6 C
Sant Gervasi
| Dissabte 05 de desembre de 2020 |

Breu història de la reforma de l’Església segons Luter

Reportatge

Holger Lübs i Matthias Weinmann

El 31 d’octubre farà 500 anys de la publicació de les 95 tesis de Wittenberg per part de Martí Luter, acció que va portar a la Reforma de l’Església Cristiana.

A l’Edat Mitjana l’església catòlica havia crescut en poder i s’allunyava del poble. Va haver-hi diversos intents d’iniciar una reforma (com ara els valdensos, els càtars o per exemple els hussites) però amb els canvis socials i culturals de finals de l’Edat Mitjana, hi havia un monjo que va aconseguir sintonitzar una reforma al sistema eclesiàstic amb el suport d’uns prínceps alemanys que es negaven de sotmetre’s a la fiscalitat i tutela del papa de Roma.

Martí Luter (1483-1546) era fill d’un miner i el seu pare volia que Martí estudiés dret, però en un moment crucial de la seva vida va decidir fer-se monjo. Estudiant la Bíblia s’adonava que de la manera com practicava la fe hi havia una discordança amb el que deia la Bíblia. A Roma es va quedar decebut en comprovar la corrupció de l’església, sobretot a partir de la venda d’indulgències. El papa Lleó X havia decidit de construir la basílica de Sant Pere i necessitava diners, i les indulgències servien per alliberar familiars (difunts) del purgatori. La bretxa oberta per Luter publicant les 95 tesis a Wittenberg en contra les indulgències, el 31 d’octubre de 1517, es va eixamplar ràpidament.

Estava qüestionant l’autoritat del papa com a mediador entre Déu i l’home, així com la jerarquia eclesiàstica. D’allà provenen les cinc solas:
– Sola scriptura ensenya que solament la Bíblia és la paraula de Déu autoritativa i inspirada, per tant, l’única font d’autoritat, i que és accessible per a tots, és a dir, que és capaç de ser entesa amb claredat, i cadascun pot fer una interpretació.
Sola fide és l’ensenyament que diu que la justificació (interpretada en la teologia protestant com “ser declarat just per Déu”) es rep només per la fe, sense cap mescla ni necessitat de bones obres (la fe ens porta a les bones obres, no que les bones obres produeixen justificació).
Sola gratia és la doctrina que sosté que la salvació ve només per la gràcia divina o gràcia de Déu; és a dir, per un “favor immerecut”, no com alguna cosa que el pecador hagi aconseguit pels seus propis mèrits.
Solus Christus ensenya que Jesucrist és l’únic mediador entre Déu i l’home, i que no hi ha salvació per mitjà de cap altre.
– Soli Deo gloria és la consequëncia dels quatre anteriors: tota la glòria és només per a Déu, ja que la salvació només es duu a terme a través de la seva voluntat i acció.

L’enfrontament amb Roma

El papa Lleó X va editar una butlla declarant Luter com a heretge. Luter nega l’autoritat papal i apel·la a que se celebrés un concili. Luter edita uns cartes-pamflets que es difonen ràpidament per causa d’una nova tecnologia, la impremta de Gutenberg i l’excel·lent labor dels seus amics com Philipp Melanchthon.

A la dieta de Worms ha de defensar els seus principis de reforma, però arriba la condemna papal de Luter i les seves 95 tesis; ha de fugir després d’haver estat declarat fora de la llei per l’emperador. Els seus amics l’amaguen al castell de Wartburg, on Luter tradueix el Nou Testament a l’alemany, i més tard l’Antic Testament.

També redacta les Confessions d’Augsburg encara que no pot presentar-les ell mateix per ser excomunicat i impossibilitat per parlar amb l’emperador. Les va presentar el seu amic Melanchthon. Torna a Wittenberg i dirigeix el moviment protestant des d’allà. L’any 1625 Luter es casa amb Katharina von Bora. Així la imatge de l’ex monjo i pastor es canvia per sempre. Tenen sis fills, a la seva casa a més alberguen uns sis fills de la germana de Katharina von Bora, més uns estudiants per pal·liar en alguna mesura les seves estretors econòmiques.

Poques setmanes abans de la seva mort Luter publica un dels seus més violents pamflets amb motiu del conflicte sorgit en el concili de Trento entre l’emperador i el papa: Sobre el papat de Roma fundat pel diable.

Per alguns Luter és un profeta, per a uns altres un heretge renegat, la qual cosa sembla que és important pels membres de la Comunitat Evangèlica alemanya de Barcelona: Luter (i els seus amics) han causat un impacte tan rellevant en la història de la religió i la fe, que no podem oblidar-los.

 

El cap de setemana del 28 i 29 d’octubre, a l’Església Evangelista Alemana del carrer Brusi, 94, s’hi farà diverses activitats (xerrada, concert amb la BZM, missa cantada, etc) en motiu de la celebració del 500 anys de la Reforma.

500 anys de la Reforma protestant. Conferència sobre Luter, Bach i la cantata BWN 80, a càrrec d’Albert Torrens i Matthias Weinmann.

A las 19:30 h, concert amb les Cantatas WV 79 y BWV 80 de J. S. Bach, amb Carine Tinney, soprano; Dida Castro, mezzo; Jorge Losana, tenor; Oriol Mallart, baix; i el Cor i la Orquesta Bach zum Mitsingen (BZM) sota la direcció de Pau Jorquera i Daniel Tarrida.

Església Evangélica Alemana
c. Brusi, 94

Cal confirmar assistència al correu: [email protected]

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.