitat social altíssima”
Problemes de la zona alta?
Sempre dic als meus alumnes que tenen una responsabilitat social altíssima amb aquells que més ho necessiten. Un estudiant motivat i amb recursos pot fer moltes més coses que un alumne que tingui la motivació però no els recursos a l’abast. Des dels Jesuïtes es promouen molts voluntariats i m’agradaria que ho aprofitessin.
“Si com a societat sabéssim escoltar-nos, tot seria molt millor”
No s’involucren?
Sempre hi ha alumnes que ressonen, deu o dotze, no més. En general és difícil, si el teu principal problema és si estudiaràs o no a ESADE. És un patiment lícit que respecto i acompanyo, però no comparteixo.
Com serà la societat de demà?
Hem de remoure molt. Si com a societat sabéssim mirar-nos, escoltar-nos i atendre’ns més, tot seria molt millor.
“Em passo el dia demanant als alumnes que siguin bons”
Què són aquests grafits en una escola ‘pija’?
No saps el merder que vam tenir. Ho han fet alumnes del batxillerat artístic, però a molts professors no els va agradar. Jo cada any faig debats sobre si el grafit és art o no, o sobre el sou de les futbolistes. De parlar de l’avortament o la independència aquí ja ens n’hem fet un tip!
“Feu que un lloc sigui més bonic gràcies a la vostra presència”
El curs del referèndum va ser complicat?
Els conflictes entre alumnes de 14 anys em trencaven l’ànima. Aquí hi ha molts pares votants de Vox i pocs independentistes. Havia d’apel·lar a la humanitat. Em passo el dia demanant als alumnes que siguin bons. Ser bones persones suma, ser males persones resta. Feu que un lloc sigui més bonic gràcies a la vostra presència.
No ha estat més dur fer classes en confinament?
Per a mi, no. La independència, una baralla o uns pits en un mòbil m’exigeixen molt més. Confinar-nos a casa ha estat un aprenentatge i no un punyal al cor.
“Confinar-nos a casa ha estat un aprenentatge i no un punyal al cor”
Tu saps què és portar un punyal un al cor, amb la mort del teu germà.
El curs més impactant de la meva vida va ser quan va morir la Marta, una nena de l’escola. A més, feia poc que s’havia mort d’ELA el meu germà Jano. En aquell moment van ser els alumnes qui em van recolzar a mi.
“Quan es va morir el meu germà Jano, van ser els alumnes qui em van recolzar a mi”
Com es trenca el vincle consiliària-alumne?
Aquest any, especialment, m’està costant dir-los que ja no els puc ajudar més, que tenen a una altra persona a qui recórrer. M’encanta fer de consiliària, però no puc ser-ho de tota l’escola.
Com es prenen els pares aquesta figura?
És una pregunta que no m’havia fet mai. Et diria que els pares que conec son els que m’agraeixen haver ajudat d’alguna manera els seus fills.
“Hi ha molts pares que són adolescents mentals enganxats a les xarxes”
És bonic.
Molt. Per la resta, crec que hi ha molts pares que són adolescents mentals enganxats a les xarxes, que sembla que els importa més el postureig que una filla de 13 anys.
“Queda’t callat i observa el teu fill per saber què has de fer”
Són mals pares?
Son pares despistats. Deixa que la teva filla faci un tik-tok amb les amigues i amb tu comparteixi un llibre. Tampoc vagis a buscar llibres d’autoajuda sobre com ser pares ni t’escoltis la Bea Galán, sinó queda’t callat i observa el teu fill per saber què has de fer.
Observar.
És el principal que jo faig com a consiliària a l’escola: observar. Molts pares no en tenen ni idea de la vida que porten els seus fills. No s’aturen a observar-los.
“Molts pares no en tenen ni idea de la vida que porten els seus fills”
Quina solució proposes?
La solució per ajudar a un fill no és posar-lo en mans d’altres persones que s’ocupin d’ell: una logopeda, una mestra particular, una professora de tennis, etc. Aneu a berenar una tarda amb els vostres fills i parleu. Potser així aconseguireu entendre moltes coses de com actua a la vida.
Tens filles?
Sí, dues. I la meva parella, quatre. Així que en total en gestiono sis a casa.
“Deixem que els fills provin de fer coses, per estranyes que semblin”
Autosuficients?
Els fills s’han de moure sols a partir del moment en què deixen de tenir por. Si és amb 10 anys, endavant. Els pares hem d’escoltar i estimar moltíssim, però també recordar que la nostra ascendència no és total. La vida dels nostres fills és seva. Deixem que provin de fer coses, per estranyes que en semblin. Si cauen, ja els recollirem.
Com és viure a Sarrià-Sant Gervasi?
Havia deixat de viure-hi per marxar a Alemanya, i després uns anys a Granollers. Fa dos anys va ser tornar al barri, tornar a la meva escola i connectar-me amb la meva jo de petita, d’adolescent. I pensar “que bé que s’està aquí”!
“Sarrià-Sant Gervasi és pau, aire net, verd i soroll de nens pel carrer”
Per què?
Viure aquí és un luxe. És pau, aire net, verd i soroll de nens pel carrer de tantes escoles com hi ha. El que més em costa és no estar fent de professora pel carrer. Hi ha tants adolescents a qui recriminar certes actituds! No m’importa si un nen no fa els deures, però que sigui mal educat…
Què et vincula amb Sarrià?
Sempre explico a les meves filles que la meva àvia, quan era jove i vivia a Calvet, estiuejava a Sarrià. És flipant! Per mi, Sarrià és el poble d’estiueig de l’àvia! Quan hi passejo és súper agradable: el carrer Major, l’església, les llibreries, etc. Això encara m’impressiona.
“Per mi, Sarrià és el poble d’estiueig de l’àvia”
Essència de poble?
Sarrià sembla que no canvia, que sempre és la mateixa gent, els mateixos cognoms, com en aquesta escola (Sant Ignasi), que és molt endogàmica. Per quatre que marxen a viure fora a una torre, la resta es queda a Sarrià. És un lloc de fer poble, de fer carrer, on en una hora de caminar pots saludar moltíssimes persones.
Sembla idíl·lic.
De la mateixa manera que té aquest punt de poble i que estèticament és tot preciós, també té un punt d’arrogància.
“En altres barris de la ciutat veus gent patint molt més”
Arrogància?
Pels que no som ‘pijos’, aquí n’hi ha molts. És el districte de les marques… i de marques boníssimes. En altres barris de la ciutat veus gent patint molt més. Falta popularitzar el districte.
“Falta popularitzar el districte”
Com la cultura?
Sarrià té moltíssima cultura popular però no s’està gestionant bé per part de l’Ajuntament. Al final, la vida s’imposarà en això. Espero.
